Milarita
Milarita | |
---|---|
Fórmula química | K₂Ca₄Al₂Be₄Si24O60·H₂O |
Epònim | Milà valley (en) |
Localitat tipus | Giuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.10 |
Dana | 63.2.1a.12 |
Heys | 16.6.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,42Å; c = 13,8Å; |
Duresa | 6 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548 |
Birefringència | δ = 0,003 |
Impureses comunes | Na |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1870 |
Símbol | Mil |
Referències | [1] |
La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.
Característiques químiques
[modifica]És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.
La milarita té la fórmula química KCa₂(Be₂AlSi₁₂)O30·xH₂O
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.
Referències
[modifica]- Milarita, mindat.org.
- Milarita, webmineral.com.
- Manual de milarita, Mineral Data Publishing.