Mariano Socías del Fangar y Lledó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1820  Barcelona |
| Mort | 9 agost 1889 (68 anys) Madrid |
 Director general de la Guàrdia Civil | |
| 4 juliol 1873 – 19 setembre 1873 ← Cándido Pieltain y Jove-Huergo – Juan Acosta Muñoz → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 6 setembre 1872 – desembre 1873 Circumscripció electoral: Segòvia | |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| 10 juliol 1871 – 9 novembre 1871 ← Ramon Gómez y Pulido – Juan Acosta Muñoz → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Premis | |
Mariano Socías del Fangar y Lledó (Barcelona, 25 de novembre de 1820 - Madrid, 9 d'agost de 1889) fou un militar català, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil.
Biografia
[modifica]En 1834 va entrar com a cadet al Regiment d'Infanteria de Savoia, destinat a Barcelona. En 1836 fou ascendit a subtinent i lluità contra els carlins a Móra d'Ebre, acció per la que fou ascendit a tinent. El 1838 lluità contra els carlins a Ripoll i Súria, on fou ferit i ascendit a capità. Després va combatre al castell d'Orís, a Solsona, Peracamps i a la vall d'Aran. Després de la primera guerra carlina continuà destinat a Catalunya, on va participar en el bombardeig de Barcelona (1842); en 1843 fou ascendit a comandant i en 1846 va rebre la medalla de l'Orde de Sant Ferran per la seva acció a la batalla de Cacheiras contra Miguel Solís Cuetos.[1]
En 1847 va formar part de l'Exèrcit Expedicionari a Portugal i va combatre a la Plaça Mayor de Madrid durant els fets de la revolució de 1848 i després es posà sota les ordres de Fernando Fernández de Córdova Valcárcel per lluitar a la guerra dels matiners. En 1849 acompanyà Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea amb l'Exèrcit Expedicionari als Estats Pontificis. En 1852 fou ascendit a tinent coronel i el 1856 a coronel. Durant aquests anys va intentar fer negocis amb la mineria del Berguedà; entre 1853 i 1855 va registrar a nom seu concessions mineres a La Pobla de Lillet, i pel 1862 ho feia a Fígols i Cercs.[2] Va participar en la Guerra d'Àfrica (1859-1860) i en 1863 fou ascendit a brigadier. Des d'aleshores fou situat en caserna i allunyat de Madrid (Balears, 1865; Canàries, 1866; Barcelona, 1868). Després de la revolució de 1868 fou ascendit a mariscal de camp i nomenat capità general de les Illes Balears fins a desembre de 1870, en que fou nomenat capità general de Galícia, i a capità general de València l'agost de 1871.
En juny de 1872 fou nomenat Director general d'Infanteria i escollit senador per la província de Segòvia.[3] El juliol de 1872 fou ascendit a tinent general, el juliol de 1873 fou nomenat director general de la Guàrdia Civil i el setembre de 1873 Inspector General de Carabiners. Fou un dels senadors que va votar a favor de la proposta de Francesc Pi i Margall de proclamar la Primera República Espanyola.[4] Després de restar uns anys postergat després de la restauració borbònica, en 1879 fou nomenat vocal de la Junta Superior Consultiva de Guerra, i entre 1883 i 1884 fou Director general d'Administració i Sanitat Militar.
Obres
[modifica]- Instruccion general para el detall y la contabilidad del ejército y de la armada, Madrid : Establ. Tip. del Hospicio, 1879-[1882]
- Instrución para el detall y contabilidad de la infanteria, Barcelona : Imp. Luis Tasso, 1858
- Ordenanzas de S.M. para el régimen, disciplina, subordinación y servicio de sus ejercitos, Madrid : Escuela Tip. del Hospicio, 1882-1885
Referències
[modifica]- ↑ Mariano Socías del Fangar y Lledó, Real Academia de la Historia
- ↑ Miscel·lània sobre mines i miners del Berguedà, Roberta Tenci i Rosa Serra
- ↑ Mariano Socías del Fangar, al web del Senat
- ↑ Así fue la proclamación de la 1ª República a Sociología crítica
Enllaços externs
[modifica]- Socias del Fangar i Lledó, Marià, 1823-1889, Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya