Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII Saragossa (Espanya) |
Mort | 799 Pamplona (Navarra) |
Wali of Pamplona (en) | |
789 – 799 ← Ximeno el Fort – Velasc el Gascó → | |
Activitat | |
Ocupació | valí |
Família | |
Família | Banu Qassi |
Pares | Mussa ibn Fortun i valor desconegut |
Germans | Ènnec Aritza Fortuny Ènnec Mussa ibn Mussa ibn Fortun |
Parents | comte Cassi, besavis paterns |
Mutàrrif ibn Mussa (àrab: مطرف بن موسى, Mutarrif ibn Mūsà) (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.
Antecedents familiars
[modifica]Pertanyent a la família muladina dels Banu Qassi, el seu nom complet era Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun —en àrab مطرف بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Mutarrif ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn—. El seu pare era el valí Mussa I de Saraqusta, descendent tant del profeta Mahoma[1] com de Egilona, vídua de l'últim rei visigot Roderic, i la seva mare fou la dama cristiana Ònnega, mare d'Ènnec Aritza de Pamplona. D'aquesta manera l'últím valí musulmà de Pamplona i el primer rei cristià de Pamplona eren germans uterins.
16. Fortunius comes Borja | ||||||||||||||||
8. Casius Fortunius | ||||||||||||||||
17. ? | ||||||||||||||||
4. Fortun ibn Qassi | ||||||||||||||||
9. ? | ||||||||||||||||
2. Mussa ibn Fortun | ||||||||||||||||
20. Mussa ibn Nussayr | ||||||||||||||||
10. Abd-al-Aziz ibn Mussa | ||||||||||||||||
21. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam[2] | ||||||||||||||||
5. Àïxa bint Abd-al-Aziz | ||||||||||||||||
22. Fortunius comes Borja ? | ||||||||||||||||
11. Egilona | ||||||||||||||||
23. ? | ||||||||||||||||
1. Mutàrrif de Pamplona | ||||||||||||||||
3. Ònnega d'Aritza | ||||||||||||||||
Biografia
[modifica]Sembla que fou nomenat valí de Pamplona poc després de l'ajuda del seu pare Mussa I a l'emir de Còrdova Hixam I el 789. El mateix 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[3] Arran d'aquesta reunió, el 799, el rei dels francs Carlemany organitza un complot i recolza una revolta cristiana contra els musulmans que aconsegueix assassinar el valí Mutàrrif i donar el control de Pamplona a Balaixk al-Jalaixqí, de la família dels Velasc, pro-carolingi. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun i germà de mare de Mutàrrif), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.
Precedit per: ? |
Valí de Pamplona 789? - 799 |
Succeït per: Balaixk al-Jalaixqí de la família Velasc |
Referències
[modifica]- ↑ Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun era net de Àïxa bint Abd-al-Aziz que a la vegada era neta de Umm bint Marwan ibn al-Hàkam que era filla del califa Marwan I i de Àïxa bint Uthman ibn Affan, filla Ruqayya bint Muhàmmad, filla de Mahoma i de Khadija bint Khuwàylid, la primera muller.
- ↑ (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 12 de setembre de 2016.
- ↑ (castellà) Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media. Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1. Arxivat 2014-01-01 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- (castellà) Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714 - 924)». Príncipe de Viana, any 41, núm. 158-159, 1980, p. 6-8. ISSN: 0032-8472.
- (anglès) Genealogia dels Banu Qasi