Ogam

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'escriptura ogàmica, ogam o ogum fou un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en monuments de pedra, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de.

En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies. Un cinqué grup de cinc símbols anomenat forfeda ('lletres addicionals'), degué ser-ne un desenvolupament posterior.

La majoria de les inscripcions són curtes i consten només de noms. Dels més de 400 epígrafs coneguts, al voltant de 330 són d'Irlanda.

Orígens i ús[modifica]

L'origen de l'alfabet ogam és atribuït, en El llibre de Ballymote, un manuscrit medieval irlandés, a “Ogma, Cara de Sol, fill de Brees”, un dels déus goidèlics (irlandesos) més antics. D'acord amb Llucià —al s. II de— Ogma era representat com Hèrcules, amb un mall i una capa de pell de lleó.

El llibre de Ballymote

Hi ha diverses versions de l'alfabet, amb variació en el nombre de lletres. Macalister suggereix que aquesta versió, amb les lletres extres, és semblant a un alfabet que ell considera anterior, amb influència semita, en què s'escriu de dreta a esquerra, de l'alfabet grec. Aquest alfabet, conegut com el Fornello-Cerveteri, es troba en un parell d'exemples en ceràmiques italianes del s. V ae.

La pregunta seria si els alfabets ogam són anteriors o no a aquest. Macalister pensa que no, però Graves no hi està d'acord. Al seu parer hi ha diversos factors que en suggereixen una antiguitat major. Primer: l'ordre de les lletres és diferent entre l'ogam i el grec, i segurament, si l'ogam fos derivat del grec, l'ordre seria el mateix o molt semblant. Segon, les lletres extres s'acumulen al final de l'alfabet ogam i es representen amb símbols molt diferents als de la resta de l'ogam (vegeu més a baix). Els sons que aquestes lletres semblen representar serien sons apareguts més tard en l'evolució del celta. Per exemple, hi ha una lletra per al so P, mentre que la resta de l'alfabet ogam sembla ser celta-Q, que hi és anterior. Així doncs, aquestes lletres extres fan l'efecte de ser afegits d'un altre abecedari (el grec?) a fi de representar alguns sons nous i simplement agregades a un alfabet ja existent.

Si fos així, l'alfabet ogam seria anterior al s. V ae. D'aquesta època, però, no es coneix cap exemple escrit.

Això es podria deure a la manera en què l'alfabet s'usava. Juli Cèsar -en Guerres gàl·liques- diu que els druides usaven l'alfabet llatí o grec fins i tot en els seus escrits sagrats per “temor que (el d'ells) arribara a vulgaritzar-se i que la memòria dels savis (o estudiosos) decaiguera”. D'acord amb Graves, Macalister “demostra que l'ogam mai s'usà en inscripcions públiques fins que el druidisme començà a declinar”.

Sembla que els missatges en aquest llenguatge es consideraren una cosa molt reservada. Els exemples que coneixem de l'ogam (vint lletres ordenades en cinc grups de quatre) suggereixen que s'usaven per poder comunicar-se secretament fins i tot en públic, assignant valors representatius a certes posicions o gests, per exemple, de les mans o dits. En cròniques celtes posteriors (com ara, el Llibre de Ballymote o el Llibre de Taliesin) es fan referències a Cos-ogham (ogam de la cama) i Sron-ogham (ogam del nas), que suggereixen que tal ús no es restringia a la mà o els dits.

Representació gràfica de l'alfabet[modifica]

Archivo:Oghamalfabet.gif

Aquesta representació és estàndard, però generalment és a l'inrevés: les primeres lletres són: B, L, N, etc. (per això alguns l'anomenen Bethluisnion en lloc d'abecedari).

El nom de les lletres correspon en general a noms d'arbres. Com a conseqüència, és també anomenat "alfabet dels arbres". Segons Robert Graves, açò es deu al fet que el sistema d'escriptura ogam es basava en una sèrie de ressonàncies i correspondències el coneixement de les quals es reservava per als savis i en la pràctica significava que saber escriure requeria nivells profunds del cos de coneixement (mitologia, tècnica, ciència, etc.) celta. Aquest costum continua fins al present: el nom de les lletres en irlandés modern encara és el nom d'arbres (i en la majoria corresponen als noms tradicionals).

Lletres, els seus noms i significats[modifica]

L'ús de l'ogam sembla haver estat considerat un secret, reservat quasi exclusivament per a comunicacions entre els "savis entre els savis" dels celtes (ja sigui els druides o els bards) perquè, se suposava que donava accés a secrets profunds. Així, per exemple, fins i tot el nom de les lletres no és donat directament, si no amb una sèrie de kennings (coneixement o endevinalles) que dona a l'estudiant accés a aquest coneixement. Els kennings s'organitzen en BrÃatharogam ('Ogam paraula') dels quals es coneixen tres exemples (els "kenings" es donen en l'original irlandés, amb glossa catalana. A l'esquerra es dona, primer, la lletra que se suposa que correspon i, després, el nom. Aquests noms en la majoria són noms d'arbres.

Lletres BrÃatharogam Morainn mac MoÃn BrÃatharogam Maic ind �c BrÃatharogam Amb Culainn
30x30px B Beithe f»ochos



foltchain"peu sec, fi pèl"
glaisem



cnis"pell més grisa"
maise



malach"bellesa de la cella"
30x30px Luis



s�Ÿla"lluentor de l'ull"
carae



cethrae"amic del bestiar"
l�Ÿth



cethrae"sostingues del bestiar"
30x30px F Fern airenach



fÃan"avantguarda de guerrers"
com»t



lachta"contenidor de llet"
dÃn



cridi"protecció del cor "
30x30px Sail



ambi"pal·lidesa d'un sense vida"
l�Ÿth



bech"aliment d'abelles"
tosach



mela"començ de la mel"
31x31px Nin costud



sÃde"establiment de la pau"
b∑g



ban"vanaglòria de dones"
b∑g



maise"vanaglòria de la bellesa"
30x30px H Dath cond∑l



c�Ÿan"junta de gossades de caça"
b∑nad



gn�Ÿise"pal·lidesa de cares"
ansam



aidche"més difícil en la nit"
30x30px D Dair ardam dosae"el més alt dels arbres"



gr»s



sotaÃr"artesania de l'artesà"
slechtam sotaÃre"la més decorada de les artesanies"



30x30px T Tinne trian roith"un terç de la roda"



smiur g�Ÿaile"la medul·la del carbó"



trian n-airm"un terç d'una arma"



30x30px C Coll caÃniu fedaib"el més bell dels arbres"



carae



bl€esc"amic de les nous"
milsem



fedo"el més dolç dels arbres"
31x31px Cert clithar



baiscill"refugi d'un [llunàtic?]"
brÃg



anduini"substància de l'insignificant"
dÃgu fethail"la pelusa d'una manta"



30x30px M Muin tressam fedmae"el més fort en l'esforç"



∑rusc



n-airlig"proverbi de la matança"
conar



gotha"camí de la veu"
30x30px G Gort milsiu f»raib"la pastura més dolça"



ined



erc"vega de grat"
s∑sad



ile"aliment de multituds"
30x30px GG G»tal l�Ÿth



llego"menjar de sangonera"
»tiud



midach"ruïna dels metges"
tosach



n-»chto"començament de la matança"
33x33px Z Straif tressam r�Ÿamnai"el colorant més fort)"



m€rad



r�Ÿn"augment de secrets"
saigid



n»l"cerca de núvols"
38x38px R Ruis tindem rucci"el rubor més fort"



r�Ÿamnae



drech"enrogiment de cares"
bruth



fergae"brill de la ràbia"
30x30px A Ailm ardam



Ãachta"queixa més forta"
tosach



frecrai"començ de resposta"
tosach



garmae"començ de trucada"
30x30px O Onn congnaid



ech"qui fereix als cavalls"
f»them



sotaÃre"artesania més fina"
l�Ÿth



fÃan"[eina] de bandes de guerrers"
30x30px O Dr �Ÿaraib adbaib"a casa gelada"



sÃlad



cland"propagació de les plantes"
forbbaid



ambÃ"sudari del sense vida"
30x30px Edat »rgnaid



fid"arbre amb enteniment"
commaÃn



carat"canvi d'amics"
br∑thair bethi (?)"germà del bedoll" (?)



31x31px I Idad sinem



fedo"el més vell dels arbres"
caÃnem



sen"el millor dels ancians"
l�Ÿth lobair (?)"energia del malalt" (?)



30x30px EA &bad sn∑mchaÃn



feda"la lletra del res bé"
cosc



lobair"[advertiment?] del malalt"
caÃnem



»co"el més bell dels peixos"
30x30px OI [[�r (letter)|�anar]] sruithem



aicde"substància venerable"




crotha"esplendor de la forma"
30x30px UI Uillenn t�Ÿthmar



fid"arbre fragant"
cubat



oll"gran colze/ glaçó"
30x30px IO IphÃn milsem



fedo"arbre més dolç"
amram



mlais"sabor magnífic"
30x30px AE Emancholl l�Ÿad



s∑ethaig"queixa del malalt"
mol



galraig"queixa del malalt"

Les correspondències al català són:

Lletra Nom celta Significat català
B Beth Bedoll
Luis Freixe silvestre
Nion Freixe
F Fearn Alís
Saille Salze
H Uath Espí
D Duir Roure
T Tinne Auró
C Coll Avellaner
Qert Pomer
M Muin Vinya
G Gort Heura
NG (ñ) Ngetal Canya/Jonc
Z Straif Aranyoner
R Ruis Saüc
A Ailn Avet
O Onn Aliaga
O Ur Bruc
Eadha Àlber blanc
I Idho Teix

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Fuentes[modifica]

  • Robert Graves:The White Goddess, Faber & Faber, Londres, 1948. (Diverses edicions castellanes: Aliança Editorial: "La deessa blanca").
  • McManus, Damian. 1991. A guide to Ogham. (Maynooth Monograph; 4) Maynooth: An Sagart. ISBN 1 870684 17 6; ISSN 0890-8806 (en anglés).
  • Robert Macalister.- Secret Languages of Ireland.
  • Celtic Linguistics, 1700-1850 (2000). London; New York: Routledge. 8 volums que inclouen 15 textos originalment publicats entre 1706 i 1844 (en anglés).