Milarita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMilarita
Milarite-20137.jpg
Fórmula químicaK2Ca4Al2Be4Si24O60·H2O
EpònimMilà valley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGiuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CM.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.22 Modifica el valor a Wikidata
Dana63.2.1a.12
Heys16.6.5
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 10,42Å; c = 13,8Å;
Duresa6
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548
Birefringènciaδ = 0,003
Impureses comunesNa
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1870
Referències[1]

La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.

Característiques químiques[modifica]

És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.

La milarita té la fórmula química KCa2(Be2AlSi12)O30·xH2O

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.

Referències[modifica]

  1. «Milarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milarita