Miquel Illescas i Córdoba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miguel Illescas)
Infotaula de personaMiquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas (2013)
Biografia
Naixement3 desembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1988)
FIDE Senior Trainer (2004)
8 cops Campió d'Espanya
Punts Elo (màx.)2.640 (juliol 1996)
Identificador FIDE2200015 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- SV Empor Berlin Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1990Olimpíada d'escacs de 1990
1988Olimpíada d'escacs de 1988
1986Olimpíada d'escacs de 1986 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1988)
FIDE Senior Trainer (2004)
8 cops Campió d'Espanya
CònjugeGMF Olga Alexandrova
Twitter (X): illescasmiguel Modifica el valor a Wikidata

Miquel Illescas i Córdoba[1] (Barcelona, 3 de desembre de 1965)[2] és el jugador d'escacs català més fort de tots els temps.[1] Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1986, i el de Gran Mestre el 1988.[3] Ha estat molts cops campió d'Espanya absolut i per equips, (els seus vuit campionats d'Espanya individuals[2] són un rècord absolut, que supera els 7 aconseguits per Artur Pomar), és el millor jugador català de la història[4] i va ser durant molts anys el millor jugador espanyol, fins a l'eclosió del menorquí Paco Vallejo i la nacionalització del russo-letó Aleksei Xírov.

Illescas també ha destacat per la seva tasca de divulgació dels escacs, i el 24 d'octubre de 2005 va succeir en Román Torán com a responsable de la columna diària d'escacs que es publica a la secció de passatemps de La Vanguardia.[5] El 2004 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional[6]

L'any 2006 va ser entrenador del rus Vladímir Kràmnik en el seu enfrontament amb el búlgar Vesselín Topàlov en la lluita pel títol mundial que posà fi al cisma als escacs.[2][7] En aquell enfrontament, un dels entrenadors de Topàlov era el menorquí Paco Vallejo.[8][9]

A la llista d'Elo de la FIDE del juliol de 2022, hi tenia un Elo de 2614 punts, cosa que en feia el jugador número 6 (en actiu) de l'estat espanyol, i el 177 del món.[10] El seu màxim Elo va ser de 2640 punts, a la llista de juliol de 1996 (posició 26 al rànquing mundial).[11]

Resultats destacats en competició[modifica]

Al Campionat d'Espanya de 2010, disputat el setembre a El Sauzal, Tenerife, Illescas es proclamà campió (per vuitena vegada), en vèncer a la darrera ronda el GM Julen Arizmendi, mentre que el màxim favorit de la prova, Paco Vallejo no podia passar de les taules, i fou finalment segon.[12] Al Campionat d'Espanya de 2011, celebrat a S'Arenal d'en Castell, hi empatà al primer lloc, però quedà segon per pitjor desempat (el campió fou Àlvar Alonso).[13] El 2013 empatà al segon lloc al Campionat d'Espanya, a Linares, amb Julen Arizmendi, Oleg Kornéiev i David Antón (el campió fou Ivan Salgado).[14][15][16]

El juliol de 2014, fou tercer al XXXIV Obert Internacional "Vila de Benasc", rere Hrant Melkumian i Jorge Cori.[17]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Illescas ha participat, representant Espanya, en dotze Olimpíades d'escacs entre els anys 1986 i 2014 (tres cops com a 1r tauler), amb un resultat de (+43 =63 –19),[18] per un 59,6% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2006 en puntuar 7 de 9 (+5 =4 -0), amb el 77,8% de la puntuació, amb una performance de 2756, i que li significà aconseguir la medalla de bronze individual del tercer tauler.

Llibres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Miquel Illescas i Córdoba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Miquel Illescas: "Els escacs t'ensenyen a analitzar i a assumir els teus errors"». Diari Ara, 08-10-2013. [Consulta: 20 octubre 2013].
  3. ↑ «Nota biogràfica de Miquel Illescas i Córdoba» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 octubre 2013].
  4. ↑ «Bases del Magistral Ciutat de Barcelona 2014». escacs.cat. [Consulta: 29 novembre 2014].
  5. ↑ La Vanguardia, Columna d'escacs del 24 d'octubre de 2005
  6. ↑ «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 18 març 2011].
  7. ↑ Avui, 22 de setembre del 2006, Es busca el campió de la reunificació Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Vallejo e Illescas, primeros cabezas de serie del Campeonato de España» (en castellà). Marca.com, 02-11-2006. [Consulta: 11 abril 2010].
  9. ↑ «Un rey ruso, peones españoles» (en castellà). ABC (diari), 28-10-2006. [Consulta: 18 març 2011].
  10. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 1r juliol 2022].
  11. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Miquel Illescas i Córdoba «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 5 desembre 2010].
  12. ↑ «Reportatge fotogràfic i classificació final del Campionat d'Espanya de 2010» (en castellà). chessbase.com, 13-09-2010. [Consulta: 27 setembre 2010].
  13. ↑ «Alvar Alonso es el Campeón de España Absoluto 2011» (en castellà). chessbase.com, novembre 2011. [Consulta: 4 novembre 2011].
  14. ↑ «El gallego Iván Salgado, nuevo campeón de España de ajedrez» (en castellà). La Voz de Galícia, 06-09-2013. [Consulta: 22 octubre 2013].
  15. ↑ Crowther, Mark. «78th Spanish Championship 2013» (en anglès). The Week In Chess, 06-09-2013. [Consulta: 22 octubre 2013].
  16. ↑ «Iván Salgado gana el Campeonato de España absoluto de ajedrez» (en castellà). chesslive.com, 06-09-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 3 novembre 2013].
  17. ↑ «Benasque: venció Melkumyan» (en castellà). ChessBase. [Consulta: 25 desembre 2014].
  18. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Illescas i Córdoba
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Illescas_i_Córdoba&oldid=30784623»