Margaret Michaelis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMargaret Michaelis
Biografia
Naixement 1902
Czechowice-Dziedzice (Àustria, avui Polònia)
Mort 1985
Austràlia
Nacionalitat Austríaca
Activitat
Ocupació Fotògrafa
Art fotografia
Família
Cònjuge Rudolph Michaelis
Modifica les dades a Wikidata

Margaret Michaelis-Sachs (Àustria 1902-Austràlia 1985), nascuda Margarethe Gross, fou una fotògrafa austríaca formada Viena i Berlín que va viure a Barcelona entre l’any 1933 i 1937, fugint de l’ascens al poder del partit nazi alemany. Durant la seva etapa barcelonina va entrar en contacte amb arquitectes i intel·lectuals de gran rellevància i produir una extensa obra fotogràfica que va publicar-se en diverses revistes de l’època. Arran de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola va iniciar un periple europeu que la va portar finalment a Austràlia, on va viure fins a la seva mort. Pràcticament oblidada per la historiografia de la fotografia d’avantguarda, la seva obra és sinònim d’esperit de llibertat i modernitat, de denúncia i compromís social i, al mateix temps, de bellesa i sensibilitat.

Orígens[modifica]

Margarethe Gross, va néixer el 6 d’abril de 1902 a Dziedzice (alemany: Dzieditz), una població situada actualment al sud de Polònia, que en aquell moment formava part de l’imperi austrohongarès. Els seus pares, el metge Heinrich Gross i la seva muller Fanni Robinsohn, d’ideologia liberal i de religió jueva, gaudien d’una posició benestant i van oferir-li totes les facilitats perquè estudiés i desenvolupés la professió que escollís, i aquesta va ser la de fotògrafa.

De molt jove, amb només setze anys, Margaret va ingressar a l’institut Graphische Bundes-Lehr-und Versuchsanstalt de Viena, on va estudiar entre 1918 i 1921. Un cop va haver finalitzat els seus estudis va començar a col·laborar amb l'Studio d'Ora de Dora Kallmus, una fotògrafa molt reconeguda a la Viena de l’època. L'any 1922, després d'aquella primera experiència en un estudi fotogràfic professional, Margaret va començar a treballar com a ajudant de Grete Kolliner a l’Atelier Für Porträt Photographie, on va estar-hi cinc anys.

L'etapa berlinesa[modifica]

La seva inquietud personal i creativa va fer que l’any 1928 decidís deixar Viena per a viatjar a Berlín, atreta per la fama que tenia aquesta ciutat com a centre artístic d'avantguarda, on s'hi estaven desenvolupant noves tendències fotogràfiques. Al mateix temps, a Berlín hi havia moltes fotògrafes que dirigien els seus propis estudis i exposaven i publicaven la seva obra, i aquest va ser un factor determinant en la decisió de la jove Margaret d'intentar desenvolupar la seva carrera en un entorn d'efervescència artística i de noves oportunitats per a la dona com era aquell.[1] La primera estada a la capital alemanya va ser curta, després de treballar durant uns mesos al Binder Photographie com a copista i retocadora, el novembre de 1928 Margaret va viatjar a Praga per col·laborar amb el Fotostyle Studio, on va estar-hi fins a l’agost de 1929, realitzant fotografies publicitàries i de moda.

Després d'aquesta experiència professional, Margaret va tornar a Berlín amb la idea d'establir-s'hi definitivament i treballar-hi com a fotògrafa independent. Amb vint-i-set anys i una sòlida formació, va començar a treballar per a diferents estudis de la ciutat, com l'Atelier K. Schenker, l'Atelier Für Photographische Porträts de Suse Byk i l'estudi Photos Winterfeld.

El context de crisi econòmica mundial de la Gran Depressió, no va permetre que pogués assolir l'estabilitat i l'autonomia desitjada, i durant bona part de la seva etapa berlinesa va treballar de manera intermitent. L'any 1931 va obrir el seu propi estudi, anomenat Foto-Gross, però aquesta no va fructificar. Tot i aquest entorn poc propici, Margaret no va deixar de dedicar-se a la fotografia, experimentant amb tendències contemporànies com la de la Nova Visió i desenvolupant un gran interès pel gènere del retrat, que l'acompanyaria tota la seva vida.

L'any 1930 Margaret va conèixer Rudolph Michaelis, un restaurador d'arqueologia que treballava al Departament d’Antiguitats del Pròxim Orient del Museu Estatal de Berlín, amb qui es va casar el 1933. Arran de l'ascens al poder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, Rudolph va ser destituït del seu càrrec per la seva ideologia anarcosindicalista[2]i per la seva negativa a jurar obediència al nou estat. Poc després del seu casament, Rudolph va ser detingut per resistir-se a que li confisquessin els seus llibres durant un escorcoll al seu domicili.

Rudolph va estar empresonat cinc setmanes i durant aquest temps Margaret va preparar la fugida clandestina de Berlín. La por a la màquina repressiva que començava a desplegar el govern del Tercer Reich, envers tots aquells que mostressin una ideologia oposada o una identitat no desitjada, va fer que, com tants d’altres, escollissin el camí de l'exili. Quan Rudolph va ser posat en llibertat, el desembre de 1933, la parella va deixar Alemanya i es va establir a Barcelona.[3]

L'exili a la Barcelona de la Segona República[modifica]

Margaret havia conegut la ciutat l’any 1932 arran d'una visita a uns amics alemanys que hi vivien, en aquest sentit Barcelona no li era del tot desconeguda. Quan la parella va arribar, va ser acollida per la forta comunitat d’exiliats alemanys i companys anarconsindalistes que havien fugit, també, del nazisme. Margaret i Rudolph van entrar a formar part del Deutsche Anarcho-Syndicalisten (DAS), una organització fundada l’any 1934 que agrupava membres actius del Sindicat Lliure de Treballadors d'Alemanya, en alemany Freie Arbeiter-Union Deutschlands (DAS).[4]

Més enllà de la seva activitat política, estretament lligada al col·lectiu d’alemanys expatriats, ambdós van voler entrar en contacte amb la vida cultural i artística de la ciutat i és així com Rudolf va començar a col·laborar amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i Margaret va conèixer a l’arquitecte Josep Lluís Sert i als membres del GATCPAC, el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, que es convertirien en els seus principals clients.

Margaret i Rudolf es van separar poc després d’arribar a Barcelona i van haver d’enfrontar-se a la realitat de l’exili sense l’ajuda de l’altre. Margaret va haver de treballar durament per poder dedicar-se a la fotografia, una professió gens habitual per a una dona a l’Espanya de l’època, i assegurar-se una modesta forma de vida. A principis de l’any 1934, amb la càmera Leica i l’equip fotogràfic que va portar de Berlín, Margaret va muntar el seu primer estudi, conegut com a Foto-Studio, en un bloc de pisos dissenyat per Sert al número 36 del carrer Rosselló. Al setembre d’aquell mateix any, l’estudi va canviar de nom i d’emplaçament, el nou Foto-elis es va instal·lar al número 218 de l’Avinguda de la República Argentina.

1934-1936[modifica]

Entre 1934 i 1936 Margaret va treballar principalment pel GATCPAC, realitzant reportatges arquitectònics i documentals. Les seves fotografies van aparèixer regularment a la revista AC (Documents d'Activitat Contemporània), òrgan de difusió del grup, dirigida per Josep Torres Clavé.

Del conjunt d’obres que va realitzar per encàrrec del GATCPAC, destaca el reportatge del Barri Xino que va realitzar pel projecte anomenat Nova Barcelona. Les seves fotografies servirien per a il·lustrar una exposició que es va fer al soterrani de la plaça Catalunya l’any 1934 sota el mateix títol. En aquestes fotografies, de marcat caràcter social, Margaret va retratar la vida al barri: els seus negocis, l’estat en el qual es trobaven els seus habitatges i els seus carrers, el dia a dia dels nens i el treball de les dones. Aquestes imatges també van ser publicades l’any 1937 a l’últim número de la revista AC.

Per encàrrec també del GATCPAC l’any 1935 Margaret va viatjar amb Sert i l’artista Joan Miró, per Andalusia, capturant una sèrie d’imatges que es publicarien el número 18 d’AC.

Durant aquests primers anys a Barcelona, Margaret va treballar també de forma més independent, realitzant reportatges arquitectònics, publicitaris i documentals que es publicarien en destacades revistes del moment, com D'Ací i d'Allà i Crónica. Les seves fotografies apareixien gairebé sempre de forma anònima o bé signades amb el nom del seu estudi. Durant tot aquest temps també es va dedicar a la fotografia d'una manera més personal, retratant els seus amics i cercles més íntims.

1936-1937[modifica]

Amb l’esclat de la Guerra Civil la seva obra va canviar de naturalesa i va adquirir un major compromís social i polític. Molt conscienciada amb la causa republicana, Margaret va començar a treballar pel Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya, retratant l’atenció a la infància, l’ensenyament, la sanitat pública i la indústria. Les seves imatges van aparèixer en revistes com Nova ibèria, publicada pel Comissariat, i van servir també per a il·lustrar cartells i pamflets propagandístics. Les seves fotografies es publicarien també a la revista Armas y Letras, òrgan de les Milícies de la Cultura.

A l’octubre de 1936 va unir-se a Emma Goldman, Arthur Lehning i una parella de periodistes estrangers en un viatge per les zones controlades per la CNT a Catalunya, Aragó i València. El motiu del viatge era recolzar i documentar la lluita revolucionària per tal de donar-li un ressò internacional i també conèixer com s’estaven desenvolupant els processos de col·lectivització agrària a les àrees rurals.

Austràlia[modifica]

A finals de l’any 1937, prenent consciència del decurs de la guerra i de la situació crítica en la qual es trobava el país, Margaret va decidir deixar Barcelona. Va obtenir un permís per portar tota la seva obra i el seu equip fotogràfic a la ciutat francesa de Marsella i va tornar amb els seus pares a Polònia. Aquell retorn a la casa familiar va ser temporal i el desembre de 1938 Margaret va tornar a marxar, aquesta vegada a Londres, amb un visat de treball que li va concedir el consolat britànic a Polònia. Durant aquells mesos a Polònia, Margaret no va deixar la seva càmera i va continuar retratant la realitat social que l'envoltava, com en són exemple les imatges que va captar del barri jueu de Cracòvia.

El juliol de 1939 va obtenir un visat per a emigrar a Austràlia i al setembre d’aquell any va viatjar fins a Sydney. Durant els primers mesos va estar treballant en feines de servei domèstic, amb la voluntat de poder reprendre la seva carrera fotogràfica.

L'any 1940, amb la recuperació del material que tenia emmagatzemat a França, va obrir el Photostudio, un dels pocs estudis fotogràfics regentats per una dona a l’Austràlia de l’època. La seva activitat es va centrar bàsicament en el retrat d’estudi, allunyant-se de les temàtiques a les quals s’havia dedicat en el passat. Va treballar fent retrats principalment d’immigrants o exiliats europeus i també de persones vinculades amb el món de l’art i de la dansa, com en són exemple les sèries fotogràfiques dels membres de la companyia de dansa contemporània Bodenwieser Ballet.

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va ser objecte de vigilància per part del govern australià degut als seus orígens i el seu recorregut vital. Margaret no va aturar la seva activitat professional, però va mantenir amagades les obres de la seva etapa europea, que no va publicar ni exposar mai.

L’any 1941 va esdevenir membre de la Professional Photographer’s Association de la Nova Gal·les del Sud i d’Austràlia i el 1950 va ser la primera dona que va entrar a formar part de l’Institute of Photographic Illustrators, organització de professionals de la fotografia creat l’any 1947 a Sidney.

A finals dels anys 40 Margaret va començar a tenir problemes de vista, fet que va comportar que l’any 1952 hagués de tancar el seu estudi i que s’allunyés definitivament de la pràctica fotogràfica. Durant un parell d’anys va treballar com a secretaria, però finalment va haver de retirar-se. L’any 1960 es va casar amb Albert George Sachs, un comerciant de vidres i instruments òptics que va conèixer degut a la seva malaltia, traslladant-se a Melbourne.

Tot i haver-se retirat de tota activitat professional, l’any 1981 la seva obra es va incloure en una exposició itinerant sobre fotògrafes australianes titulada "Australian Women Photographers (1840-1960)". L’únic i últim reconeixement públic a la seva trajectòria, Margaret va morir el 16 d’octubre de 1985 a Melbourne, havent donat tot el seu fons fotogràfic i el seu arxiu personal a la National Gallery of Australia (Galeria Nacional d'Austràlia) de Canberra. Una part de la seva obra es conserva també a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Exposicions[modifica]

  • 1987: National Gallery of Australia, Canberra.
  • 1998: IVAM (Institut Valencià d’Art Modern, Centre Julio González), València.[5]
  • 1999: CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), Barcelona.[6]
  • 2005: National Gallery of Australia, Canberra.

Referències[modifica]

  1. Bonet et alii, 1999, p. 11.
  2. Ennis, Helen. «Margaret Michaelis Love, loss and photography». National Gallery of Australia, 2005. [Consulta: novembre del 2016].
  3. Marimon, Sílvia «Els jueus que van fugir de Hitler rumb a Catalunya. Mozaika, una associació cultural jueva, rescata les veus silenciades de l'exili alemany». Ara, 13 juliol del 2013.
  4. Bonet et alii, 1999, p. 15.
  5. Antolin, Enriqueta «El Barrio Chino de Michaelis» (en castellà). El País, 18 octubre del 1998. «Una fotógrafa anarquista austriaca retrató la pobreza y la vida popular en Barcelona durante la República»
  6. Clemente, José Luís «Margaret Michaelis y la vanguardia» (en castellà). La Vanguardia, 24 gener del 2016.

Bibliografia[modifica]

  • Bonet, Juan Manuel; Ramoneda, Josep; Mendelson, Jordana; Ennis, Helen; Michaelis, Margaret. Margaret Michaelis: fotografia, vanguardia i política a la Barcelona de la República (en català, anglès). Barcelona: CCCB, 1999, p. 11. ISBN 978-84-482-1926-0. 
  • Ennis, Helen. Margaret Michaelis: Love, loss and photography (en anglès). Canberra: National Gallery of Australia, 2005. ISBN 978-0-642-54120-8. 
  • Ennis, Helen. «Michaelis, Margarethe (1902-1985)». A: Australian Dictionary of Biography (en anglès). Vol. 18. Melbourne: Melbourne University Publishing, 2012. 

Enllaços externs[modifica]