Marina Massaguer i Comes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarina Massaguer i Comes
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Rovira i Virgili
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòloga i sociolingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTERMCAT
Universitat Oberta de Catalunya
Ajuntament de Tarragona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Twitter: MarinaMassaguer Modifica el valor a Wikidata

Marina Massaguer i Comes (Tarragona, 1982) és una filòloga i sociolingüista catalana especialitzada en polítiques lingüístiques.[1] Ha estudiat la relació entre llengua i identitat i el paper que tenen les llengües en les relacions de poder i en la construcció de desigualtats a través de les dinàmiques de les persones no catalanoparlants als Països Catalans. També ha defensat l'actualització de les polítiques de normalització lingüística dels anys 1980.[2]

El 2020, fou coautora de l'informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a la promoció de l’ús de la llengua[3] que elaborà el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de Universitat de Barcelona i on aborda la «diglòssia digital», és a dir, el fet de pensar que la pròpia llengua, en aquest cas el català, no és prou apta per a generar segons quina mena de continguts a les xarxes socials a internet, com una conseqüència més de la minorització del català dins i fora de les xarxes.[4] En aquest sentit, l'informe proposa recuperar el canal juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb una estructura àgil i pionera com ho va ser el Canal Super 3, i orientar-lo a les plataformes digitals, així com arribar a acords amb Google, YouTube i Instagram per afavorir la difusió dels continguts i el foment de la creació de continguts per situar-los i fer-los visibles, i establir canals alternatius perquè els creadors rendibilitzin les produccions.[5]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lahoz, Ricard. «Ens cal una política lingüística més inclusiva» (en català), 28-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  2. Serra, Laura. «“Si és vista com el feminisme o l'ecologisme, els joves se sumaran a la causa de la llengua”» (en català). Ara, 23-01-2021. [Consulta: 28 abril 2021].
  3. «Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional sinó participar i poder deixar un missatge a l'Instagram de Dulceida», 02-07-2020.
  4. Rius, Clàudia. «El català ha d'ampliar els seus espais segurs» (en català). Núvol, 27-07-2020. [Consulta: 28 abril 2021].
  5. Lleonart, Arnau. «És vital recuperar el canal juvenil de TV3» (en català). Vilaweb, 25-06-2020. [Consulta: 28 abril 2021].