Moules-frites

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarMoules-frites
Moules-frites.jpg
Moules-frites a Brussel·les
Origen
País d'origen Bèlgica Bèlgica
Detalls
Tipus seafood dish Tradueix i plat de patates
Ingredients principals Musclos, patates
Modifica les dades a Wikidata

Moules-frites o moules et frites[1] és el nom d'un popular plat de musclos i patates fregides originari de Bèlgica, tot i que també és popular a França i a la resta d'Europa.[2] És considerat el plat nacional de Bèlgica.[3]

La ració de musclos als restaurants belgues sol ser de quilo i mig per persona. Es poden cuinar de diverses maneres, però predomina la cocció al vapor.

Història[modifica]

Tot i que les moules frites són populars a França, es creu que són originàries de Bèlgica.[4] El plat es va crear després de combinar musclos, un aliment barat i abundant consumit a la costa de Flandes, i patates fregides, consumides amb normalitat arreu del país durant l'hivern quan no ni havia més aliments disponibles.[4] Molts europeus associen les patates fregides amb la cuina belga. Bèlgica reclama ser el país d'origen de les patates fregides, però el seu origen és incert i molts altres estats també reclamen aquest títol.[5]

Variants i preparació[modifica]

Els musclos poden preparar-se de moltes maneres. Algunes variants habituals són:

  • Moules marinières: Probablement la recepta més comuna i recognoscible internacionalment.[6] Les moules marinières incorporen vi blanc, escalunyes, julivert i mantega.[7]
  • Moules natures: Els musclos es couen al vapor amb api, porros i mantega.[2]
  • Moules à la crème: Una altra recepta coneguda, on el vi blanc s'espesseeix amb farina i crema.[2]
  • Moules parquées: Un plat de musclos crus amb només mitja closca, servits amb una salsa de llimona i mostassa.
  • Moules à la bière: Els musclos es couen amb una salsa de cervesa belga.[8]
  • Moules à l'ail: S'afegeix all als musclos.[2]

Presentació[modifica]

Les moules i les frites se solen servir en plats separats per evitar que les patates s'estovin. Sovint, els musclos se serveixen en la mateixa cassola que s'ha utilitzat per a cuinar-los.[9] Sol haver-hi una segona safata on es pot deixar la clova.

Segons un nutricionista francès, la quantitat òptima de musclos és d'un litre, tenint en compte el seu valor nutricional i el contingut en omega 3, tot i que no es recomanen més de 150 grams de patates fregides.[10] Aquesta quantitat conté entre 500 i 600 quilocalories.[10]

Popularitat[modifica]

Tant a Bèlgica com a França les moules-frites es poden trobar a la majoria dels restaurants. De mitjana, cada any es destinen entre 23 i 30 tones de musclos a Bèlgica per a fer les moules-frites.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Spoiden, 2001, p. 162.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Saveur, 2011.
  3. Spoiden, 2001, p. 169.
  4. 4,0 4,1 «Culinary Encyclopedia: Moules-frites». www.ifood.tv. [Consulta: 2 desembre 2012].
  5. Spoiden, 2001, p. 166.
  6. «Mussels». visitbelgium.com. [Consulta: 13 novembre 2012].
  7. Blanc, Raymond. «Moules marinières». bbc.co.uk. [Consulta: 13 novembre 2012].
  8. «Belgium: Moules-frites». Where the food is. [Consulta: 13 novembre 2012].
  9. Spoiden, 2001, p. 159.
  10. 10,0 10,1 (francès) «Qui peut faire la peau à la " moules-frites " ?». La Voix du Nord. [Consulta: 13 novembre 2012].
  11. RTL, 2011.