Mikhaïl Matiuixin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1861 Nijni Nóvgorod (Rússia) |
| Mort | 14 octubre 1934 (72/73 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Moscou |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, arts visuals i teoria de l'art |
| Ocupació | compositor, músic, dibuixant, artista visual, pintor, editor, teòric de l'art |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Violí |
 | |
Mikhaïl Matiuixin (Nijni Nóvgorod, 1861 - Sant Petersburg, 14 d'octubre de 1934), nom complet Mikhaïl Vassílievitx Matiuixin, rus: Михаи́л Васи́льевич Матю́шин, fou un artista rus i soviètic, músic, teòric de l'art i un dels líders de l'avantguarda russa de la primera meitat del segle XX. És recordat com a compositor de l’òpera futurista Victòria sobre el Sol (1913), que va fer famosa Kazimir Malèvitx.
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Matiuixin era el fill il·legítim d’un terratinent i d’una serventa. La mare de l'artista, Irina Petrovna Matiuixina, el va criar sol, i li va donar el seu cognom. Segons les seves memòries, de ben petit va aprendre a llegir, a escriure i a tocar el violí pel seu compte; als vuit anys va ingressar a les classes de música del Conservatori de Nijni Nóvgorod i el 1875 al Conservatori de Moscou. Matiuixin també sentia inclinació envers la pintura, però no es podia permetre la formació universitària en aquell moment. Després de graduar-se el 1881, Matiuixin es va unir a l'Orquestra de la Cort de Sant Petersburg i va tocar amb ella professionalment fins al 1913 com a primer violí. Va rebre formació formal en arts gràfiques amb una escola independent a Sant Petersburg a la dècada del 1890.
Cubofuturisme[modifica]
Matiuixin va conèixer la seva segona esposa, l'escriptora i pintora Ielena Guró, a l'escola d'art Ian Tsonglinski, on tots dos es van formar el 1903-1905.[1]Guró, setze anys més joves, va canviar radicalment la visió de Matiuixin de l'art i la societat, i tots dos van esdevenir una llavor per al moviment cubofuturista, que evolucionava en paral·lel al futurisme italià. Matiuixin era el més gran dels futuristes, i Aleksandr Blok va escriure sarcàsticament que Matiuixin "busca futurísticament semblar més jove".[2] El 1910 Matyushin i Guro van patrocinar i foren coautors de Parany per a jutges, rus: Садок судей Sadok sudei, el primer almanac dels futuristes russos. La parella no va tenir fills, però el 1912 Guró, que patia de leucèmia,[1]va inventar "el meu fill inoblidable",[3]una mistificació literària que va persistir després de la seva mort i es va convertir en un tema del seu llibre Somni de tardor, (rus: Осенний сон Osennii son, 1912) musicat per Matiuixin el 1921.[3]Guró va morir l'abril del 1913.[4]
Victòria sobre el Sol[modifica]
El mateix 1913, any que es va convertir en annus mirabilis de l'avantguarda russa,[5]la Unió del Jovent va produir dos espectacles de teatre experimental, Vladímir Maiakovski: una tragèdia de Vladímir Maiakovski i Victòria sobre el Sol, una opera de Velimir Khlébnikov, Aleksei Krutxónikh (llibret), Matiuixin (música) i Kazimir Malèvitx (escenografia).[6]Segons Matiuxin, el "Sol de les aparicions barates"[6][7]d'aquesta òpera no era altra cosa que el sentit quotidià de la realitat que ja no és infal·lible; fins i tot els conceptes bàsics galileus de la cosmogonia els poden canviar els humans que algun dia seran capaços de capturar físicament el Sol.[6] Des de llavors, l'òpera s'ha fet notable per protagonitzar la primera aparició del Quadrat negre de Malèvitx.
Teories de l'art[modifica]
El 1918 els artistes d'avantguarda es van fer càrrec de l'antiga Acadèmia Imperial de les Arts, rebatejada com a Tallers Lliures (Svomas)[8]on Matiuixin dirigia la seva pròpia classe d'art sobre color. El 1921 l'estat va rellançar l'Acadèmia i va tornar a instal·lar revivalistes neoclàssics al seu capdavant; malgrat les protestes públiques, Matiuixin, Malèvitx i Vladímir Tatlin van perdre les seves places.[9]Matiuixin i Malèvitx es van retirar als murs de l'Institut de cultura artística de Leningrad (INHUK, per les seves sigles en rus) on Matiuixin i els seus deixebles van continuar els experiments sobre el color i la percepció.[10]
Matiuxin, juntament amb Malèvitx i Pàvel Filónov, era un mil·lenarista perceptiu,[11] que confiava que els límits de la percepció humana individual encara no s'han explorat i es poden ampliar significativament de manera gairebé mística. El moviment va començar a esvair-se cap al 1915 i va donar pas a la ideologia constructivista[12] a principis de la dècada del 1920, però Matiuxin, Malèvitx i Filónov van romandre fidels al mil·lenarisme fins als anys 20.[13]
Un altre problema tractat per Matiuxin fou la incapacitat humana de veure els 360 graus.[14] El 1923 Matiuxin va escriure que la solució rau en el desenvolupament personal de l'artista fins al punt que aconsegueixi "un canvi fisiològic en el mètode anterior de percepció"[14] i va introduir el concepte d'un pla posterior, una capa d'informació posteriorment que anteriorment es trobava "fora de l'esfera humana a causa de les insuficiències de l'experiència".[15][14]Matiuxin va formar un nou grup d'estudi anomenat Zorved [16]i afirmava que havia descobert proves de percepció d'esdeveniments i objectes situats darrere de la persona i que els humans posseïen centres visuals capaços de resoldre aquesta "visió" posterior.[14]
Llegat[modifica]
La casa de fusta de Matiuixin i Guró a Sant Petersburg (59° 58′ 15″ N, 30° 18′ 45″ E / 59.970912°N,30.312384°E) ara alberga el Museu d'Avantguarda a Sant Petersburg, una divisió del Museu Estatal d'Història de Sant Petersburg.[17]La casa, construïda originalment als anys 1840 o 1850, esdevingué propietat del "Fons Literari", rus: Литературный фонд, el 1904 i funcionava com a hotel d'artistes.[17]Matiuixin i Guró es van mudar al pis 12 el 1912. El lloc també va proporcionar refugi a Malèvitx, Filónov, Maiakovski i altres artistes notables de l'avantguarda russa i del realisme socialista.[17]
Olga Konstantínovna, la tercera esposa i vídua de Matiuixin, va viure-hi fins a la seva mort el 1975; durant el setge de Leningrad la seva habitació va ser presa per Vsévolod Vixnevski i una ordre especial va preservar l'edifici perquè no fos enderrocat per a fer llenya.[17]Després del 1979, quan els últims residents havien marxat o havien mort, la casa de Matiuixin es va convertir en un museu públic.[17]Tanmateix, l'edifici actual és una rèplica contemporània: la casa original va ser desmuntada i reconstruïda amb fusta nova el 1987; després d'un incendi el 1990 i molts entrebancs posteriors, es va reconstruir de nou i es va reobrir el 2006.[17]
Galeria[modifica]
-
Fill, c. 1910 -
Composició pintorescomusical, 1918 -
Composició abstracta amb formes cristal·lines, 1920 -
Moviment a l'espai (c. 1923) -
Kazimir Malèvitx, Retrat de Mikhaïl Matiuixin, c. 1913 -
Matiuixin, Aleksei Krutxónikh i Malèvitx a la Primera Conferència russa dels bards del futur, 1912. Foto de Karl Bulla.
.jpg)
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Grodberg, pàg. 239
- ↑ Volkov, pàg. 276
- ↑ 3,0 3,1 Grodberg, pàg. 240
- ↑ Grodberg, pàg. 238
- ↑ Clark, pàg. 38
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Clark, pàg. 39
- ↑ Tillberg 2013
- ↑ En rus Свомас o СВОМАС, abreviatura de Свободные Государственные художественные мастерские / Svobódnie gosudarstvénnie khudójestvennie mastérskiie ("Tallers estatals d'art lliure")
- ↑ Clark, pàg. 151
- ↑ Clark, pàg. 148
- ↑ Clark, pàgs. 50-51
- ↑ Els constructivistes afirmaven que la nova consciència no es pot assolir mitjançant avenços individuals, sinó mitjançant la reconstrucció de l'entorn vital - Clark, pàg.51.
- ↑ Clark, pàg. 51
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Clark, pàg. 44
- ↑ Tillberg 2003 i Tillberg 2008
- ↑ En rus Зорвед, abreviatura de зрение+ведение, zrénie+vedénie literalment "visió+guia".
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 «Museu d'Avantguarda a Sant Petersburg» (en rus). Museu Estatal d'Història de Sant Petersburg, 2008. Arxivat de l'original el 2010-01-26. [Consulta: 11 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
- Clark, Katerina. Petersburg, crucible of cultural revolution (en anglès). Harvard University Press, 1998. ISBN 978-0-674-66336-7.
- Cooke, Raymonde. Velimir Khlebnikov: a critical study (en anglès). Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-32670-4.
- Everdell, William. The first moderns: profiles in the origins of twentieth-century thought (en anglès). University of Chicago Press, 1997. ISBN 978-0-226-22480-0.
- Howard, Jeremy. The Union of Youth: an artists' society of the Russian avant-garde (en anglès). Manchester University Press ND, 1992, 1992. ISBN 978-0-7190-3731-3.
- Leach, Robert. Revolutionary theatre (en anglès). Routledge, 1994. ISBN 978-0-415-03223-0.
- Grodberg, Kristi A., Elena Guro in: Ledkovskaya-Astman, Maria. Dictionary of Russian women writers (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1994, p. 238-242. ISBN 978-0-313-26265-4.
- Matiuixin, Mikhaïl. Михаил Матюшин. Профессор академии художеств (Mikhaïl Matiuixin: Professor de l'Adadèmia de les Arts) (en rus). NT Print, Moscou, 2007. ISBN 978-5-901751-70-1.
- Perloff, Marjorie. The futurist moment: avant-garde, avant guerre, and the language of rupture (en anglès). University of Chicago Press, 2003. ISBN 978-0-226-65738-7.
- Roberts, Graham. The Last Soviet Avant-Garde: OBERIU - Fact, Fiction, Metafiction (en anglès). Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-02834-9.
- Smith, Bernard. Modernism's history: a study in twentieth-century art and ideas (en anglès). UNSW Press, 1998. ISBN 978-0-86840-744-9.
- Volkov, Solomon. St. Petersburg: a cultural history (en anglès). Free Press, 1995. ISBN 978-0-02-874052-2.
- (anglès) Margareta Tillberg: Coloured Universe and the Russian Avant-Garde. M.V. Matiushin on colour and vision i Stalin's Russia 1932. Universitat d'Estocolm, 2003. ISBN 91-7265-683-2
- (rus) Margareta Tillberg: Цветная Вселенная. Михаил Матюшин об искусстве и зрении. Moskva: Novoie literatúrnoie obozrénie, 2008. (traducció de Coloured Universe). ISBN 978-5-86793-600-6
- (anglès) Margareta Tillberg: "Be a Spectator with a Large Ear. Mikhail Matiushin's music for Victory over the Sun as sonic-retinal echoes in space", a Victory over the Sun. Rosamund Bartlett i Sarah Dadswell (eds.) Exeter University Press, 2012. ISBN 978 0 85989 839 3
- (alemany) Margareta Tillberg:"Farbe als Erfahrung. Experiment und Anwendung in Kunst und Wissenschaft an der Moskauer GAChN und am Leningrader GINChUK", a Form und Wirkung. Phänomenologische und empirische Kunstwissenschaft in der Sowjetunion der 1920er Jahre. Editat per Aage Hansen-Löve Brigitte Obermeyr, Georg Witte, Múnic: Fink Verlag, 2013. ISBN 9783846751213, ISBN 9783770551217
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Matiuixin |