Vés al contingut

Matteo Bartoli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMatteo Bartoli
Biografia
Naixement22 novembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Labin Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Torí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDialectologia, lingüística diacrònica, filologia, lingüística, filologia romànica, traducció de l'alemany i translation into Italian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, romanista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enDàlmata i geografia lingüística Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Meyer-Lübke Modifica el valor a Wikidata
Influències

Find a Grave: 237643186 Modifica el valor a Wikidata

Matteo Giulio Bartoli (22 de novembre de 1873, Albona d'Istria, Àustria-Hongria - 23 de gener de 1946 Torí), lingüista i romanista italià.[1]

Vida[modifica]

Bartoli va estudiar a la Universitat de Viena i fou professor de la Universitat de Torí des de 1907 fins a la seva mort.

Obra[modifica]

El seu estudi sobre la llengua dàlmata, Das Dalmatische («El dàlmata», 1906) és l'única descripció completa que es coneix d'aquest llenguatge, actualment extingit. L'obra fou escrita originalment en italià i posteriorment en va ser publicada una traducció a l'alemany; però l'original italià s'ha perdut i només l'any 2000 es va editar una traducció italiana de l'alemany. Bartoli va utilitzar la informació que havia aplegat l'any 1897 entrevistant el darrer parlant d'aquesta llengua, Tuone Udaina, que va morir l'any següent.

També va escriure Introduzione alla neolinguistica («Introducció a la neolingüística», 1925) i Saggi di linguistica spaziale («Assajos de lingüística en l'espai», 1945). Entre els seus alumnes cal destacar Antonio Gramsci.

Referències[modifica]