Ogígia
| Tipus | illa fictícia illa mitològica  | ||
|---|---|---|---|
| Obra | Odissea | ||
| Part de | mitologia grega | ||
Ogígia (en grec antic: Ὠγυγία) és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer. Hi habitava la nimfa Calipso, filla del tità Atles, que es va enamorar de l'heroi grec Odisseu i el va retenir durant set anys, oferint-li convertir-se en immortal si acceptava quedar-se amb ella a l'illa. Tanmateix, a instàncies d'Atena, protectora d'Odisseu, Zeus va decretar que Calipso havia de deixar partir l'heroi. Hermes va portar a Calipso l'ordre de Zeus, i Odisseu va abandonar l'illa en una petita embarcació.
La localització geogràfica d'aquesta illa, com la d'altres llocs esmentats a l'Odissea, no es coneix amb certesa. El geògraf Estrabó[1] considerava que Ogígia es trobava en algun punt del pèlag de l'Atlàntic. També Plutarc va situar l'illa a l'Atlàntic.
Altres interpretacions més tardanes han relacionat Ogígia i Esquèria amb l'Atlàntida. A la seva Història d'Irlanda, publicada el 1865, Roderic O'Flaherty es refereix a Irlanda com a Ogígia. Altres hipòtesis modernes identifiquen l'illa homèrica amb la maltesa Gozo, amb l'illot Perejil,[2] amb Othoní, a Corfú;[3] o fins i tot amb Formentera.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Estrabó Geografia i.2.18.
- ↑ Unamuno, Miguel de «España-Perejil y la isla de Calipso». El País, 25-07-2002 [Consulta: 21 juliol 2010].
- ↑ Voyatzis, G.; Petris, T.; Desipris, G.. «Ozoní». A: Corfú y Paxós (en espanyol). Koropi (Àtica): Toubi's, 2007, p. 158-159. ISBN 978-960-540-742-1.
- ↑ Coromines, Joan. «Formentera, Formentor». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 258. ISBN 84-7256-331-6.