Morell cap-roig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMorell cap-roig
Aythya ferina Modifica el valor a Wikidata
Aythya ferina Sandwell 2.jpg
mascle Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes66 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,77 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN22680358 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereAythya
EspècieAythya ferina Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Endèmic deAsan Conservation Reserve (en) Tradueix, Pani Dihing Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Thol Lake (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Purbasthali (en) Tradueix, Santragachi Jheel (en) Tradueix, Sunderbans Wildlife National Park (en) Tradueix i Gajoldoba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó.
Exemplar mascle
Exemplar fotografiat a Lituània.

El morell cap-roig, boix o rabassot[1] (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Morfologia[modifica]

  • Fa 45 cm.
  • El mascle té el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.
  • La femella és terrosa i té una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estén cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.[2]
  • Ambdós sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.
  • En vol tots dos sexes presenten una franja alar grisa.
  • Coll més curt, cos més rabassut i plomatge més atapeït que els ànecs de superfície.
  • Com que té les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.

Reproducció[modifica]

Es reprodueix als Països Catalans (escassament al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València, i, més abundantment, als marjals de El Fondo i a Santa Pola). Se situa prop de les aigües dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfície de l'aigua, amb un munt de vegetació que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes més els pollets ja volen.[3]

Alimentació[modifica]

Menja arrels, fulles, brots d'herbes aquàtiques, mol·luscs, insectes aquàtics i peixets.

Hàbitat[modifica]

És un típic ànec cabussador que se submergeix contínuament en aigües relativament fondes (1 m de fondària com a mínim) amb presència de prats de macròfits.

Distribució geogràfica[modifica]

Crien a l'Europa temperada i del nord i, també, en algunes zones d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i occidental. Als Països Catalans es troba al Delta de l'Ebre, a les zones humides del Segrià, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i en algun embassament.

Costums[modifica]

És sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres ànecs cabussadors) i hiverna regularment als Països Catalans, incloent-hi les Balears. Pot escollir de viure en aigua salada o dolça, i s'alimenta, sovint, a la nit.

Els migrants arriben a la darreria d'agost, malgrat que el gros de la població arriba per octubre-novembre, i se'n van cap als quarters d'estiu pel març i començaments d'abril.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 30. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]