Norbert Font i Sagué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNorbert Font i Sagué

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Norberto Font y Sagué Modifica el valor a Wikidata
17 setembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1910 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Via de Sant Joan) 
President Institució Catalana d'Història Natural
1907 – 1907
← Josep Maria Bofill i Pichot – Emili Tarré i Tarré →
President Institució Catalana d'Història Natural
1905 – 1905
← Eugeni Ferrer i Dalmau – Josep Maria Bofill i Pichot → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Es coneix perPolític i industrial
Activitat
OcupacióGeòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor

Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873[1] - 19 d'abril de 1910)[2] fou un geòleg, espeleòleg, naturalista, geògraf, sacerdot i escriptor, que introduí l'espeleologia a Catalunya.

Biografia[modifica]

Norbert Font i Sagué va néixer al carrer Jaume Giralt de Barcelona, fill de Paladio Font i Prat, natural d'Ordis, i de Maria de Gràcia Sagué i Puig, natural de Maià de Montcal.[1] Fou ordenat sacerdot l'any 1900.[3] El 1904 va exercir la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i va publicar un curs de geologia dinàmica aplicat a Catalunya, Curs de geología dinàmica y estratigràfica aplicada a Catalunya [sic], prologat per l'enginyer de mines Lluís Marià Vidal,"[4]segurament el primer text extens en llengua catalana dedicat a les ciències de la Terra".[5] Amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una enquesta que li va permetre elaborar el Catàleg espeleològic de Catalunya. Per iniciativa de Norbert Font i Sagué, es va col·locar el gran mamut de pedra que al parc de la Ciutadella de Barcelona, al desembre de 1907. En aquella època es va potenciar la Junta de Ciències Naturals i es volien reproduir en pedra totes les grans espècies desaparegudes. El mamut va ser construït segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.[2]

Tal com indicà el geòleg català Salvador Reguant a la "Semblança" que en féu a la revista Terminàlia de l'IEC, a més de reconèixer-ne la vàlua com a científic, "també cal afegir-hi el fet important de ser el primer geòleg que ha fet servir el català com a llengua científica, traduint, creant i adaptant els termes usats en les ciències de la Terra, fonamentalment existents en la literatura francesa, anglesa i alemanya del seu temps."[5]

Com a escriptor, va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya. També va publicar el 1900 l'obra Breu compendi de la historia de la literatura catalana.[2]

En la seva memòria, la Federació Catalana d'Espeleologia atorga cada any el premi Norbert Font i Sagué als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1873, número de registre 4414.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Nomenclàtor. «Carrer de Font i Sagué». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 15 abril 2014, actualització URL 20-07-2023].
  3. ↑ «Norbert Font i Sagué». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Font y Sagué, Norbert. Curs de geología dinàmica y estratigràfica aplicada a Catalunya. Barcelona: Establiment Gráfich Thomas, octubre 1905 [Consulta: 1r octubre 2021]. «Pròlech de Lluís M. Vidal enginyer quefe de mines» 
  5. ↑ 5,0 5,1 Reguant, Salvador «100 anys de terminologia geològica. El Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya de Norbert Font i Sagué (1905)». Terminàlia. IEC, núm. 0, desembre 2009, pàg. 48. DOI: 10.2436/20.2503.01.6. ISSN: 2013-6692 [Consulta: 1r octubre 2021]. «Aquest llibre Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya, amb un pròleg d’un altre il·lustre geòleg català —l'enginyer de mines Lluís Marià Vidal—, és segurament el primer text extens en llengua catalana dedicat a les ciències de la Terra, com ho remarca el començament del mateix pròleg: «Un tractat de Geologia, y escrit en català. ¡Benvingut sia! Exclamaran ab mi tots quants tinguen dintre son cor lloch per l’amor a la patria y per les ciencies naturals.»»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norbert Font i Sagué
Vegeu texts en català sobre Norbert Font i Sagué a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Norbert_Font_i_Sagué&oldid=33114211»