Morònids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Morònids
Moronidae
	; llobarro
Període
	Eocè - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Moronidae ;

Els morònids (Moronidae) constitueixen una família de peixos pertanyent a l'ordre dels perciformes.^[2] En són representants als Països Catalans el llobarro pigallat (Dicentrarchus punctatus) i el llobarro (Dicentrarchus labrax).^[3]

Morfologia

Solen créixer fins a 127 cm de llarg, encara que, excepcionalment, se n'han registrat exemplars de fins a 178. Estan estretament relacionats amb el serrànids, però se'n diferencien per presentar dues aletes dorsals separades (la primera amb 8-10 espines i la segona amb 1 espina i 11-14 radis), el preopercle dentat i una coloració grisa. Boca terminal i moderadament protràctil. Dents petites a les mandíbules i el vòmer. No tenen dent canines. Aleta anal amb 3 espines i 9-12 radis tous. Aleta caudal moderadament bifurcada. Opercle amb dues espines. Vint-i-cinc vèrtebres. Escates petites. Línia lateral completa però sense estendre's a l'aleta caudal.^[4]^[5]^[6]

Hàbitat i distribució geogràfica

Són peixos costaners (incloent-hi platges i ports), bons nedadors, d'aigua dolça, salabrosa i marina, els quals viuen a Nord-amèrica (l'Atlàntic i el golf de Mèxic), Europa i el nord d'Àfrica.^[4]^[7]

Gèneres i espècies

Dicentrarchus (Gill, 1860)^[8]^[9]
- Llobarro (Dicentrarchus labrax) (Linnaeus, 1758)^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]
- Llobarro pigallat (Dicentrarchus punctatus) (Bloch, 1792)^[16]
Morone (Mitchill, 1814)^[17]^[18]
- Morone americana (Gmelin, 1789)^[19]^[20]^[21]
- Morone chrysops (Rafinesque, 1820)^[22]
- Morone mississippiensis (Jordan & Eigenmann, 1887)^[23]
- Morone saxatilis (Walbaum, 1792)^[24]^[25]^[26]^[27]^[28]^[29]^[30]^[31]^[32]^[33]
Palaeoperca † (Micklich, 1978)^[34]

Observacions

Formen part de la dieta humana i són molt apreciats entre els afeccionats a la pesca esportiva.^[5]^[6]

Referències

↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ «Morònids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^4,0 ^4,1 FishBase (anglès)
↑ ^5,0 ^5,1 ZipCodeZoo (anglès)
↑ ^6,0 ^6,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
↑ GBIF (anglès)
↑ Gill T. N., 1860. Monograph of the genus Labrax, of Cuvier. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 12. 108-119.
↑ Sola, L., S. Bressanello, A.R. Rossi, V. iaselli, D. Crosetti i S. Cataudella, 1993. A karyotype analysis of the genus Dicentrarchus by different staining techniques. J. Fish Biol. 43(3):329-337.
↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}
↑ Hichem Kara, M., 1999. Age et croissance du loup Dicentrarchus labrax (Moronidae, Osteichthyes, Teleostei) du golfe d'Annaba, Algérie. J. Appl. Ichthyol. 15:181-187.
↑ Alliot, E. i A. Pastoureaud, 1979. Influence de la salinité sur la croissance et l'utilisation des aliments chez les loups juvéniles (Dicentrarchus labrax). Vie Mar. Ann. Fond. Océanogr. 1:13-17.
↑ Arefjev, V.A., 1989. Cytogenetical analysis of Dicentrarchus labrax and problems of the nucleolar organizer region's structure in fish. Vopr. Ikhtiol. 29(5):812-822.
↑ Arias, A., 1980. Crecimiento, régimen alimentario y reproducción de la dorada (Sparus aurata L.) y del robalo (Dicentrarchus labrax L.) en los esteros de Cádiz. Invest. Pesq. 44(1):59-83.
↑ Barahona-Fernandes, M.H., 1978. Effects of aeration on the survival and growth of sea bass (Dicentrarchus labrax L.) larvae: a preliminary study. Aquaculture 14:67-74.
↑ Bloch, M. E., 1792. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 6: i-xii + 1-126, Pls. 289-323.
↑ Mitchill S. L., 1814. Report, in part, of Samuel L. Mitchill, M. D., ... on the fishes of New-York. Nova York. Rept. Fish N. Y. 1-28.
↑ Limburg, K.E., M.L. Pace i K.K. Arend, 1999. Growth, mortality, and recruitment of larval Morone spp. in relation to food availability and temperature in the Hudson River. Fish. Bull. 97:80-91.
↑ Gmelin, J. F., 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; ... v. 1 (pt 3): 1033-1516.
↑ Margulies, D., 1986. Effects of food concentration and temperature on development, growth, survival and susceptibility to predation of larval white perch (Morone americana). Univ. of Maryland, College Park, MD. 168 p. Ph.D. dissertation.
↑ Margulies, D., 1990. Vulnerability of larval white perch, Morone americana, to fish predation. Environ. Biol. Fish. 27(3):187-200.
↑ Rafinesque, C. S., 1820. Ichthyologia Ohiensis (Part 2). Western Revue and Miscellaneous Magazine v. 1 (núm. 6): 361-377.
↑ Eigenmann, C. H., 1887. Notes on the specific names of certain north American fishes. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 39: 295-296.
↑ Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae [Greifswald]. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.
↑ Chesney, E.J., 1986. Multiple environmental factors as determinants of survival and growth in larval striped bass, Morone saxatilis. ICES C.M. 1986/M:26. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhaguen.
↑ Dew, C.B., 1988. Stomach contents of commercially caught Hudson River striped bass, Morone saxatilis, 1973-75. Fish. Bull. 86(2):397-401.
↑ Eldridge, M.B., J.A. Whipple i M.J. Bowers, 1982. Bioenergetics and growth of striped bass, Morone saxatilis, embryos and larvae. Fish. Bull. 80:461-474.
↑ BioLib (anglès)
↑ AQUATAB
↑ Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ World Register of Marine Species (anglès)
↑ FishBase (anglès)
↑ UNEP-WCMC Species Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ Paleobiology Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

Enllaços externs

uBio (anglès)

[1] Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.

[2] The Taxonomicon (anglès)

[3] «Morònids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[FishBase-4] 4,0 ^4,1 FishBase (anglès)

[ZipCodeZoo-5] 5,0 ^5,1 ZipCodeZoo (anglès)

[Marine_Species_Identification_Portal-6] 6,0 ^6,1 Marine Species Identification Portal (anglès)

[7] GBIF (anglès)

[8] Gill T. N., 1860. Monograph of the genus Labrax, of Cuvier. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 12. 108-119.

[9] Sola, L., S. Bressanello, A.R. Rossi, V. iaselli, D. Crosetti i S. Cataudella, 1993. A karyotype analysis of the genus Dicentrarchus by different staining techniques. J. Fish Biol. 43(3):329-337.

[10] Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}

[11] Hichem Kara, M., 1999. Age et croissance du loup Dicentrarchus labrax (Moronidae, Osteichthyes, Teleostei) du golfe d'Annaba, Algérie. J. Appl. Ichthyol. 15:181-187.

[12] Alliot, E. i A. Pastoureaud, 1979. Influence de la salinité sur la croissance et l'utilisation des aliments chez les loups juvéniles (Dicentrarchus labrax). Vie Mar. Ann. Fond. Océanogr. 1:13-17.

[13] Arefjev, V.A., 1989. Cytogenetical analysis of Dicentrarchus labrax and problems of the nucleolar organizer region's structure in fish. Vopr. Ikhtiol. 29(5):812-822.

[14] Arias, A., 1980. Crecimiento, régimen alimentario y reproducción de la dorada (Sparus aurata L.) y del robalo (Dicentrarchus labrax L.) en los esteros de Cádiz. Invest. Pesq. 44(1):59-83.

[15] Barahona-Fernandes, M.H., 1978. Effects of aeration on the survival and growth of sea bass (Dicentrarchus labrax L.) larvae: a preliminary study. Aquaculture 14:67-74.

[16] Bloch, M. E., 1792. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 6: i-xii + 1-126, Pls. 289-323.

[17] Mitchill S. L., 1814. Report, in part, of Samuel L. Mitchill, M. D., ... on the fishes of New-York. Nova York. Rept. Fish N. Y. 1-28.

[18] Limburg, K.E., M.L. Pace i K.K. Arend, 1999. Growth, mortality, and recruitment of larval Morone spp. in relation to food availability and temperature in the Hudson River. Fish. Bull. 97:80-91.

[19] Gmelin, J. F., 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; ... v. 1 (pt 3): 1033-1516.

[20] Margulies, D., 1986. Effects of food concentration and temperature on development, growth, survival and susceptibility to predation of larval white perch (Morone americana). Univ. of Maryland, College Park, MD. 168 p. Ph.D. dissertation.

[21] Margulies, D., 1990. Vulnerability of larval white perch, Morone americana, to fish predation. Environ. Biol. Fish. 27(3):187-200.

[22] Rafinesque, C. S., 1820. Ichthyologia Ohiensis (Part 2). Western Revue and Miscellaneous Magazine v. 1 (núm. 6): 361-377.

[23] Eigenmann, C. H., 1887. Notes on the specific names of certain north American fishes. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 39: 295-296.

[24] Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae [Greifswald]. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.

[25] Chesney, E.J., 1986. Multiple environmental factors as determinants of survival and growth in larval striped bass, Morone saxatilis. ICES C.M. 1986/M:26. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhaguen.

[26] Dew, C.B., 1988. Stomach contents of commercially caught Hudson River striped bass, Morone saxatilis, 1973-75. Fish. Bull. 86(2):397-401.

[27] Eldridge, M.B., J.A. Whipple i M.J. Bowers, 1982. Bioenergetics and growth of striped bass, Morone saxatilis, embryos and larvae. Fish. Bull. 80:461-474.

[28] BioLib (anglès)

[29] AQUATAB

[30] Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[31] World Register of Marine Species (anglès)

[32] FishBase (anglès)

[33] UNEP-WCMC Species Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[34] Paleobiology Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

Registres d'autoritat	BNF (1) LCCN (1)
Bases d'informació	GEC (1)