Maria Carme Riu de Martín

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Carme Riu de Martín
CARME RIU 2016 300ppi 2A.jpg
Biografia
Naixement 1958 (59/60 anys)
Barcelona
Educada a Universitat de Barcelona (1976–1990)
Escola Massana (1976–1981)
Activitat
Ocupació Historiadora de l'art, medievalista i ceramista
Obra
Obres destacables El treball artesà a Barcelona els segles XIV al XVI segons les ordinacions gremials: la ceràmica (2003)
El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors (2011)
Família
Pare Manuel Riu i Riu

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Maria Carme Riu de Martin (Barcelona 1958) és historiadora de l’art de la ceràmica catalana medieval.[1] Doctorada en Història de l'Art el 1990 a la Universitat de Barcelona, també ha publicat sobre pensadors i polítics contemporanis[2].

Biografia[modifica]

Riu ha investigat sobre la ceràmica dels materials de construcció[3] i sobre la ceràmica artística de gerres, miralls i vidres continuant els estudis que sobre ceràmica medieval havia fet el seu pare Manuel Riu i Riu. Ha col·laborat en una vintena de llibres i monografies i és autora de més de cinquanta articles en revistes d’art. Ha participat en exposicions i en jurats als Premis Ciutat de Barcelona, entre altres.[2]

Els treballs d'investigació versen sobre la ceràmica catalana als segles XV al XVII, indústria rellevant a Catalunya a causa de ser un complement en la producció i el comerç agrícola (olis, vins, gra, etc.) Investigació feta a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona entre altres. En les publicacions de Maria Carme Riu es descriu com treballaven i vivien els artesans: gerrers, vidriers, esparters, mirallers, calderers i les seves famílies i també els preus dels productes, les onomàstiques dels artesans,[4] amb aportacions originals sobre ceramistes com Rafael Passola i Miquel Passola.[5]

Respecte de la ceràmica de materials de construcció la investigació va ser a partir de materials localitzats en excavacions i/o remodelacions de voltes d’esglésies gòtiques principalment catalanes. En els seus treballs Riu exposa preus de maons, de les teules, de rajoles i la posició econòmica i social (gremis, parentiu, contractes, etc.) dels menestrals, oficials i altres treballadors del sector[3]. A la seva obra se citen regulacions del Consell de Cent i, les de les operacions d'exportació del Consolat de Mar. A la ciutat de Barcelona es recorda la importància de la indústria ceràmica dedicant-hi alguns carrers a la ciutat.[6]

Riu ha publicat monografies sobre la situació política i social a la Catalunya moderna[7][8][9]. Ha donat formació a l'Escola d´Arts i Oficis de Barcelona i ha col·laborat amb el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona fins a l'any 2017. També s'ha dedicat a la creació pròpia en escultura i talla de fusta, ceràmica i fotografia.[1] Les seves obres s'han exposat en diverses ciutats[10][11] i ha participat en congressos internacionals[2][12] i ha fet treballs de creació amb obres exposades al Museu Comarcal de Manresa, al Museu de Ceràmica, al Museu d'Art Contemporani de Vilafamés o el Museu de Porcellana de Riga i al Museum of Hispanic and Latin American Art (Miami, EUA).


Obres[modifica]

Es pot trobar bibliografia de Maria Carme Riu a Dialnet[2]

Llibres[modifica]

  • Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981)(2008)[13]
  • El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d'Ors [8]
  • Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D'Ors (2011)[9]

Articles[modifica]

  • Les ordinacions i l´evolució del gremi de terrissers a Barcelona. “Pedralbes” (Barcelona), núm. 10 (1990)
  • Les ceràmiques trobades en l´excavació del castell de Mataplana.- “Butlletí informatiu de ceràmica” (Barcelona), núm. 47 (1990)
  • La decoración cerámica en las cooperativas vinícolas catalanas.- “Cerámica” (Madrid), núm. 43 (1992)
  • Las medidas catalanas de líquidos (s. XIX y XX).- “Forum cerámico” (Alicante), núm. 5 (1996)
  • Vidrieros y mercaderes de vidrio barceloneses en la primera mitad del siglo XV.- “Boletín de Arqueología Medieval”
  • Ceramistas y vidrieros de Barcelona a través de los testamentos: aspectos socioeconómicos, s. XV-XVII. Arxius de protocols (Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona) XXI (2003)
  • Onomástica y localización de algunos ceramistas y vidrieros barceloneses de los siglos XIV al XVII.-“Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” (Univ. Barcelona), núm. 25 (2004)
  • La producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XV-XVI: algunas modalidades contractuales.“Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” (Univ. Barcelona), núm. 26 (2005)
  • Els pastors i animals domèstics en les obres de l'Escola d'Olot i de Modest Urgell. Butlletí de la Reial, Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 11 janvier 2000

Ceràmica[modifica]

Les imatges mostren algunes creacions exposades al públic. Inicialment, amb formes geomètriques[15]

1995 - "Composició 5-1"
2015 "Fruits d'hivern"
2016 - "I was collecting pistachios tonight" Museu de la Terrissa (Quart)
2014-Actualment és a la Civic Art Gallery de Panevezys, Lituania

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura. «Diccionari d’Historiadors de l’Art Català» (en català). Institut d’Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 30 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Obra de Maria Carme Riu de Martín» a Dialnet.
  3. 3,0 3,1 Gonçalves, Maria José; Gómez-Martínez, Susana «Ladrilleros barceloneses de la primera mitad del Siglo XV» (pdf) (en castellà). Actas do Congresso Internacional 'A cerâmica medieval no Mediterrâneo [Silves, Portugal], 22-27 octubre 2012, pàg. 318 - 325. ISBN 978-972-9375-48-4.
  4. Fité, Francesc; Amenós, Lluïsa. Exteriors i interiors, retalls d’història d’art medieval (Verum et Pulchrum) (en català). 1a. Barcelona: Pagès, agost 2017, p. 49 i 70. ISBN 978-84-9975-881-7. 
  5. Canalda i Llobet, Sílvia «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català». Matèria, núm 4, 2004, pàg. 159. ISSN: 1579-2641.
  6. «Ajuntament de Barcelona» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 maig 2018].
  7. Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008, p. 414. ISBN 978-84-96908-07-9. 
  8. 8,0 8,1 El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors: Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d'Ors. Vilafranca del Penedès: Ed. Erasmus, 2011, p. 186 p.. ISBN 978-84-92806-28-7. 
  9. 9,0 9,1 Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D'Ors (en castellà). Saarbrücken (Alemanya): Editorial Académica Española, 2011, p. 432. ISBN 978-3-8454-9-9554-5. 
  10. «2a exposición ICRE en la Biblioteca Clarà» (en castellà). Institut Català per la Recerca en Escultura, 20-02-2016. [Consulta: 13 juliol 2018].
  11. «XX International Ceramic Symposium. Panevėžys. 2014» (en anglès). Panevėžys City Council, Lituània, 01-07-2014. [Consulta: 13 juliol 2018].
  12. «Carme Riu de Martín». Exposició d'Art en Acció. Acció Cultural del País Valencià, 2012. [Consulta: 10 juliol 2018].
  13. Literatura epistolar de noucentistes catalans: correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008, p. 414. ISBN 978-84-96908-07-9. 
  14. «Algunes peces de terrissa del segle XIV trobades a la Catedral de Barcelona». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, núm.10, 1990, pàg. 437-466.
  15. Montané, Joan Lluis «La dinàmica de la forma». Revistart. Revista de las Artes. Anuart [Barcelona], Núm. 2, 1995, pàg. 12. ISSN: 1134-7988.