Morell cap-roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMorell cap-roig
Aythya ferina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes66 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,77 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN22680358 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereAythya
EspècieAythya ferina Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó.
Exemplar mascle
Exemplar fotografiat a Lituània.

El morell cap-roig/capvermell,[1] boix[2] o rabassot[3] (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Morfologia[modifica]

  • Fa 45 cm.
  • El mascle té el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.
  • La femella és terrosa i té una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estén cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.[4]
  • Ambdós sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.
  • En vol tots dos sexes presenten una franja alar grisa.
  • Coll més curt, cos més rabassut i plomatge més atapeït que els ànecs de superfície.
  • Com que té les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.

Reproducció[modifica]

Es reprodueix als Països Catalans (escassament al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, i, més abundantment, als marjals de El Fondo i a Santa Pola). Se situa prop de les aigües dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfície de l'aigua, amb un munt de vegetació que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes més els pollets ja volen.[5]

Alimentació[modifica]

Menja arrels, fulles, brots d'herbes aquàtiques, mol·luscs, insectes aquàtics i peixets.

Hàbitat[modifica]

És un típic ànec cabussador que se submergeix contínuament en aigües relativament fondes (1 m de fondària com a mínim) amb presència de prats de macròfits.

Distribució geogràfica[modifica]

Crien a l'Europa temperada i del nord i, també, en algunes zones d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i occidental. Als Països Catalans es troba al Delta de l'Ebre, a les zones humides del Segrià, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i en algun embassament.

Costums[modifica]

És sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres ànecs cabussadors) i hiverna regularment als Països Catalans, incloent-hi les Balears. Pot escollir de viure en aigua salada o dolça, i s'alimenta, sovint, a la nit.

Els migrants arriben a la darreria d'agost, malgrat que el gros de la població arriba per octubre-novembre, i se'n van cap als quarters d'estiu pel març i començaments d'abril.

Referències[modifica]

  1. DCVB
  2. [enllaç sense format] https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=boix
  3. [enllaç sense format] http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 30. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]