Maria Elena Maseras i Ribera

De Viquipèdia
Infotaula de personaMaria Elena Maseras i Ribera
Elena Maseras.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1853 Modifica el valor a Wikidata
Vila-seca (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1905 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Conegut perPrimera dona a l'estat espanyol que es va matricular en estudis de Medicina
Activitat
OcupacióMedicina

Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 25 de maig de 1853[1] - Maó, 4 de desembre de 1905)[2] fou una metgessa i pedagoga catalana, primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el curs 1872-73.[3][4][5]

Biografia[modifica]

Filla de Miquel Maseras i Gasó, veterinari natural de Mont-roig del Camp, i de Francesca Ribera i Gil, d'Ulldecona. Cursà el batxillerat a l'Institut de Tarragona i decidí estudiar Medicina. Va haver de demanar un permís especial del rei Amadeu I per fer els estudis de Segon Ensenyament i continuar després a la Universitat, que li fou concedit per mitjà d'una Reial Ordre de 2 de setembre de 1871. Maseras s'examinà en dues convocatòries seguides, juny i setembre, de totes les matèries de batxillerat i al cap d'un any d'haver cursat la petició al rei es pogué matricular a la universitat.[6][5]

El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina.

Acabà els estudis l'any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina. El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, s'examinà el 25 d'octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que s'arribés a doctorar, a diferència de Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí, que foren les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882.

Desanimada per les dificultats burocràtiques, es dedicà a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Vilassar i després a Maó, on morí l'any 1905 a causa d'una patologia cardíaca a l'edat de 52 anys.[2]

Premis i reconeixements[modifica]

  • L'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili atorga el premi Maria Helena Maseras amb l'objectiu de “promoure la incorporació de la perspectiva i els estudis de gènere en la docència i en la recerca, i així eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en tots els estaments i funcions de la comunitat universitària”.[7]
  • Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l'Eixample de Barcelona, al carrer de Rosselló, porta el seu nom.
  • Un nou Centre d'Estudis Vila-secans portarà el seu nom: Centre d'Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras.[8][9]

Referències[modifica]

  1. «Llibres Parroquials de Vila-seca.Llibre IX de baptismes.Pàg.41.Imatge 46». A.H.A.T., 25-05-1853. [Consulta: 25 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 «Maria Elena Maseras Ribera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. Dones científiques, Generalitat de Catalunya
  4. «Elena Maseras i Ribera». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 3 novembre 2020].
  5. 5,0 5,1 Pérez Prió, Emili «Les tres primeres metgesses catalanes». D'ací i d'allà, Vol. 04, Núm. 12, desembre 1919, pàg. 1118-1120.
  6. Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910. Madrid: Narcea, 1996, pàg. 63. ISBN 84-277-1159-X. 
  7. «Premi a la recerca en estudis de dones i gènere. Universitat Rovira i Virgili.». Universitat Rovira i Virgili.
  8. «La metgessa Maseras dona nom al nou Centre d'Estudis». El Punt Avui, 18-01-2016 [Consulta: 18 gener 2016].
  9. Cabré, Jordi «Maseras, la doctora que se hartó de esperar». Diari de Tarragona, 12-07-2020.

Enllaços externs[modifica]