Melchiorre Gafa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMelchiorre Gafa
Melchiorre cafà, papa alessandro VII, 1667.JPG
Bust en bronze del papa Alexandre VII per Melchiorre Gafa al Museu Metropolità d'Art
Dades biogràfiques
Naixement 21 gener 1636
Birgu
Mort 4 setembre 1667 (31 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Escultor
Moviment Barroc
Modifica dades a Wikidata

Melchiorre Gafa entre d'altres diverses formes d'escriure el seu cognom: Cafà, Caffa, Gaffar o Gafar, de vegades també nomenat El maltès.[1] (Birgu 21 de gener, 1636 - Roma, 4 de setembre de 1667) va ser un escultor maltès, actiu a Roma entre 1658 i 1667, on va ser un dels principals escultors barrocs del seu temps al costat de Gian Lorenzo Bernini, abans de morir prematurament per un accident de treball.

Biografia[modifica]

Cinquè fill del matrimoni format per Marco i Verònica Gafa,[2] va ser batejat a Birgu el 21 de de gener de 1636 sota el nom de Marcello (solament després de la seva partida a Roma, cap a 1658, es va començar a nomenar Melchiorre).[3][4] Va ser el germà de l'arquitecte maltès Lorenzo Gafa. La seva infància i començament de la seva vocació és poc coneguda, segurament va ser protegit per un alt personatges de Malta, cavaller o religiós, però mai no s'ha trobat documentació sobre això.[4]

Als 16 anys va fer algunes escultures per a la catedral de Siracusa i va continuar la seva formació al taller d'Ercole Ferrata, amb el seu mestre, es va traslladar a Roma el 1658, on el seu reconeixement com a escultor va ser ràpid i als dos anys de la seva arribada, va rebre el primer encàrrec important per Camillo Pamphili, un personatge rellevant de l'aristocràcia romana; es tractava d'un retaule amb el tema del martiri de Sant Eustaqui, realitzat en baix relleu en marbre, per a l'església de Santa Agnès en Agonia de la Piazza Navona. El 1662 ja era considerat com un mestre escultor, els dominics li van encarregar un retaule en honor de Santa Caterina de Siena. Quan Camillo Pamphili va encarregar el 1663. una Caritat de Sant Tomás de Villanueva, es va convertir en un dels escultors més destacats de Roma.[4] Cap a 1665, l'ambaixador de l' Orde de Malta a Roma, diu de Gafa que és l'únic escultor que li pot fer por a Bernini.[5]

L'any 1666 va tornar a Malta, on va passar quatre mesos. No només per a visitar à la seva família, especialment al seu germà Lorenzo, sinó també per aconseguir algunes comandes.[4]

El 4 de setembre de 1667, quan treballava en la foneria de Sant Pere, per a un altar destinat a la cocatedral de Sant Joan a La Valletta, va tenir un accident per la caiguda d'una peça del model, que li va produir la mort una setmana desprès.[6]

Obres[modifica]

Èxtasi de Santa Caterina de Siena.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melchiorre Gafa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Melchiorre Caffa» (en francès). Data BNF. [Consulta: 13 febrer 2017].
  2. «Lorenzo Gafa» (en anglès). Birgu local. [Consulta: 14 febrer 2017].
  3. «Melchiorre Gafa» (en anglès). [Consulta: 14 febrer 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Micallef, John H. «Book reviews, Melchiorre Cafà: Maltese Genius of the Roman Baroque» (en anglès). Malta Historica. Dr Keith Sciberras; pp. 293. Midsea Publications, 2006, 14 nº 3, 2006, pàg. 345-351.
  5. 5,0 5,1 5,2 Mayo, Peter «Review of Melchiorre Cafa` Maltese Genius of the Roman Baroque, edited by Keith Sciberras» (en anglès). Journal of Mediterranean Studies, 18 nº 2, 2006, pàg. 440-442.
  6. 6,0 6,1 Preimesberger, Rudolf. «CAFÀ, Melchiorre» (en italià). Treccani, 1973. [Consulta: 14 febrer 2017].