Mercedes García-Arenal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMercedes García-Arenal
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiElías Terés Sádaba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria cultural, minoria religiosa, Islamology (en) Tradueix, estudis àrabs, història de les religions, mil·lenarisme, messianisme i Inquisició Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòloga, professora d'universitat, islamòloga, historiadora de religió, arabista, historiadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Mercedes García-Arenal (Madrid, 1950) és una filòloga, arabista, historiadora de la religió i investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Trajectòria[modifica]

Garcia-Arenal té una llarga trajectòria d'estudi de les relacions entre el judaisme, l'islam i el cristianisme, i també entre els jueus, musulmans i cristians, ocupant-se, especialment, dels moments i els llocs del passat en què algun d'aquests grups va ser minoritari respecte als altres.[1][2][3]

Professora d'investigació de l'Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i Orient del CSIC, es doctorà en Filologia Semítica per la Universitat Complutense de Madrid, va ser becària postdoctoral a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Ha estat investigadora a la Universitat de Princeton i a l'École des hautes études en sciences sociales de París. Ha dirigit de la revista Al-Qantara. Revista d'Estudis Àrabs des del 1999 fins al 2013. Des de 2013 és investigadora principal del projecte “Conversion, Overlapping Religiosities, Polemics and Interaction: Early Modern Iberia and Beyond” del Consell Europeu d'Investigació.

L'any 2019 va rebre el Premi Nacional Ramón Menéndez Pidal d'Humanitats, pels seus estudis sobre minories religioses a l'Edat Moderna de la península Ibèrica i la Mediterrània. El seu treball és de gran rellevància per entendre l'Europa contemporània, concretament les grans religions, el contacte i la diferència cultural, la por a l'estrany i els perills del messianisme.[4]

Publicacions [5][modifica]

  • Inquisición y moriscos: los procesos del Tribunal de Cuenca (1978)
  • Relación del origen y suceso de los xarifes y del estado de los reinos de Marruecos, Fez y Tarudante amb Diego de Torres i Julio Caro Baroja (1980)
  • Moros y judíos en Navarra durante la Baja Edad Media, en col·laboració amb Béatrice Leroy (1984)
  • Los españoles y el norte de África: siglos XV-XVIII, amb Miguel Ángel de Bunes Ibarra (1992)
  • Los moriscos con Miguel Angel de Bunes Ibarra (1996)
  • La diáspora de los andalusíes (2003)
  • Cartas marruecas: documentos de Marruecos en archivos españoles (siglos XVI-XVII), amb Fernando Rodríguez Mediano i Rachid El Hour (2002)
  • Un hombre en tres mundos: Samuel Pallache, un judío marroquí en la Europa protestante y en la católica, amb Gerard Albert Wiegers (2007)
  • Un Oriente español. Los moriscos y el Sacromonte en tiempos de Contrarreforma, amb Fernando Rodríguez Mediano (2010)
  • The Orient in Spain: converted Muslims, the forged lead books of Granada, and the rise of orientalism amb Fernando Rodríguez Mediano (2013)
  • Los plomos del Sacromonte: invención y tesoro con Manuel Barrios Aguilera, com a editora (2006)
  • Los moriscos: expulsión y diáspora. Una perspectiva internacional, editat conjuntament amb Gerard Albert Wiegers (2013).

Referències[modifica]

  1. ↑ Martín, Bruno «Mercedes García-Arenal, historiadora de la religión. Diez millones de euros para desenterrar la historia del islam en Europa. La investigadora madrileña encabeza un proyecto internacional sin precedentes en España que documentará la difusión del Corán en territorios cristianos». El País, 14-12-2018 [Consulta: 5 agost 2019].
  2. ↑ «La académica del CSIC Mercedes García Arenal, entra en el consejo científico del Centro de Investigación Europeo». Europa Press, 28-06-2019 [Consulta: 5 agost 2019].
  3. ↑ «La académica del CSIC Mercedes García Arenal entra en el consejo científico del Centro de Investigación Europeo». La Vanguardia, 28-06-2019 [Consulta: 5 agost 2019].
  4. ↑ «Otorgados los Premios Nacionales de Investigación 2019». El Boletín, 10-07-2019 [Consulta: 7 agost 2019].
  5. ↑ «Mercedes García-Arenal». Fundació March. [Consulta: 5 agost 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercedes_García-Arenal&oldid=31188001»