Vés al contingut

Marg Moll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarg Moll

Retrat de Margarethe Moll, de Lovis Corinth,1907 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Mülhausen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1977 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof Zehlendorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Matisse Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultora, pintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOskar Moll (1906–1947) Modifica el valor a Wikidata
FillsBrigitte Würtz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marg Moll (2 d'agost de 1884, Mulhouse, Imperi alemany – 15 de març de 1977, Múnic) va ser una escultora, pintora i autora alemanya, una de les artistes més importants i oblidades d'Alemanya. Partint de la representació realista, el seu estil va evolucionar cap a l'abstracció.[1][2]

Formació[modifica]

Filla d'un oficial, Margarethe Haeffner va començar entre 1903 i 1905 la seva formació artística a l'Institut d'Art Städel de Frankfurt del Main, on es va interessar per l'escultura des de ben jove. A la dècada de 1890 va ser alumna de Hans Völcker a Wiesbaden.[3] El 1905 va estudiar pintura a Baviera amb el pintor Oskar Moll, professor i director a l'Acadèmia de Breslau, amb qui es casaria un any més tard i es traslladaria a Berlín. També va estudiar escultura amb Louise Schmidt a Frankfurt del Main. El 1905, va viatjar a Roma i més tard va treballar a l'estudi de Lovis Corinth, que en va fer una pintura a l'oli el 1907.[4] A més, Marg Moll va fer cursos d'anatomia a la Lewin Funcke School.[5] L'any 1907 la parella es va traslladar a París. Allà es van fer amics d'Henri Matisse i el van convèncer i ajudar a fundar la seva pròpia escola, l'anomenada Académie Matisse. En les seves Erinnerungen an Matisse [Memòries de Matisse] Marg Moll va descriure vívidament la situació laboral a l'Académie. A l'estudi de Matisse, Marg Moll va treballar principalment en obres escultòriques.[6]

Després de la Primera Guerra Mundial es va traslladar a Breslau amb el seu marit perquè Oskar Moll havia acceptat una plaça a l'Acadèmia Estatal d' Arts i Oficis de Breslau. L'apartament, inclòs l'ampli estudi, va ser equipat amb mobles moderns per August Endell.[3]

Obra artística[modifica]

Marg Moll va crear «una obra escultòrica variada». Va conèixer el cubisme i va incorporar influències dels escultors Alexander Archipenko, Constantin Brâncuși i Ossip Zadkine, que es van donar a conèixer a París. El 1928 va tornar a treballar a París com a estudiant de Fernand Léger. Allà es va convertir en membre del Groupe 1940 i va exposar juntament amb Robert Delaunay i Albert Gleizes.

La seva obra escultòrica i pictòrica esdevingué cada cop més abstracta. El 1932 es va tancar l'Acadèmia de Breslau i la parella d'artistes Moll es va traslladar inicialment a Düsseldorf, on a Oskar Moll se li havia ofert una plaça de professor. Després que la situació política d'artistes com ells hagués empitjorat, Marg Moll va escriure al seu quadern el 1935: «Düsseldorf s'està tornant incòmoda. L'Oskar està considerant si hauria d'emigrar a Anglaterra, però ens hem decidit per Berlín».[3] A Berlín, la parella va fer construir una casa al llac Halen per al seu amic arquitecte Hans Scharoun. L'edifici, que incloïa una col·lecció «impressionant» d'obres pròpies i d'altres, va ser destruït en un atac amb bomba el 1943.[2]

L'estil modern de Moll va disgustar als dictadors culturals de l'època nazi, i el 1937 cinc de les seves obres van ser confiscades al Museu de Belles Arts de Silèsia a Breslau (avui Wroclaw, a Polònia) en la campanya nazi contra el que el nazisme anomenà «l'art degenerat».[7]

El 1940, Marg Moll va participar com a convidada a l'Exposició de l'Associació de Dones Artistes de Berlín. No hi ha registres de més exposicions durant l'època nacionalsocialista. L'any 1943 els Moll van abandonar Berlín pel creixent bombardeig i es van traslladar a Brieg, a Silèsia, on els pares d'Oskar tenien una casa.[3]

Sepulcre de Marg i Oskar Moll

Després de la Segona Guerra Mundial i després de la mort del seu marit (1947), Marg Moll va continuar desenvolupar el seu estil. De 1947 a 1950 es va quedar a Gal·les i va conèixer Henry Moore a Londres. El 1952 va tornar a Düsseldorf i va fer gires pronunciant conferències al país i a l'estranger. La seva obra es caracteritza per bronzes reduïts i lineals i escultures de fusta tenyides i expressives.[2]

Marg Moll va ser enterrada amb el seu marit a Berlín al cementiri municipal de Zehlendorf. La tomba va ser designada sepultura honorífica de l'estat de Berlín de 1987 a 2011.

La filla de la parella, Brigitte Würtz, va néixer a Breslau l'any 1918 i es va fer pintora.[3] Va morir el 2018.[8]

Obres (selecció)[modifica]

Obres confiscades com a «degenerades» el 1937[modifica]

  • Tänzerin [Ballarina] (escultura, llautó, 1926, 65 cm)

L'escultura de Moll Tänzerin, elaborada entorn de 1930, es considera una de les obres més rellevants de la seva trajectòria artística.[2] Va ser confiscada per a l'exposició d'Art Degenerat el 1937. Es considerava perduda, però es trobà durant les excavacions arqueològiques que es van fer a Berlín des del 2009 a la Rathausstrasse, davant de la Rotes Rathaus, per les obres de construcció del metro,[9] i es va lliurar al Neues Museum de Berlín. És segur que va ser emmagatzemada amb altres obres l'agost de 1942 en un celler de Königstrasse, a prop de l'ajuntament. L'edifici va ser destruït al final de la Segona Guerra Mundial i el dipòsit va romandre sense descobrir durant les operacions posteriors de neteja de runes. Una cinta de metall que envoltava parcialment la figura es considera definitivament perduda.[3][10][11]

Aquesta escultura va ser utilitzada a la pel·lícula de propaganda Venus vor Gericht [Venus al jutjat] (1941), del realitzador Hans Zerlett, per exemplificar el suposat comerç d'art exercit per jueus amb les obres que el nazisme qualificava de «degenerades».[2]

  • Weiblicher Akt [Nu femení] (litografia; destruït)
  • Landschaft [Paisatge] (dibuix a tinta, 29 × 23 cm; perdut)
  • Stillleben [Natura morta] (gravat; destruït)
  • Frauenkopf [Cap de dona] (dibuix, destruït)

Altres obres (selecció)[modifica]

  • 1911: Am Wege Sitzende [Gent asseguda al camí]
  • 1928: Stehende mit Krug [Dempeus amb gerra], llautó
  • 1930: Schwarzer Torso [Tors negre]
  • abans de 1946: Katzengruppe [Grup de gats] (fusta; 1946 a l'exposició d'art de la província de Saxònia a Halle/Saale)
  • 1953: Miteinander [Junts] (grup de tres)
  • 1956: Torso [Tors]
  • 1963: Trauernde [Dolors], Wood
  • 1965: Paar [Parella], fusta
  • 1967: Familie [Família], fusta

Premis[modifica]

  • 1969 Gran Orde Federal del Mèrit
  • 1970 Medalla premi a la XVIa Exposició d'art de Colònia

Obra[modifica]

  • Erinnerungen an Henri Matisse [Memòries de Henri Matisse], a: Neue Deutsche Hefte, número 23, Gütersloh 1956, p. 853 f. Reimprès a: Catàleg d'exposició Matisse i els seus alumnes alemanys, Pfalzgalerie Kaiserslautern/ Ostdeutsche Galerie Regensburg 1988.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Marg Moll» (en alemany). RKD Research, juliol 2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tellechea, Juan Carlos. «Escultura de bailarina, prohibida por los nazis, hallada en Berlín» (en castellà). Danzaballet, 09-11-2010. [Consulta: 2 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Petra Ahne: Mama, die haben da was ausgebuddelt. Artikel in der Berliner Zeitung vom 16./17. Juli 2011
  4. ↑ Charlotte Berend-Corinth: Lovis Corinth: Die Gemälde. Neu bearbeitet von Béatrice Hernad. Bruckmann Verlag, München 1958, 1992; BC 340, S. 105. ISBN 3-7654-2566-4
  5. ↑ Benannt nach seinem Gründer Arthur Lewin-Funcke.
  6. ↑ Berg, Hubert van den. «Académie Matisse and Its Relevance in the Life and Work of Sigrid Hjertén». A: A Cultural History of the Avant-Garde in the Nordic Countries 1900-1925 (en anglès). Rodopi, 2012. ISBN 978-94-012-0891-8. 
  7. ↑ Datenbank zum Beschlagnahmeinventar der Aktion "Entartete Kunst", Forschungsstelle "Entartete Kunst", FU Berlin
  8. ↑ «Brigitte Würtz» (en alemany). SZ Gedenken. [Consulta: juliol 2024].
  9. ↑ Kostbare Kunstwerke am Roten Rathaus entdeckt., Berliner Morgenpost vom 8. November 2010
  10. ↑ «Marg Moll-German painter and sculptress». [Consulta: 2 juliol 2024].
  11. ↑ Tellechea, Juan Carlos. «Berlín rescata obras del ‘arte degenerado’» (en castellà). SWI swissinfo, 18-11-2010. [Consulta: 2 juliol 2024].

Bibliografia[modifica]

  • Gora Jain: Marg Moll - 'Contorns' de l'obra escultòrica, a: Catàleg de l'exposició La gran inspiració, Part I, Kunst-Museum Ahlen 1997, pàg. 107–122.
  • Werner Filmer: Marg Moll - Una escultora alemanya, Dr. Hut, Munic 2009, ISBN 978-3-89963-952-0; Nova edició 2013: ISBN 978-1-4839-3772-4.
  • Geneviève Debien: Marg Moll. L'escultor i artista gràfic en xarxa internacional . A: Dagmar Schmengler i.a. (ed.): pintor. Mentor. Mag. Otto Mueller i la seva xarxa a Breslau, Heidelberg, etc. a.: Kehrer 2018. ISBN 978-3-86828-873-5, pàgs. 188–196.
  • Annette Wagner-Wilke: Moll, Marg
  • Roman Zieglgänsberger (ed.): Doble mixt. Els Moll i els Purrmann. Editorial Michael Imhof. Petersberg 2023, ISBN 978-3-7319-1354-2.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marg_Moll&oldid=33663876»