Maria Carme Riu de Martín

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Carme Riu de Martín
CARME RIU 2016 300ppi 2A.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1958 (59/60 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona (1976–1990)
Escola Massana (1976–1981)
Activitat professional
Ocupació Historiadora de l'art, medievalista i ceramista
Obra
Obres destacades El treball artesà a Barcelona els segles XIV al XVI segons les ordinacions gremials: la ceràmica (2003)
El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors (2011)
Dades familiars
Pare Manuel Riu i Riu

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Maria Carme Riu de Martin (Barcelona 1958) és historiadora d'art i ceramista.[1] Doctorada en Història de l'Art el 1990, té diverses publicacions sobre pensadors i polítics contemporanis[2] així com sobre la ceràmica medieval, principalment a Catalunya als segles XV al XVIII. També és una artista plàstica amb obres exposades al Museum of Hispanic and Latin American Art (Miami), Museu Comarcal de Manresa, Museu de Ceràmica, Museu d'Art Contemporani de Vilafamés o el Museu de Porcellana de Riga.[3] És filla de l'historiador i arqueòleg Manuel Riu i Riu i néta del periodista i escriptor del cercle de la Lliga Regionalista a Manresa Fidel Riu i Dalmau.[4]

Biografia[modifica]

Ha investigat sobre la ceràmica dels materials de construcció i sobre la ceràmica artística com les rajoles esmaltades, miralls i vidres així com les escultures purament artístiques. Ha col·laborat en una vintena de llibres i monografies i és autora de més de cinquanta articles en revistes d’art. Ha participat en exposicions i en jurats als Premis Ciutat de Barcelona, entre altres.[2]

La seva producció literària té dos vessants: la inicial, historiogràfica, conté estudis sobre la situació política i social a la Catalunya moderna amb referents a activitats artístiques de conegudes personalitats; la segona és una extensa obra d'investigació sobre el món de la ceràmica que va tenir especial rellevància en la indústria catalana als segles XV al XVII. Els treballs d'investigació són a partir d’obra localitzada en excavacions o remodelacions de voltes d’esglésies gòtiques i sobre documentació dels arxius AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) i AHPB (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona) entre altres. L'autora descriu com treballaven i vivien els artesans: gerrers, vidriers, esparters, mirallers, calderers i les seves famílies on s'exposen preus dels productes, les onomàstiques dels artesans, amb aportacions originals sobre ceramistes com Rafael Passola i Miquel Passola.[5] En les publicacions de Riu es descriu la categorització professional en mestres, oficials, treballadors, aprenents i l’emprament d’esclaus (habitual en qualsevol indústria a l’època) i la relació entre el treball i la vida familiar a la primera meitat del segle XV a Barcelona. Els seus treballs mostren les condicions contractuals en cada categoria laboral i en el comerç així com la normativa legal.

Ha realitzat treballs d'investigació des de l'època de la Baixa Edat Mitjana fins a principis de l'Edat Moderna a partir d’obra localitzada en algunes excavacions o remodelacions de voltes d’esglésies gòtiques i sobre documentació dels arxius AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) i AHPB (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona) entre altres. L'autora descriu com treballaven i vivien els artesans: gerrers, vidriers, esparters, mirallers, calderers i les seves famílies on s'exposen preus de productes i les onomàstiques dels artesans a Barcelona.[6][5]

Sobre la ceràmica de materials de construcció, ha investigat en els preus dels maons, les teules, rajoles, i en la posició econòmica i social (gremis, parentiu, contractes, etc.) dels treballadors del sector.[7] Sobre la fabricació d'objectes de vidre inicia l'estudi al segle XV, tant en la part comercial i operativa com en la social i familiar dels artesans vidriers i esparters, amb referències a plets i regulacions del Consell de Cent i, respecte a les operacions d'exportació, del Consolat de Mar. Estudia la fabricació de miralls que anteriorment es feien de metall i que varen començar a fer-se de vidre al segle XIV. Els artesans vidriers es varen agrupar en el mateix gremi que els esparters doncs l'espart s'utilitzava per a la protecció dels atuells usats de contenidors. Amb el nom de cada una d'aquestes activitats a Barcelona hi ha carrers prop de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.[8]

De 1991 a 1992 es va dedicar a formació a l'Escola d´Arts i Oficis de Barcelona i ha col·laborat amb el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona fins a l'any 2017. També s'implicà en la promoció de l'ensenyament d'arts plàstiques i artesania al Camerun on va crear una escola a Bot-Makak. Historiadora i artista, es va dedicar a la creació pròpia en escultura i talla de fusta, ceràmica i fotografia.[1] Les seves obres s'han exposat en diverses ciutats[9][10] i ha participat en congressos internacionals.[2][3] L'any 2013 va rebre una beca per col·laborar en el Lighton International Artists Exchange Project a Kansas (EUA).

Obres[2][modifica]

Llibres[modifica]

  • Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981)(2008)[11]
  • El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d'Ors [12]
  • Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D'Ors (2011)[13]

Articles[modifica]

  • Les ordinacions i l´evolució del gremi de terrissers a Barcelona. “Pedralbes” (Barcelona), núm. 10 (1990)
  • Les ceràmiques trobades en l´excavació del castell de Mataplana.- “Butlletí informatiu de ceràmica” (Barcelona), núm. 47 (1990)
  • La decoración cerámica en las cooperativas vinícolas catalanas.- “Cerámica” (Madrid), núm. 43 (1992)
  • Las medidas catalanas de líquidos (s. XIX y XX).- “Forum cerámico” (Alicante), núm. 5 (1996)
  • Vidrieros y mercaderes de vidrio barceloneses en la primera mitad del siglo XV.- “Boletín de Arqueología Medieval”
  • Ceramistas y vidrieros de Barcelona a través de los testamentos: aspectos socioeconómicos, s. XV-XVII. Arxius de protocols (Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona) XXI (2003)
  • Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII.-“Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” (Univ. Barcelona), núm. 25 (2004)
  • La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI: algunas modalidades contractuales.“Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” (Univ. Barcelona), núm. 26 (2005)
  • Els pastors i animals domèstics en les obres de l'Escola d'Olot i de Modest Urgell. Butlletí de la Reial, Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 11 janvier 2000

Ceràmica[modifica]

Les imatges mostren algunes creacions exposades al públic. Inicialment, amb formes geomètriques[15]

1995 - "Composició 5-1"
2015 "Fruits d'hivern"
2016 - "I was collecting pistachios tonight" Museu de la Terrissa (Quart)
2014-Actualment és a la Civic Art Gallery de Panevezys, Lituania

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura. «Diccionari d’Historiadors de l’Art Català» (en català). Institut d’Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 30 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Obra de Maria Carme Riu de Martín» a Dialnet.
  3. 3,0 3,1 «Carme Riu de Martín». Exposició d'Art en Acció. Acció Cultural del País Valencià, 2012. [Consulta: 10 juliol 2018].
  4. «El Pla de Bages». La República a Manresa en un clic (1931-1936). Associació Memòria i Història de Manresa. [Consulta: 10 juliol 2018].
  5. 5,0 5,1 Canalda i Llobet, Sílvia «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català». Matèria, núm 4, 2004, pàg. 159. ISSN: 1579-2641.
  6. Fité, Francesc; Amenós, Lluïsa. Exteriors i interiors, retalls d’història d’art medieval (Verum et Pulchrum) (en català). 1a. Barcelona: Pagès, agost 2017, p. 49 i 70. ISBN 978-84-9975-881-7. 
  7. Gonçalves, Maria José; Gómez-Martínez, Susana «Ladrilleros barceloneses de la primera mitad del Siglo XV» (pdf) (en castellà). Actas do Congresso Internacional 'A cerâmica medieval no Mediterrâneo [Silves, Portugal], 22-27 octubre 2012, pàg. 318 - 325. ISBN 978-972-9375-48-4.
  8. «Ajuntament de Barcelona» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 maig 2018].
  9. «2a exposición ICRE en la Biblioteca Clarà» (en castellà). Institut Català per la Recerca en Escultura, 20-02-2016. [Consulta: 13 juliol 2018].
  10. «XX International Ceramic Symposium. Panevėžys. 2014» (en anglès). Panevėžys City Council, Lituània, 01-07-2014. [Consulta: 13 juliol 2018].
  11. Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008, p. 414. ISBN 978-84-96908-07-9. 
  12. El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d'Ors. Vilafranca del Penedès: Ed. Erasmus, 2011, p. 186 p.. ISBN 978-84-92806-28-7. 
  13. Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D'Ors (en castellà). Saarbrücken (Alemanya): Editorial Académica Española, 2011, p. 432. ISBN 978-3-8454-9-9554-5. 
  14. «Algunes peces de terrissa del segle XIV trobades a la Catedral de Barcelona». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, núm.10, 1990, pàg. 437-466.
  15. Montané, Joan Lluis «La dinàmica de la forma». Revistart. Revista de las Artes. Anuart [Barcelona], Núm. 2, 1995, pàg. 12. ISSN: 1134-7988.