Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1882 Ajdir (Marroc) |
| Mort | 6 febrer 1963 el Caire (Egipte) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | el Caire |
| President de la República del Rif | |
| 18 setembre 1921 – 17 maig 1926 (Guerra del Rif) | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Formació | Al-Attarine Madrasa (en) Universitat Al Quaraouyine Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i periodisme |
| Ocupació | cadi, periodista, militant de la resistència, polític, escriptor, traductor, president |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | República del Rif |
| Grau militar | Capità General |
| Conflicte | batalla d'Annual Guerra del Rif |
| Participà en | |
| 8 setembre 1925 | desembarcament d'Alhucemas |
| 29 juliol 1921 | Massacre of Monte Arruit (en) |
| 22 juliol 1921 | batalla d'Annual |
| 8 juny 1911 | Guerra del Rif |
| Família | |
| Pare | Abd al-Karim al-Khattabi |
| Germans | M'hammad ibn Abd al-Karim |
| Premis | |
| |

Muhammad ibn Abd-al-Karim al-Khattabí (Ajdir, el Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut com a Abd el-Krim, fou el líder que, entre els anys 1921 i 1926, es va revoltar i va comandar la resistència contra l'ocupació colonial espanyola i francesa al Rif, la regió de cultura amaziga al nord de l'actual Regne del Marroc i president de l'efímera República del Rif (1921-1926).
Fill d'un cadi marroquí, fou educat a Tunis i a Fes, i col·laborà en l'administració colonial espanyola. El 1915, fou empresonat per les autoritats franceses per haver-se declarat a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert posà al descobert el seu pensament en contra de la colonització i de l'expansió espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escàpol, es trencà una cama. Alliberat finalment, es posà al capdavant de la sublevació contra l'ocupació.
Amb la vista posada a obtenir la independència del seu país, aconseguí èxits importants com el de la Batalla d'Annual, on destrossà una columna militar espanyola que s'endinsava al Rif. Finalment, fou derrotat de resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de França.
Abd el-Krim es lliurà finalment a l'administració francesa i fou deportat a l'illa de la Reunió, fins que el 1947 aconseguí l'autorització per instal·lar-se al sud de França. Durant una escala a Port Saïd del viatge que el portava a Marsella, aconseguí escapar-se i obtenir asil polític a Egipte. Va viure al Caire, on va crear el "Comitè d'Alliberament dels Àrabs Occidentals", conegut com a Bureau du Maghreb. El 1956, el rei Muhàmmad V del Marroc el va convidar a retornar al seu país, però ho va refusar mentre restessin tropes franceses a l'Àfrica del nord. Va morir el 6 de febrer del 1963.
Bibliografia
[modifica]|
|
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Woolman, David S. Rebels in the Rif: Abd el Krim and the Rif Rebellion (en anglès), 1968.
- Pennell, Charles Richard. A Country with a Government and a Flag: The Rif War in Morocco, 1921-1926 (en anglès), 1986.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Guerrillers
- Caps d'estat d'Àfrica
- Polítics marroquins
- Periodistes marroquins
- Alumnes de la Universitat de Salamanca
- Alumnes de la Universitat Al Quaraouyine
- Guerra del Rif
- Persones de Tànger
- Morts al Caire
- Militars marroquins
- Caps d'estat d'estats amb reconeixement limitat
- Naixements del 1882
- Morts el 1963
- Polítics del segle XX
- Polítics del segle XIX