Mateu Ferrer i Oller

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mateu Ferrer)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMateu Ferrer i Oller
Biografia
Naixement 1788
Barcelona
Mort 4 gener 1864 (75/76 anys)
Barcelona
 Mestre de capella 

Activitat
Ocupació Empresari, compositor i director d'orquestra
Modifica les dades a Wikidata

Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català. Va ser conegut pels seus conciutadans, que el tenien en gran estima, com a Mateuet.

Dades biogràfiques[modifica]

Es va formar musicalment a la Catedral de Barcelona en uns anys en què Francesc Queralt n'era el mestre de capella i Carles Baguer l'organista, de manera que aquests foren els seus principals mestres. Quan Baguer va morir, l'any 1808, Ferrer el succeí en el càrrec d'organista, i on va tenir com a deixebles entre d'altres el mataroní Baltasar Dorda i Lloveras,[1] en aquest lloc i hi va romandre fins a la seva mort.

A partir de 1827 també va ser el director musical del Teatre de la Santa Creu, càrrec en el qual va succeir a Ramon Carnicer, i des de 1830 va acumular també el càrrec de mestre de capella de la Seu. Ocupar els dos càrrecs musicals principals del temple més important de la ciutat i la direcció del teatre d'òpera, li donava una posició del tot privilegiada dins del panorama musical de la ciutat.

Casa seva fou sovint lloc de trobada dels músics més destacats de la ciutat, entre altres Ramon Vilanova, Baltasar Saldoni (que li dedicà un article entusiasta al seu Diccionario ...)[2] o Gabriel Balart, i fou mestre d'alguns d'ells.

La seva anomenada era especialment gran pel que fa als seus dots com a organista i més concretament coma improvisador de fugues.

El funeral que se celebrà en honor seu a Santa Maria del Mar va ser multitudinari i constituí la prova de l'estima en què se'l tenia. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou.

Obra[modifica]

Deixà producció religiosa com ara misses, motets, lletanies, himnes, càntics, un oratori titulat Nabucodonosor per a l'Oratori de Sant Felip Neri i tres simfonies; aquestes, segueixen invariablement l'estructura que més habitualment, avui en dia, es coneix com a obertura: un allegro en forma sonata precedit d'una introducció breu lenta.

Bibliografia[modifica]

  • Gran Enciclopèdia de la Música
  • Història de la música catalana, valenciana i balear Vol. III. Edicions 62

Discografia[modifica]

Sor: Concert per a violí; Ferrer: Simfonia en re major; Baguer: Simfonia en sol major (2004). Orquestra de Cambra Catalana., Dir. J. J. Pàmies. La mà de guido.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 1706-07 (ISBN 84-239-4581-2)
  2. Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. A. Perez Dubrull, 1868. 

Enllaços externs[modifica]