Merlet alpí
Pyrgus cacaliae  | |
|---|---|
 Imago prop de Valsavarenche, Vall d'Aosta, Itàlia | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173226 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Pyrgini |
| Gènere | Pyrgus |
| Espècie | Pyrgus cacaliae (Rambur, 1839) |
.svg){kind=icon}
El merlet alpí (Pyrgus cacaliae)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Distribució
[modifica]Endèmic de diversos sistemes muntanyosos europeus, incloent-hi els Pirineus, els Alps a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Liechtenstein[3] i Àustria, els Alps Dinàrics a Bòsnia i Hercegovina,[4] els Carpats al centre de Romania (Muntanyes Bucegi), així com la Serralada dels Balcans, el massís del Rila i les Muntanyes Pirin al centre i sud-oest de Bulgària, respectivament.[5][6] A la península Ibèrica només es troba als Pirineus des d'Osca a Girona. A Catalunya té actualment una distribució molt escassa, amb presència a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, mentre que existeixen citacions d'abans de l'any 2000 a la Vall de Núria.[7]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 25 i 27 mm.[8] Lleuger dimorfisme sexual en presentar el mascle un plec costal a l'ala anterior i un pinzell de pèls a la tíbia de la pota posterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc amb abundants pèls grisos a la meitat basal i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc, però sense taques blanques marcades. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons bru grisós i diverses taques blanques. L'absència d'una taca blanca a la base de la cel·la del revers de l'ala posterior és característica de l'espècie i la permet distingir d'altres membres del gènere Pyrgus.[7]
Hàbitat
[modifica]Llocs oberts a l'alta muntanya, incloent-hi prats prop de llocs humits com rierols, llacs o torrents, però també prats i pastures més secs, sovint envoltats de matollar com landes de neret.[6][8] Rang altitudinal des dels 1800 m fins als 2800 m.[6] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci i d'alta muntanya, sobretot del gènere Potentilla, com ara P. crantzii, P. erecta o P. aurea,[8][9] mentre que a Catalunya només s'ha identificat Geum montanum.[7] En captivitat, les erugues accepten espècies del gènere Sibbaldia.[6][10]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre juny i agost.[6] Hiverna com a eruga jove durant el primer hivern i com a eruga o crisàlide en el segon, de manera que calen un mínim de dos anys per tal que es desenvolupi l'adult.[8] Tot i això, es poden observar adults cada any ja que existeixen larves que hivernen un tercer any abans de convertir-se en adult.[9]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Els mascles són territorials i els aparellaments es produeixen en les àrees defensades per aquests. Les femelles ponen els ous en zones on la vegetació és més baixa,[8] concretament a la part superior de les fulles de la seva planta nutrícia. Les larves es desclouen al cap d'entre 5 i 6 dies i es refugien en uns habitacles que es construeixen a partir d'unir amb fils de seda fulles de la seva planta nutrícia. En aquest habitacle s'alimenten i passen l'hivern, habitualment sota una espessa capa de neu.[10]
Conservació
[modifica]A Catalunya, es tracta d'una papallona amb una distribució molt reduïda, només present en algunes localitats dels Pirineus. Les principals amenaces són l'alteració o destrucció de les pastures i prats alpins que formen el seu hàbitat, la captura d'adults per al col·leccionisme, així com el canvi climàtic. Per aquests motius, està inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria En perill d'extinció.[11]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Merlet major (Pyrgus alveus)
- Merlet boreal (Pyrgus andromedae)
- Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus)
- Merlet bessó (Pyrgus bellieri)
- Merlet reial (Pyrgus carthami)
- Pyrgus cinarae
- Merlet rogenc (Pyrgus cirsii)
- Merlet comú (Pyrgus malvoides)
- Merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
- Merlet olivaci (Pyrgus serratulae)
- Pyrgus sidae
Galeria
[modifica]-
Anvers d'un adult -
Revers d'un adult -
Ou
Referències
[modifica]- ↑ «Merlet alpí». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Hiermann, Ulrich; Mayr, Toni; Kopp, & Andreas «Checkliste der Schmetterlinge (Insecta: Lepidoptera) des Fürstentums Liechtenstein – eine erste Bilanz» (en alemany). inatura – Forschung online, 66, 12-07-2019, pàg. 1–34.
- ↑ Kolev, Zdravko «A significant range extension for Pyrgus cacaliae (Rambur, 1839) with the first record from the western Balkan Peninsula (Hesperiidae)» (en anglès). Nota lepidopterologica, 33(1), 14-05-2010, pàg. 107–113. ISSN: 0342-7536.
- ↑ «Pyrgus cacaliae» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 9,0 9,1 Bräu, Markus; Bolz, Ralf; Kolbeck, Helmut; Nunner, Andreas; Voith, Johannes; Wolf, Werner. Tagfalter in Bayern (en alemany). Eugen Ulmer Verlag, 2014. ISBN 978-3-800-17985-5.
- ↑ 10,0 10,1 Hernández-Roldán, J.L.; Vicente, J.C.; Munguira, M.L. «Historia natural de Pyrgus cacaliae (Rambur, 1839) en la Península Ibérica (Lepidoptera: Hesperiidae)» (en castellà). SHILAP Revista de lepidopterología, 39(153), 06-03-2011, pàg. 61–73.
- ↑ «Merlet alpí». Generalitat de Catalunya, 14-12-2023. [Consulta: 19 agost 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)