Vés al contingut

Maria Estuard (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mary of Scotland)
Infotaula de pel·lículaMaria Estuard
Mary of Scotland Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Ford Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióDudley Nichols Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNathaniel Shilkret Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph H. August Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada123 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEscòcia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0027948 FilmAffinity: 240598 Allocine: 48943 Letterboxd: mary-of-scotland Mojo: maryofscotland Allmovie: v31653 TCM: 3264 AFI: 6283 TMDB.org: 43875 Modifica el valor a Wikidata

Maria Estuard (original: Mary of Scotland) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, estrenada el 1936 i doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

La pel·lícula presenta la història de Maria I d'Escòcia a partir de la seva tornada a Escòcia.

La primera escena mostra Elisabeth furiosa del desembarcament imminent de la seva cosina a Escòcia. No li ha atorgat salconduït. També ordena, per tal d'evitar que Mary se serveixi del trampolí d'Escòcia per arrabassar-li el seu ceptre, que un capità hissi el pavelló negre en aquesta ocasió.

Quan ha desembarcat a Leith, Escòcia, Mary Stuart va al castell Holyrood sobre un vell rossí: els pirates s'han quedat amb el vaixell que transportava els seus cavalls. Els lords escocesos anuncien a Moray, el germanastre de Mary, que el seu regnat arriba a la fi. En la primera entrevista amb els senyors d'Escòcia, Mary, feliç de tornar després de tretze anys d'absència, afirma altivament la seva pertinença a la religió catòlica. Permet al seu secretari Rizzio quedar-se, mentre que Ruthven volia que l'estranger es retirés. La qüestió d'unes segones núpcies és abordada. Els lords proposen lord Darnley, que presenta l'avantatge de ser un Stuart, tercer hereu de la corona d'Anglaterra. Se li informa d'unes paraules malèvoles del comte de Bothwell: Mary i Elisabeth reunides no equivalen a la meitat d'una dona honrada. Els diu mentre que vol fer-se ella mateixa i que no es casarà més que quan estimi algú.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[3]

[modifica]
  • Rodatge del 25 de febrer al 25 d'abril de 1936
  • Recaptacions: 1.000.000 dòlars
  • Bette Davis i Tallulah Bankhead havien estat en principi proposades per al paper de Marie Stuart.
  • Katharine Hepburn és una descendent del comte de Bothwell.
  • Florence Eldridge era la dona de Fredric March.
  • Katharine Hepburn i John Ford van començar una breu relació amorosa a la pel·lícula.

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]