Maria Carme Riu de Martín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Carme Riu de Martín
CARME RIU 2016 300ppi 2A.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona (1976–1990)
Escola Massana (1976–1981)
Activitat professional
Ocupació Historiadora de l'art i medievalista
Obra
Obres destacades El treball artesà a Barcelona els segles XIV al XVI segons les ordinacions gremials: la ceràmica (2003)
El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors (2011)
Dades familiars
Pare Manuel Riu i Riu

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Maria Carme Riu de Martin és historiadora d'arts i oficis[1] especialitzada en la ceràmica a Catalunya i en les artesanies que hi són relacionades, com l'esparteria, la caldereria i la fabricació de miralls. Va néixer a Barcelona l'any 1958. El seu pare, Manuel Riu i Riu, va ser historiador i el seu avi patern, Fidel Riu i Dalmau[2] va ser periodista i escriptor dins el cercle de la Lliga Regionalista a Manresa.[3]

Maria Carme Riu ha participat en l'ensenyament els anys 1991 i 1992 a l'Escola d´Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona i ha col·laborat amb el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona fins a l'any 2017 i en la promoció de l'ensenyament d'arts plàstiques i artesania al Camerun (en la creació d'una escola a Bot-Makak). També es dedica a la creació artística en escultura i talla de fusta, ceràmica i fotografia i les seves obres s'han exposat en diverses ciutats i ha participat en congressos internacionals.[4][5]

Com ampliació de la seva tesi doctoral, ha publicat un estudi sobre l'estètica i el formalisme i la vinculació a la vida social i política contemporània en tres autors espanyols: Unamuno, Ortega i D'Ors.[6][cal citació]

Riu ha realitzat treballs d'investigació des de l'època de la Baixa Edat Mitjana fins a principis de l'Edat Moderna[7][cal citació] a partir d’obra localitzada en algunes excavacions o remodelacions de voltes d’esglésies gòtiques i sobre documentació dels arxius AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) i AHPB (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona) entre altres. L'autora descriu com treballaven i vivien els artesans: gerrers, vidriers, esparters, mirallers, calderers i les seves famílies on s'exposen preus del productes, les onomàstiques dels artesans (mestres, oficials, treballadors, aprenents, esclaus, família) en la primera meitat del segle XV a Barcelona.[8]

Sobre la ceràmica de materials de construcció, Maria Carme Riu ha investigat en els preus dels maons, les teules, rajoles, i en la posició econòmica i social (gremis, parentiu, contractes, etc.) dels treballadors del sector.[5] Sobre la fabricació d'objectes de vidre Riu inicia l'estudi en el Segle XV, tant en la part comercial i operativa com en la social i familiar dels artesans vidriers i esparters, amb referències a plets i regulacions del Consell de Cent i, respecte a les operacions d'exportació, del Consolat de Mar. Estudia la fabricació de miralls que anteriorment es feien de metall i que varen començar a fer-se de vidre al Segle XIV.[8] Els artesans vidriers es varen agrupar en el mateix gremi que els esparters doncs l'espart s'utilitzava per a la protecció dels atuells usats de contenidors. Amb el nom de cada una d'aquestes activitats a Barcelona hi ha carrers prop de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.[9]

Maria Carme Riu també té una anàlisi del que la formació reglada va aportar en la renovació de la ceràmica, en facilitar el canvi del règim gremial al sistema d'aprenentatge reglat, en el qual van prevaler els aspectes decoratius de l’obra sobre els funcionals, sent les primeres escoles fundades en època de la Mancomunitat a Catalunya[cal citació] (Escola Superior dels Bells Oficis i Escola Tècnica d'Oficis d'Art) les primeres a aportar canvis en la formació, que es consolidarien en l'Escola del Treball.

Ha estat membre del Jurat als Premis Ciutat de Barcelona[10] de 2016 i 2017 i dels jurats en concursos d'arts plàstiques a Argentona, La Bisbal, Berga i El Vendrell.[cal citació]

L'autora fa obres de creació artística sobre materials ceràmics, talla de fusta i fotografia. Ha exposat les seves obres a diversos certàmens (Simposi de Ceràmica negra de Quart (Girona), Museu Gustavo de Maeztu d’Estella (Navarra), Civic Art Gallery de Panevezys (Lituania), Museu Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (Castelló), Kansas City Artists Coalition, Kansas City (EUA), Exposició Premis A-Fad 2017 (Barcelona), etc.[cal citació]

1995 - "Composició 5-1"
2015 "Fruits d'hivern"
2016 - "I was collecting pistachios tonight"
2014-Actualment és a la Civic Art Gallery de Panevezys, Lituania

Referències[modifica]

  1. Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura. «Diccionari d’Historiadors de l’Art Català» (en català). Institut d’Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 30 gener 2018].
  2. Broch, Àlex. Diccionari de la Literatura Catalana (en català). 1a. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 856. ISBN 978-84-412-1823-9. 
  3. Riu, Maria Carmen. Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981) (en català). 1a. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2008, p. 414. ISBN 978-84-96908-07-9. 
  4. Gelichi, editor, Sauro «Jarreros barceloneses de la Baja Edad Media: La actividad laboral». ACTES DU 1ER CONGRÈS INTERNATIONAL THÉMATIQUE DE L'AIECM3. Montpellier, França, 19 - 21 novembre 2014, pàg. 337. 978-2-35371-979-2.
  5. 5,0 5,1 Gonçalves, Maria José; Gómez-Martínez, Susana «Ladrilleros barceloneses de la primera mitad del Siglo XV» (pdf) (en castellà). Actas do Congresso Internacional 'A cerâmica medieval no Mediterrâneo [Silves, Portugal], 22-27 octubre 2012, pàg. 318 - 325. 978-972-9375-48-4.
  6. Riu de Martín, Maria Carme. Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D´Ors (en castellà). 1a. Saarbrüken, Alemanya: Acadèmica Española, 2011, p. 432. [[Special:BookSources/978-3-8454-9 9554-5|ISBN 978-3-8454-9 9554-5]]. 
  7. Riu de Martín, Maria Carme «Análisis tipológico de las cerámicas halladas en las iglesias barcelonesas del siglo XIV» (en castellà). Actes du 5ème Colloque sur la ceramique médiévale en Méditerraneée Occidentale. Institut National des Sciences de l´Archeologie et du Patrimoine [Rabat, Marroc], 1995, pàg. 437 - 438. 9981-109-00-2.
  8. 8,0 8,1 «La manufactura del vidrio y sus artífices en la Barcelona bajomedieval». Anuario de estudios medievales, Desembre 2008, pàg. 585-609. ISSN: 0066-5061.
  9. «Ajuntament de Barcelona» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 maig 2018].
  10. «Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona Premis Ciutat de Barcelona» (en català). Ajuntament de Barcelona, 2017. [Consulta: 1 abril 2018].