Massís del Gran Paradiso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMassís del Gran Paradiso
Il Gran Paradiso 001.jpg
Visión del conjunto del macizo desde la vertiente nord
Tipus serra
Part de Alps del Gran Paradiso
Ubicació
Localització Itàlia, França
45° 31′ 20″ N, 7° 15′ 45″ E / 45.5222°N,7.2625°E / 45.5222; 7.2625
Serralada Alps del Gran Paradiso (Alps de Graies)
Característiques
Cims destacats Gran Paradiso
Altitud 4.061 m
Punt més alt Gran Paradiso  (4.061 m)
Material roca metamòrfica
Modifica les dades a Wikidata

El Massís del Gran Paradiso (en italià, Massiccio del Gran Paradiso) és una serralada formada pel Gran Paradiso i una part àmplia dels Alps del Gran Paradiso, als Alps de Graies.[1] El massís es troba a l'est dels Alps de la Grande Sassière i del Rutor, i ubicat íntegrament en territori italià.

Etimologia[modifica]

El nom de "Gran Paradiso" prové de l'etimologia popular. En realitat és la italianització, per asonància, de l'antin nom en francoprovençal de Grand Parei, que vol dir Gran Paret.

Geografia[modifica]

El massís del Gran Paradiso vist dels de la glacera del Tessonet.

El massís del Gran Paradiso és l'únic massís muntanyós que arriba a més de 4.000 msnm íntegrament en territori italià. Dels seus contraforts en parteixen cinc valls: la Val de Cogne, de Valsavarenche, la Val de Rhêmes, el Valle del Orco i la Val Soana.

La franja que va des dels 3.000 als 4.000 metres està coberta per glaceres, la més gran a la Vall d'Aosta. Es tracta de glaceres perpètues, tot i haver-se format de manera relativament recent, durant la petita edat de gel del segle XVII.

Del Gran Paradiso, el pic més alt (4.061 m.), parteix de la serralada que divideix la Vall de Cogne de Valsavarenche, que, descendint cap a Aosta, s'eleva en els dos cims de l'Herbetet (3.778 m.) i la Grivola (3.969 m.). Pel costat de Piemont s'eleven el Ciarforon (3.642 m.), el Tresenta (3.609 m.) i la Becca di Monciair (3544 m.). Aquestes muntanyes són fàcilment identificables per un ull entrenat, fins i tot des de la plana de Torí. El Ciarforon és un dels pics més notables dels Alps: sobre el vessant d'Aosta està cobert per una capa de gel enorme, des del Piemont apareix com una muntanya nua amb una forma trapezoïdal.

Subdivisió (SOUISA)[modifica]

Segons la definició de la SOIUSA el massís del Gran Paradiso és un supergrup alpí amb la següent classificació:[1]

Segons la SOIUSA el massís es subdivideix en quatre grups i 8 subgrups:[1][2]

  • Grup Ciarforon-Punta Fourà (A.1)
    • Nus de Punta Fourà (A.1.a)
    • Nus del Ciarforon (A.1.b)
  • Grup Gran Paradiso-Roccia Viva (A.2)
    • Subgrup del Gran Paradiso (A.2.a)
    • Subgrup Roccia Viva-Apostoli (A.2.b)
  • Grup Grivola-Gran Serra (A.3)
    • Nus de la Gran Serra (A.3.a)
    • Massís de la Grivola (A.3.b)
  • Grup Sengie-Chardonney (A.4)
    • Nus de las Sengie (A.4.a)
    • Nus del Chardonney (A.4.b)

El Parc[modifica]

Guineu captada prop de la Croce del Arolley.

El massís es va convertir al segle XIX en coto de caça per als governants de la Dinastia Savoia. En particular, Víctor Manuel II d'Itàlia va constituir la reserva de caça reial del Gran Paradiso. A partir d'aquesta reserva de caça, el 1922 va néixer el Parc Nacional del Gran Paradiso. El massís, per tant, està comprès en gran part dins del mateix parc.

Cims principals[modifica]

El cim del Gran Paradiso (a l'esquerra); el Roc (a la dreta) i la Becca di Moncorvè (en primer pla) vistos des del sud.
La vessant oest de la Becca di Montandayné.

Glaceres[modifica]

Serac de la glacera de la Tribolazione.
La glacera del Laveciau.

Les principals glaceres es troben totes a la vessant nord-oest del massís (Vall d'Aosta):

Colls i passos de muntanya[modifica]

Vista des del Colle di Saint Marcel.

Els passos de muntanya principals que uneixen diverses valls que es ramifiquen des del massís són:

  • Colle del Drinc (2555 m) d'Épinel a Pila
  • Colle Tzasetze (2820 m) d'Épinel a Pila
  • Colle de Saint Marcel (2916 m) del valle de Cogne (vall del Grauson) a Saint-Marcel
  • Paso de Invergneux (2905 m) de Lillaz a Saint-Marcel
  • Colle de Fénis (2831 m) de Lillaz a Fénis
  • Colle Pontonnet (2897 m) de Lillaz a Fénis
  • Fenêtre de Champorcher (2826 m) de Lillaz a Champorcher
  • Colle de la Arietta (2939 m) de Lillaz a Campiglia Soana
  • Colle de Bardoney (2833 m) de Cogne a Forzo
  • Colle del Teleccio (3304 m) de la Valeille a Piantonetto
  • Colle de las Sengie (3200 m) de la Valeille a Forzo
  • Colle de Money (3443 m) de Valnontey a Locana
  • Colle de la Luna (3542 m) de Valnontey a Noasca
  • Colle del Lauson (3296 m) de Valnontey a Valsavarenche
  • Colle de las Rayes Noires (3441 m) de Valnontey a Valsavarenche
  • Colle de la Grivola (3738 m) d'Épinel (Cogne) a Valsavarenche.

Principals primeres ascencions al massís del Gran Paradiso[modifica]

El Gran Paradiso vist des de Cogne.

Turisme[modifica]

El refugi Vittorio Sella - Cogne
El refugi Federico Chabod - Valsavarenche

Per a afavoir l'ascenció dels cims del massís i l'excursionisme d'alta muntanya, el massís està dotat d'alguns refugis::

El massís està travessat per l'Alta via della Val d'Aosta n.2.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís del Gran Paradiso Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Marazzi, Sergio. Priuli & Verlucca. Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA (en italià), 2005. 
  2. Entre parèntesis estan assenyalats els cosis SOIUSA dels supergrups, grups i subgrups.