Bicicletes Monty

(S'ha redirigit des de: Monty)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBicicletas Monty, S.A.
Monty logo.PNG
Dades bàsiques
Tipus entitat Societat Anònima
Sector Bicicleta
Història
Fundació 1983
Fundadors Pere Pi
Activitat
Productes Bicicletes, accessoris, equipament
Producció 40.000 unitats anuals[1]
Organització i govern
Seu central 
Persona clau Ot Pi (Director General)
Jaume Argemí (Director financer)
Josep Vilà (Director tècnic)
Joan Vila (Director comercial)
Jean P. da Silva (Cap d'exportació)
Artur Roures (Director de Monty-4)
Empleats 42 (2010)[1]
Divisions Monty-3 (bicicleta clàssica)
Monty-4 (bicicleta elèctrica)
Filials Monty Asia Limited

Web www.monty.es
Modifica dades a Wikidata

Bicicletas Monty, S.A. és la raó social de l'empresa catalana que fabrica les bicicletes conegudes per la seva marca comercial, Monty. Té la seu a Sant Feliu de Llobregat i va ser fundada el 1983 per Pere Pi,[2] històric campió de motociclisme amb gran experiència en el disseny de motocicletes[3] (en fou el màxim responsable a Montesa durant prop de 25 anys). Monty s'ha especialitzat des d'un començament en productes innovadors i ha destacat especialment dins el sector del bicitrial, del qual n'és la capdavantera internacional.[1]

Un cop Pere Pi es jubilà l'any 2009, lliurà la Direcció General de l'empresa al seu fill Ot, antic campió del Món de biketrial.[4] En aquells moments, la societat tenia un valor aproximat de 10 milions d'euros.[5]

Història[modifica]

Gestació[modifica]

El 22 de setembre de 1983, el dia en què Montesa presentà suspensió de pagaments, Pere Pi decidí canviar d'aires i, després de parlar-ne amb la seva dona, Maria Isern, un producte ideat per Pi que havia triomfat molt ràpidament donat que al mercat no hi havia res de semblant fins aleshores.[6][7] tots dos decidiren convertir-se en empresaris per tal de continuar amb la fabricació de les Montesita,[8]

Pere Pi amb el seu fill Ot, al primer pòster de Monty (cap a 1984)

Atesa la situació de Montesa en aquell moment, Pi els féu una oferta de compra als amos per tot el material de les bicicletes a preu de cost, uns 11.000.000 de pts d'aleshores (66.000 ) més la cadena de muntatge per 1.000.000 de pts (6.000 €). Els oferí també pagar-los un royalty de 100 pts (0,60 €) per bicicleta venuda durant 5 anys, renovables, a condició de poder seguir utilitzant el nom de Montesita (tot a pagar en 12 mensualitats).[9] La direcció de Montesa s'hi va avenir i de seguida es va fer el trasllat del material, però al cap de tres dies el comitè d'empresa va reclamar-ho tot adduint que el material era de la seva propietat.[9] Els Pi ho varen haver de tornar tot i, donada la nova situació, varen haver de començar de zero: nous dissenys de les bicicletes, noves peces, nous proveïdors i nova marca comercial: Monty, un nom que Pi tenia en cartera per a futurs models de Montesa.[9]

El nom de l'empresa i el logotip[modifica]

A l'hora de triar el nou nom comercial, Pere Pi dubtava entre dos que tenia previstos: "Daina" i "Monty" (volia que la marca fos de cinc lletres). El de Monty havia sorgit del de Montesa, ja que era la manera que tenien molts nord-americans d'anomenar afectuosament la marca catalana: The Monte's. En sentir-ho Pi en un viatge als EUA, va apuntar el nom tal com el va entendre i així va quedar: "Monty".[10] Al moment de decantar-se per Daina o Monty, Pi va contactar diversos importadors de Montesa i la majoria li recomanà el segon. Allò que l'acabà de decidir del tot fou l'observació feta per Jim Sandiford, importador del Regne Unit, qui comentà que Monty els sonaria molt bé als anglesos atès que l'admirat Mariscal Montgomery era conegut justament com a "Monty".[10]

Un cop triat el nom, Pi va dissenyar-ne el logotip. Amb un joc de lletres Letraset que adquirí per a l'ocasió, després de buidar-ne l'interior i omplir-lo amb una pastilla de color vermell ho enllestí de seguida. Per a diferenciar el logotip de la marca del de l'empresa, "Bicicletas Monty", en aquest darrer la pastilla interior la posà de color carbassa i només a la lletra "M". Actualment, tant la marca com el logotip estan registrats a la Unió Europea, els EUA, la Xina i Taiwan.[10]

Els inicis: Monty-1[modifica]

El 12 de desembre de 1983,[7] dos mesos i mig després de l'ensopegada de Montesa, la nova empresa Bicicletas Monty, SL. inicià l'activitat en un local llogat de 300 , al número 24 del carrer Severo Ochoa d'Esplugues de Llobregat. El capital inicial era de 6 milions de pts (36.000 €), tots els estalvis familiars dels Pi. Els primers treballadors, a banda de la família Pi, foren Jaume Argemí i Josep Vilà (inicialment, per a muntar les bicicletes contractaven amics de Montesa a hores extres).[11]

La primera presència de Monty en una fira fou a la Feria de la Bicicleta de Valladolid, el 1984. Els Pi, amb molt pocs mitjans, varen agafar trossos sobrers de moqueta del terra per a fer la decoració de l'estand, a triangles blaus i carbasses, donant així origen a la decoració que varen fer servir els anys següents a la roba dels pilots i als catàlegs de l'empresa.[5] Després de Valladolid ja varen anar al Saló de l'Automòbil de Barcelona.

Associació amb BH[modifica]

L'u de maig de 1984 l'empresa es refundà com a Bicicletas Monty, S.A. arran de l'entrada de BH dins de la societat, amb el 50% de capital. BH va aportar-hi deu milions de pts (60.000 €) i els Pi uns altres tants (sis en metàl·lic i els quatre en què es valorà la marca Monty). La idea d'associar-se partí del fabricant basc després que un directiu de l'empresa hagués vist una Monty de BMX en una botiga de Sant Sebastià i l'hi ensenyés al mateix Beistegui, qui tot seguit es posà en contacte amb Pere Pi.[12][13]

Monty-2 (1986 - 1991)[modifica]

La Monty B-221 que pilotà Ot Pi cap a 1989

El 1986, l'empresa es traslladà a un local de 3.600 m² que adquirí per 15 milions de pts (90.000 €) al bell mig d'Esplugues de Llobregat, concretament al número 31 del carrer Tomàs Breton. Atès l'important guany d'espai decidiren endegar la fabricació pròpia de xassís, forquilles, manillars i tiges per a estalviar-se els proveïdors. A tal fi, compraren maquinària de segona mà a Montesa, Torrot i altres fabricants. Aleshores, gairebé tot el procés de fabricació (tret de la pintura i el cromat) era propi, inclosos el muntatge de rodes i bicicletes, disseny, control de qualitat i comercialització.[14]

Fou una època de creixement important: s'inicià l'exportació als EUA i es reforça el mercat italià. Es produïen sèries de 1.200 unitats seguides del producte estrella de la marca, la T-19 de trialsín. El 1991, l'organització empresarial Sefes atorgà a l'empresa el Premi a la Productivitat, lliurat en persona per Jordi Pujol a Pere Pi en un acte a l'Hotel Ritz de Barcelona.[15]

Monty-3 (1992 - Actualitat)[modifica]

Cap a finals de 1990, una promotora immobiliària féu a l'empresa una important oferta per la fàbrica, amb la intenció d'enderrocar-la i construir-hi pisos: es tractava de permutar-la per una de nova que la promotora construiria on i com decidís Monty.[16] Entre els diversos emplaçaments que els proposaren, els Pi es decidiren pel polígon "El Pla" de Sant Feliu de Llobregat per la seva idoneïtat (modern i ben situat, disposa d'un accés a l'autopista AP-2 a 500 metres). El fet de canviar-s'hi comportaria nombrosos avantatges empresarials (poder entrar els tràilers i contenidors a recepció, poder treure els camions de bicicletes diàriament amb comoditat, disposar d'oficines plenament confortables, etc.)

Al cap de 14 mesos, s'acabà la construcció de la nova fàbrica i el trasllat es realitzà a començaments de 1992. Passats més de 20 anys, la nova fàbrica (coneguda com a Monty-3 i situada al carrer del Pla, 106, de Sant Feliu de Llobregat),[17] continua essent la seu principal de l'empresa. Un gran rètol de Bicicletas Monty a la façana és ben visible des de l'autopista.

Monty-4[modifica]

Quan l'empresa decidí de dedicar-se seriosament al sector de les bicicletes elèctriques (en que s'inicià cap al 2004), atès que a Monty-3 no hi sobrava espai adquirí una altra nau exclusivament per a aquest producte. Aquest nou local, anomenat Monty-4,[18] fa 3.600 m² i és al número 32 del carrer Indústria del mateix polígon, a 300 metres de Monty-3.[19]

Monty Asia Limited[modifica]

El 2004, Monty obrí una oficina comercial a Jiading (Xangai) amb la missió de vendre els seus productes directament de la Xina i Taiwan als diferents països de la zona i a la mateixa Xina, a banda de connectar directament amb els mateixos proveïdors.[20]

Empresa[modifica]

Estructura actual[modifica]

L'empresa disposa actualment de dues plantes de producció i distribució, més una oficina comercial a l'Àsia:

  • Monty-3: Disseny i facturació global. Adreça: Carrer del Pla, 106, Sant Feliu de Llobregat (Polígon Industrial "El Pla").
  • Monty-4: Bicicletes elèctriques (té autonomia plena, tret dels dos apartats anteriors). Adreça: Carrer de la Indústria, 32, Sant Feliu de Llobregat (Polígon Industrial "El Pla").
  • Monty Asia Limited: Oficina comercial per a temes del negoci relatius als proveïdors i clients asiàtics. Adreça: Districte de Jiading, Xangai.

Equip directiu[modifica]

Staff de Monty cap al 2009. D'esquerra a dreta: Artur Roures, Joan Vila, Ot Pi, Pere Pi, Maria Isern, Josep Vilà i Jaume Argemí

L'actual Director General de Monty és Ot Pi, qui abans d'accedir al càrrec s'estigué set anys al costat del seu pare per tal de formar-se en les seves noves funcions.

Els membres de l'equip directiu actual són:[21]

  • Jaume Argemí - Director financer i administratiu
  • Josep Vilà - Director tècnic (compres, costos, etc.)
  • Joan Vila - Director comercial
  • Jean Paul da Silva - Director d'exportació
  • Artur Roures - Director de Monty-4 (bicicletes elèctriques)

Altres persones clau dins l'organigrama són:

  • Nick Huang - Responsable de Monty Asia Limited
  • Santi Moreno - Director de fàbrica
  • Eva Pi - Responsable d'exposició i atenció al client
  • Jesús Domínguez - Responsable de recanvis
  • Manel Alvarez - Encarregat de Monty-4

Clients destacats[modifica]

D'ençà de 1986, el millor client de Monty és El Corte Inglés. La relació comercial va començar després que el responsable de compres d'aquests grans magatzems descobrís les seves bicicletes al Saló de l'Automòbil de Barcelona d'aquell any.[22] D'altra banda, Monty és proveïdor de bicicletes plegables de Decathlon. La relació va sorgir també arran d'una proposta del cap de compres de bicicletes d'aquesta empresa (empresa, d'altra banda, que es fabrica ella mateixa el 99% de les bicicletes que ven).[23]

Exportació[modifica]

Des d'un bon començament Monty es va internacionalitzar: Pi va contactar amb les seves coneixences a diversos països i els proposà de vendre els seus productes, aconseguint una xarxa comercial formada per antics pilots de trial o pares de joves ciclistes, com ara Felix Krahnstöver (Alemanya), Malcolm Rathmell (Regne Unit), Alfredo Ciresa (Itàlia) i Josef Dressler (República Txeca, futur president de la BIU). Tot seguit, es començà a assistir a fires internacionals: Taipei, Las Vegas, el Roc d'Azur d'Occitània, l'IFMA de Colònia (Alemanya) i, més tard, Xangai i Friedrichshafen (Alemanya).[24]

Monty exporta assíduament a més de 30 països en petites quantitats, donada l'especialització del producte (l'exportació s'ha basat sempre en les bicicletes de trial). Els principals països consumidors són França, Japó, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. El director d'exportació (Maria Isern ho fou sempre fins que es jubilà) coordina la xarxa de distribuïdors en exclusiva, un a cada país on s'exporta tret de França, principal consumidor, on es ven directament des de Catalunya.[25] A banda, des de Monty Asia Limited s'exporten contenidors o palets combinats a altres països.

Externalització[modifica]

Al cap d'uns anys de fabricar els xassís i la resta de peces metàl·liques a Monty-2 i Monty-3, el mercat de la bicicleta es començà a sofisticar tecnològicament i això obligà l'empresa a canviar d'estratègia: a partir d'aleshores, es varen passar els dissenys a diversos proveïdors de Taiwan, fins que alguns problemes aranzelaris obligaren a importar un 60% de peces de la Xina (tot i que produïdes per fabricants taiwanesos allà instal·lats) i l'altre 40% d'altres països. Des d'aleshores, Monty elabora els dissenys, munta els components rebuts i comercialitza el producte final.[26]

Producció[modifica]

Shanghai Skyline.jpg
Ot Pi amb una Kamel 221 de 20" (2007)
Bicicleta-trial26inch.jpg
Monty de biketrial de 26" (2007)

Monty produeix una àmplia gamma de bicicletes, abastant tots aquests sectors:[27]

Models destacats[modifica]

La base del negoci de Monty ha estat sempre la bicicleta de trial. El primer model que en llançà fou la T-19 de 1983,[1] el qual ha anat evolucionat amb els anys fins a arribar al model estrella actual, la Kamel. Una de les edicions destacades d'aquest model fou la Kamel XXV del 2009, fabricada en sèrie numerada i amb una decoració especial per a celebrar els 25 anys de l'empresa. Gràcies al lleuger alumini emprat, el pes de la Kamel és de tan sols 8,5 quilos.[1]

Darrerament, Monty està promocionant una novetat mundial com és el nou model M5, fabricat amb fibra de carboni.[30]

Guardons[modifica]

L'acurat disseny i esperit d'avantguarda dels seus models li han valgut a Monty diversos reconeixements. Per exemple, el 1998 rebé el Premi al Disseny del Museu Reina Sofia de Madrid per la Monty B-221. Recentment, al llibre 100 Best Bikes ("Les 100 millors bicis", publicat pel periodista del San Francisco Chronicle Zahid Sardar, expert en arquitectura i disseny), hi apareixen dos models de Monty entre els 100 millors dissenys de bicicletes de tot el món. Concretament, el model inclòs ha estat la "Kamel XXV" del 2009, tant en la versió de 20 polzades com en la de 26.[31]

Innovacions[modifica]

Detall d'una Monty Kamel 221 del 2009, en què s'observa l'absència de selló

Monty ha estat sempre una empresa innovadora tecnològicament, principalment degut a l'experiència en el camp del disseny de motocicletes de Pere Pi. Al llarg de la seva història, Pi ha aportat a l'empresa més de 40 solucions tècniques inèdites, gran part de les quals adoptades després per altres fabricants. Algunes d'aquestes innovacions han esdevingut fins i tot un estàndard arreu del món, com ara per exemple:[32]

  • Llandes i pneumàtics de trial de 19"
  • Bicicletes de trial sense selló
  • Manillars de 31,8 mm de diàmetre
  • Bieles de 158 mm
  • Plat de 24 dents
  • Rodets amb cargol interior "M6"
  • Pinyons lliures muntats sobre la biela
  • Pinyons "cog" al rodet posterior
  • Protectors de plat dentats

Totes aquestes peces, innovades per Monty, es troben actualment a catàlegs de tercers especialitzats en la bicicleta.

Bicicletes elèctriques[modifica]

L'any 2003, en un viatge a la Xina, Pere Pi va descobrir les anomenades e-bikes, bicicletes elèctriques semblants a un petit escúter. Decidit a tirar per aquest camí, després d'adaptar el producte a la normativa europea (més restrictiva) l'empresa hi apostà amb força i en començà a produir ben aviat.[18] Actualment, el sector d'elèctriques és tan important per a Monty que l'empresa ha muntat una nova planta (Monty-4) dedicada en exclusiva a aquest producte.

Les bicicletes elèctriques que fabrica l'empresa s'inclouen dins els dos sistemes regulats a Europa (tots dos, amb pedaleig assistit):[33]

  • Grup A (el motor ajuda al conductor en proporció a l'esforç del pedaleig, en un determinat percentatge):
    • Models E-45, E-48 i E-49 (tots ells, convencionals amb roda de 24", 26" o 700, amb quadre obert o tipus "masculí").
  • Grup B (el motor dóna tota la potència a la roda i el conductor només ha de fer girar els pedals):
    • Models EF-37, EF-38 i EF-39 (tots ells, plegables amb rodes de 18").

Competició[modifica]

Una corredora de biketrial amb una Monty Kamel 221 (2008)

Des d'un primer moment, l'empresa ha liderat el mercat del bicitrial tant en l'aspecte tecnològic com en l'esportiu, havent desenvolupat també un bon paper dins el món del BMX. Quan Monty inicià les seves activitats, el 1983, el bicitrial s'anomenava encara trialsín (de fet, aquest esport l'havia llançat i promogut arreu del món justament Pere Pi) i de seguida els millors especialistes de l'època passaren a pilotar per a la nova marca, hereva directa de les victorioses Montesita. Pilots com ara el mateix Ot Pi, Pep Ribera o Josef Dressler començaren a acumular títols mundials per a la marca, tant de pilots com de fabricants.

El 1992, Pere Pi fou el màxim responsable de la conversió del trialsín en l'actual biketrial (apartant-lo de l'UCI i promovent la BIU), nom amb el qual aquesta disciplina ha aconseguit gran popularitat. Des d'aleshores, hom pot dir que un dels principals avaladors d'aquesta variant de l'esport del bicitrial és Monty, mentre que l'UCI promou i oficialitza la variant que anomena trial. Entre altres fets remarcables, la BIU (amb Monty al darrere) reconegué la Biketrial Associació Catalana l'any 2009 i, des d'aleshores, la Selecció catalana de biketrial competeix amb èxit en competicions internacionals, havent guanyat per exemple tots els mundials per nacions disputats entre el 2010 i el 2012.

Al llarg dels anys, per l'equip oficial de Monty hi han passat històrics campions del món com ara César Cañas, Kenny Belaey, Kazuki Terai o Dani Comas, gràcies als quals l'empresa acumula abundants campionats mundials, europeus i estatals.

L'equip oficial de la marca el formen, a data de novembre de 2012, els següents pilots:[34]

Pilot
Catalunya César Cañas
Catalunya Dani Comas
Espanya Abel Mustieles
Catalunya Mireia Abant
Catalunya Gemma Abant
Espanya Javi Alonso
Occitània Giacomo Coustellier  
Catalunya Alexandre Fabregas
República Txeca Vaclav Kolar
Japó Kazuki Terai
Itàlia Paolo Patrizi

També en BMX Monty ha aconseguit diversos èxits internacionals, molts d'ells a mans de pilots com ara Ot Pi (subcampió del món el 1986), Sergio Díaz (Campió d'Europa el 1987),[35] Ivana Díaz (subcampiona d'Europa el mateix 1987) i David Benito.[36]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Les bicicletes Monty de biketrial: 25 anys d'evolució i d'èxits». eltecnigraf.wordpress.com. [Consulta: 8 març 2011].
  2. Pi, Ot. «Montesa, el somni». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 30. ISBN 8415097204. 
  3. Torralbo, Manolo. «Pedro Pi, el artífice del trial español» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 8 març 2011].
  4. «Casos d'èxit: Monty. Una aposta decidida per les bicicletes del futur». bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 març 2011].
  5. 5,0 5,1 Pi 2012: «143. La Societat Anònima amb BH» p. 201-202
  6. Pi 2012: «135. El perquè de Monty» p. 195
  7. 7,0 7,1 Pi 2012: «130. El final de Montesa» p. 184-188
  8. «Monty history» (en anglès). monty.es. Monty. [Consulta: 8 març 2011].
  9. 9,0 9,1 9,2 Pi 2012: «136. Els inconvenients en els inicis de Monty» p. 195-197
  10. 10,0 10,1 10,2 Pi 2012: «187. Per què es va dir Monty» p. 238-239
  11. Pi 2012: «150. La primera presència en una fira» p. 207
  12. Pi 2012: «138. Monty-1» p. 197-198
  13. «Monty preveu passar del 25 al 50% d'exportació de bicicletes en tres anys». avui.cat. Avui, 15-01-2011. [Consulta: 20 gener 2011].
  14. Pi 2012: «144. Monty-2» p. 202-203
  15. «Pujol dice que la competítividad no depende sólo de los salarios» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 02-05-1991. [Consulta: 25 juliol 2012].
  16. Pi 2012: «147. Camí a Monty-3» p. 205-206
  17. Pi 2012: «148. Monty-3» p. 206
  18. 18,0 18,1 Pi 2012: «155. El canvi a les elèctriques» p. 211-213
  19. Pi 2012: «157. Monty-4 (elèctriques)» p. 213-214
  20. Pi 2012: «176. Monty Asia Limited» p. 229-230
  21. Pi 2012: «172. Els beneficis de Monty» p. 228
  22. Pi 2012: «163. L'entrada a El Corte Inglés» p. 220-221
  23. Pi 2012: «180. Decathlon, decisió incòmoda» p. 232-233
  24. Pi 2012: «151. La internacionalització de Monty» p. 207-209
  25. Pi 2012: «184. L'exportació de Monty» p. 235-236
  26. Pi 2012: «154. Deixar de fabricar a Monty» p. 211
  27. «Bicycles models» (en anglès). monty.es. Monty. [Consulta: 8 novembre 2012].
  28. «Monty E-50: els últims models elèctrics de Monty». bici-vici.blogspot.com, 01-10-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  29. «Pensat a Barcelona» (PDF). bcn.cat. Ajuntament de Barcelona, 16-03-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  30. «M5 Carbon» (en anglès). www.monty.com. Monty. [Consulta: 8 novembre 2012].
  31. «Monty Kamel XXV included in the 100 Best Bikes book» (en anglès). monty.es. Monty, 11-09-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  32. Pi 2012: «181. La innovació ha estat la imatge de Monty» p. 233-234
  33. Pi 2012: «156. Com són les bicicletes elèctriques? » p. 213
  34. «Competition Team» (en anglès). monty.es. Monty, 11-09-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  35. Pi 2012: «240. Sergio Díaz» p. 318-319
  36. Pi 2012: «242. David Benito» p. 320-321
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicicletes Monty Modifica l'enllaç a Wikidata