Mirai Nikki

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mirai Nikki
Mirai Nikki logo.png
未来日記
(Mirai Nikki)
Gènere Acció, drama, fantasia, romanç, gore, thriller
Manga: Mirai Nikki
Autor Sakae Esuno
Editorial JapanKadokawa Shoten
Demografia Shōnen
Magazine Shōnen Ace
Publicació 26 de gener del 200627 de desembre del 2010
Volums 12 + 2 Extres Mirai Nikki Redial: Capítols: 26
Anime: Mirai Nikki
Director Naoto Hosoda
Estudi Asread
Canal Japan Chiba TV
Durada 9 d'octubre del 201116 d'abril del 2012
Episodis 26

Mirai Nikki (未来日記 , El diari del futur?), també conegut com a Future Diary en anglès, és un manga escrit i il·lustrat pel mangaka Sakae Esuno. El manga va ser editat per la revista Shōnen Ace el 26 de gener de 2006, i va ser publicat per Kadokawa Shoten. A partir del 2011, onze volums tankōbon van ser publicats al Japó. El manga va ser llicenciat a Nord Amèrica per TOKYOPOP, i només van ser publicats deu volums en anglès , ja que aquesta va cessar la publicació abans d'acabar-lo. Un "episodi pilot" d'anime va ser inclòs a l'edició especial del volum onze. el 9 d'octubre de 2011 va començar a emetre's al Japó Un anime fet per Asread . FUNimation va llicenciar l'anime perquè pogués ser emès a Nord Amèrica. el 21 d'abril de 2012 es va estrenar Un dorama a Fuji TV.

Sakae també és l'autor d'altres dos manga paral·lels, cadascun de cinc capítols: el primer Mirai Nikki: Mosaic, sèrie paral·lela que explica la vida dels participants del Joc de supervivència abans de rebre els seus diaris, i també s'encarrega d'omplir els buits de la història principal, i el 2010 Mirai Nikki: Paradox, que narra les gestes de l'Akise Aru i la Murumuru, omplint els papers d'en Yukiteru i la Yuno, respectivament, el que hagués passat a Mirai Nikki si no hagués aparegut la Yuno Gasai, tractant de fixar una línia de temps creada per la paradoxa de la Murumuru. Paradox se situa en una realitat alternativa, que se separa de la principal al seu principi, i que pot o no caure finalment en la línia de temps principal.

Sinopsi[modifica]

Yukiteru Amano és un nen solitari que es refugia en la seva imaginació per escapar de la vida social que constitueix la seva la vida quotidiana. Creu que pot evitar tota frustració observant el món des d'una perspectiva exterior, i registra tots els esdeveniments del seu voltant que en un diari que hi ha al seu telèfon mòbil. Un dia, una de les entitats imaginàries companya seva, Deus ex Machina, déu del temps i l'espai, li ofereix de participar en un joc. Yukiteru llavors s'adona que el mòbil en el qual hi posava les seves observacions, conté entrades del futur del seu entorn. Inicialment fa servir aquest poder per tot i està feliç de posseir-lo fins que aquest mateix prediu la seva pròpia mort i la d'una noia de la seva classe, Gasai Yuno, que també és propietària d'un diari del futur; Aleshores Yuki ignora que ella vol salvar-lo. El joc ha començat, un joc de supervivència on el guanyador es convertirà en el déu que serà el successor de l'actual Deus. Dotze persones han estat triades per competir, tots han rebut un diari del futur en relació amb el que solien escriure en els seus diaris normals. Tots hauran d'aprofitar la informació dels diaris del futur, amb l'esperança de sobreviure matant als altres i guanyar.

En Yuki es veu llavors emportat contra la seva voluntat en una cursa de malson contra la mort, ajudat per l'inquietant Yuno.

Personatges[modifica]

  • Yukiteru Amano (天野 雪輝 , Amano Yukiteru?)
Seiyū: Misuzu Togashi.

És el protagonista masculí de la sèrie i el primer usuari de diari. També conegut com Yuki (ユッキー , Yukki?), és un noi de 14 anys d'edat, de caràcter tranquil i submís. Ell observa les coses al seu al voltant, com un espectador, i ho escriu el diari del seu telèfon mòbil. En Yuki s'involucra en el joc quan Deus, un déu qui ell creia que era un amic imaginari, el selecciona com un dels dotze concursants d'una batalla on ha de matar a cadascun dels seus iguals amb diaris especials, i l'últim supervivent es convertirà en el seu nou hereu. En Yuki posseeix el Diari de l'observador (無差別日記 , Musabetsu Nikki?), el qual li descriu des del seu punt de vista un panorama futur, i dóna una explicació detallada del seu entorn amb gran precisió. Si ben versàtil en qualsevol situació, el principal desavantatge del diari de l'observador és que no li diu el què li passa a ell mateix al futur, la qual cosa el fa vulnerable.

  • Yuno Gasai (我妻 由乃 , Gasai Yuno?)
Seiyū: Tomosa Murata.

És la protagonista femenina de la sèrie i segona usuària de diari, té 14 anys d'edat. La Yuno és presentada com una psicòpata que està constantment assetjant en Yukiteru, ja que està enamorada obsessivament d'ell, i a causa d'això, és la posseïdora del Diari de l'Amor (雪 辉 日记 , Yukiteru Nikki?); el qual li permetrà saber el què està fent o li passa a en Yuki cada deu minuts en el futur. Pal benefici d'aquest, li jugarà a favor ja que utilitzarà la Yuno amb un propòsit merament de supervivència per a les batalles contra altres usuaris de diari, fins i tot arribant a fer veure que és el seu xicot. Lamentablement per a ell, la Yuno posseeix massa deliris mentals - producte d'una infantesa traumàtica i d'altres factors -, els quals la faran impredictible, i fins i tot indolent en assassinar brutalment a altres gent.

  • Keigo Kurusu (来須 圭悟 , Kurusu Keigo?)
Seiyū: Masahiko Tanaka.

És el quart usuari de diari. En Keigo és capità de la policia, triat per al joc dels diaris per equilibrar els usuaris. Tranquil, fred i serè, en Keigo no té cap interès a ser Déu i vol trobar una manera d'aturar això abans que més gent es faci mal, i per això s'alia amb en Yuki. El seu diari és l'Agenda de Recerca Criminal (捜 查 日记 , Insulsa Nikki?), el qual li dóna detalls dels crims que passen els propers noranta dies, però no pot predir el futur d'una recerca realitzada per algú diferent d'ell mateix. D'intencions confuses, en Keigo paral·lelament també mantindrà contacte amb la Novena i a més s'involucrarà personalment en el joc el qual li farà canviar la seva mateixa postura.

  • Minene Uryū (雨流 みねね , Uryuu Minene?)
Seiyū: Mai Aizawa.

És la novena usuària de diari. La Minene és una terrorista, provinent de l'Orient Mitjà. És experta en la manipulació d'armes de foc i explosius. Com el quart usari, el seu Diari de la Fugida (逃亡日記 , Tōbō Nikki?) va juntament amb el tipus de professió en el que està implicada. Quan la Minene afronta una situació difícil, el diari li traçarà les millors accions que pot prendre per sortir-se'n. El seu diari és deficient quan només hi ha algunes circumstàncies en les quals les probabilitats són massa aclaparadores fins al punt que el diari no serà capaç d'assegurar una via de fugida per a ella. En Nishijima, un detectiu i policia novell, s'enamora bojament d'ella en conèixer-la quan el Tercer usuari la perseguia.

Contingut de l'obra[modifica]

Manga[modifica]

El manga va ser editat a la revista Shōnen Ace des del 26 de gener de 2006 fins al 27 de desembre de 2010 i va ser compilat en 14 volums publicats per Kadokawa Shoten, incloent dues històries paral·leles, Mirai Nikki: Mosaic (未来日記: モザイク , Mirai Nikki: Mozaiku?) i Mirai Nikki: Paradox (未来日記: パラドックス , Mirai Nikki: Paradokkusu?). El manga va ser llicenciat en anglès TOKYOPOP per a Nord Amèrica però només es van publicar deu volums abans que aquesta cessés les publicacions el 31 de maig de 2011. [cal citació]

L'abril del 2012, l'editorial Ivrea va anunciar la llicència per a Espanya del manga, que va publicar íntegrament en dotze volums. Així mateix, el setembre del 2013, aquesta mateixa editorial va revelar que també publicaria les històries paral·leles de Mosaic i Paradox.

[1][2]

Llista de volums[modifica]

Data d'estrena ISBN
01 26 de juliol del 2006Japó ISBN 978-4-04-713839-1Japó
02 26 d'octubre del 2006Japó ISBN 978-4-04-713872-8Japó
03 26 de març del 2007Japó ISBN 978-4-04-713912-1Japó
04 26 d'octubre del 2007Japó ISBN 978-4-04-713954-1Japó
05 26 de febrer del 2008Japó ISBN 978-4-04-715026-3Japó
06 26 de juny del 2008Japó ISBN 978-4-04-715072-0Japó
07 26 de novembre del 2008Japó ISBN 978-4-04-715130-7Japó
Mosaic 26 de novembre del 2008Japó ISBN 978-4-04-715129-1Japó
08 26 de maig del 2009Japó ISBN 978-4-04-715248-9Japó
09 26 de novembre del 2009Japó ISBN 978-4-04-715323-3Japó
10 26 de març del 2010Japó ISBN 978-4-04-715400-1Japó
Paradox 26 de març del 2010Japó ISBN 978-4-04-715412-4Japó
11 9 de setembre del 2010 (edició limitada)Japó ISBN 978-4-04-900801-2Japó
25 de desembre del 2010 (edició regular)Japó ISBN 978-4-04-715580-0Japó
12 26 d'abril del 2011Japó ISBN 978-4-04-715679-1Japó

Novel·la visual[modifica]

Kadokawa Shoten va produir una novel·la visual, basada en el manga titulat Mirai Nikki: El propietari del diari 13 (未来 日记-13人目 の 日記 所有者-, Mirai Nikki 13-nin-em no Nikki Shoyūsha?), per PlayStation Portable, que va ser llançada el 28 de gener del 2010 al Japó. La trama presenta canvis a més de la incorporació d'un nou amo de diari.[3]

Anime[modifica]

Es va produir una adaptació del manga a anime produïda per Asread i dirigida per Naoto Hosoda, consistent en vint-i-sis episodis emesos a partir del 10 d'octubre de 2011.[4] El disseny dels personatges va ser fet per Eiji Hirayama i Ruriko Watanabe. Un episodi pilot de vuit minuts va ser inclòs amb l'edició limitada del volum onze del manga, publicat el 9 de desembre de 2010.[5]

Banda sonora[modifica]

L'anime conté quatre cançons, dos cançons d'obertura i dos cançons de tancament. Als primers catorze episodis, la cançó d'obertura és «Kūsō Mesorogiwi» (空想メソロギヰ?), interpretada per Yousei Teikoku mentre que el tema de tancament és «Blood Teller» (血液テラー , Ketsueki terā?), interpretat per Faylan. Als següents dotze episodis, la cançó d'obertura és «Dead End» (行き止まり , Ikidomari?) interpretada per Faylan mentre que la cançó de tancament és «Filament» (フィラメント , Firamento?) interpretada per Yousei Teikoku. A l'OVA Mirai Nikki Redial, la cançó d'obertura és «Kyōki Chinden» per Yousei Teikoku i la cançó de tancament «Happy End» per Faylan.

Capítols Cançó Intèrpret
1-14 Kūsō Mesorogiwi Yousei Teikoku
Blood Teller Faylan
15-26 Dead End Faylan
Filament Yousei Teikoku
OVA Kyōki Chinden Yousei Teikoku

A més a més, es va crear un grup de cançons inspirades en cadascun dels personatges de la sèrie. Aquest CD, va sortir a la venda al Japó, com també la banda sonora de la sèrie. Al primer Opening s'hi nomenen 12 déus romans, els quals representen els 12 amos de diari, respectivament.

Dorama[modifica]

Un dorama anomenat Another World es va estrenar el 21 d'abril de 2012 a Fuji TV.

L'Arata Hoshino és un estudiant universitari mandrós, que no creu en treballar pel seu futur, o posar-n'hi esforç. En Hoshino llavors, rep un programa "diari del futur" al seu telèfon mòbil. El diari del futur li permet fer prediccions que es faran realitat. A continuació, es veu embolicat en un joc de supervivència entorn l'agenda del futur.

Repartiment[modifica]

  • Okada Masaki com Hoshino Arata
  • Gouriki Ayame com Furusaki Yuno
  • Ikeda Ririi (池田莉々依) com Furusaki Yuno (Nena)
  • Okada Yoshinori com Haginoto Kinjiro
  • Nikaido Fumi com Fuwa Megumi
  • Hiraoka Yuta com Okuda Yosuke
  • Sa Shiro com Mokubu Toru
  • Fukuda Mayuko com Okie Haruna

Parents, coneguts de l'Arata:

  • Mitsuishi Ken com Hoshino Yakuro (Pare de Arata)
  • Fong Kanata com Moriguchi Rui (Millor amic de Arata)
  • Kikuchi Fuma com Takasaka Oji
  • Miyazaki Yoshiko com Hoshino Reiko (Mare de Arata)

Estació de Policia Sakurami:

  • Tominaga Saori (富永沙織) com Asami Marina
  • Hiraga Masaomi com Kurata Akatsuki

Missatgeria Deus:

  • Deus exmachina (デウス・エクス・マキナ)
  • Uchida Yuki com Jinguji Rei (Missatgera de Deus)

Altres:

  • Nakamura Yuri com Uehara Rinko
  • Ito Ayumi com Suo Mukai

Producció[modifica]

  • Escrit Original (Manga): Mirai Nikki (Future Diary) per Esuno Sakae
  • Directors: Namiki Michiko, Miyaki Shogo (宮木正悟)
  • Guionistes: Kuwamura Sayaka (桑村さや香), Hayafune Kaeko (早船歌江子), Watanabe Yusuke
  • Música: Fukuhiro Shuichiro (福廣秀一朗)

El dorama té un argument original diferent al del manga.

Recepció[modifica]

El setè volum del manga va figurar com el vintè primer manga més venut del Japó durant mig novembre del 2008,.[6] El volum va mantenir-se al top 30 durant aquesta setmana, tot i que va baixar al lloc 25.[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]