Ogam

Ogam
Tipus	alfabet, escriptura natural i escriptura de caixa única
Llengües	irlandès primitiu, irlandès antic i llengua picta
Creació	segle IV
ISO 15924	Ogam (212 )
Direcció del text	de baix a dalt i d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+1680-169F

L'escriptura ogàmica, ogam o ogum (en irlandès i anglès, ogham) és un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en pedra i altres materials durs, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de l'era comuna.

En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies. Un cinqué grup de cinc símbols anomenat forfeda ('lletres addicionals'), degué ser-ne un desenvolupament posterior.

La majoria de les inscripcions són curtes i consten només de noms. Dels més de 400 epígrafs coneguts, al voltant de 330 són d'Irlanda. Se n'ha trobat també, però, en regions angleses centrals, com Coventry, reforçant la idea d'intercanvi cultural i econòmic durant el primer mil·lenni.^[1]

Orígens i ús

L'origen de l'alfabet ogam és atribuït, en El llibre de Ballymote, un manuscrit medieval irlandés, a “Ogma, Cara de Sol, fill de Brees”, un dels déus goidèlics (irlandesos) més antics. D'acord amb Llucià (segle ii EC) Ogma era representat com Hèrcules, amb un mall i una capa de pell de lleó.

Hi ha diverses versions de l'alfabet, amb variació en el nombre de lletres. Macalister suggereix que aquesta versió, amb les lletres extres, és semblant a un alfabet que ell considera anterior, amb influència semita, en què s'escriu de dreta a esquerra, de l'alfabet grec. Aquest alfabet, conegut com el Fornello-Cerveteri, es troba en un parell d'exemples en ceràmiques italianes del segle v aC.

La pregunta seria si els alfabets ogam són anteriors o no a aquest. Macalister pensa que no, però Graves no hi està d'acord. Al seu parer, hi ha diversos factors que en suggereixen una antiguitat major. Primer: l'ordre de les lletres és diferent entre l'ogam i el grec, i segurament, si l'ogam fos derivat del grec, l'ordre seria el mateix o molt semblant. Segon, les lletres extres s'acumulen al final de l'alfabet ogam i es representen amb símbols molt diferents als de la resta de l'ogam (vegeu més a baix). Els sons que aquestes lletres semblen representar serien sons apareguts més tard en l'evolució del celta. Per exemple, hi ha una lletra per al so P, mentre que la resta de l'alfabet ogam sembla celta-Q, que hi és anterior. Així doncs, aquestes lletres extres fan l'efecte de ser afegits d'un altre abecedari (el grec?) a fi de representar alguns sons nous i simplement agregades a un alfabet ja existent.

Si fos així, l'alfabet ogam seria anterior al segle v aC. D'aquesta època, però, no es coneix cap exemple escrit.

Això es podria deure a la manera en què l'alfabet s'usava. Juli Cèsar (en Guerra de les Gàl·lies) diu que els druides usaven l'alfabet llatí o grec fins i tot en els seus escrits sagrats per “temor que (el d'ells) arribara a vulgaritzar-se i que la memòria dels savis (o estudiosos) decaiguera”. D'acord amb Graves, Macalister “demostra que l'ogam mai s'usà en inscripcions públiques fins que el druidisme començà a declinar”.

Sembla que els missatges en aquest llenguatge es consideraren una cosa molt reservada. Els exemples que coneixem d'ogam (vint lletres ordenades en cinc grups de quatre) suggereixen que s'usaven per poder comunicar-se secretament fins i tot en públic, assignant valors representatius a certes posicions o gests, per exemple, de les mans o dits. En cròniques celtes posteriors (com ara, el Llibre de Ballymote o el Llibre de Taliesin) es fan referències a Cos-ogham (ogam de la cama) i Sron-ogham (ogam del nas), que suggereixen que tal ús no es restringia a la mà o els dits.

Representació gràfica de l'alfabet

Aquesta representació és estàndard, però generalment és a l'inrevés: les primeres lletres són: B, L, N, etc. (per això alguns l'anomenen Bethluisnion en lloc d'abecedari).

El nom de les lletres correspon en general a noms d'arbres. Com a conseqüència, és també anomenat "alfabet dels arbres". Segons Robert Graves, açò es deu al fet que el sistema d'escriptura ogam es basava en una sèrie de ressonàncies i correspondències el coneixement de les quals es reservava per als savis i en la pràctica significava que saber escriure requeria nivells profunds del cos de coneixement (mitologia, tècnica, ciència, etc.) celta. Aquest costum continua fins al present: el nom de les lletres en irlandés modern encara és el nom d'arbres (i en la majoria corresponen als noms tradicionals).

Lletres, els seus noms i significats

No veieu bé alguns caràcters?

L'ús de l'ogam sembla haver estat considerat un secret, reservat quasi exclusivament per a comunicacions entre els "savis entre els savis" dels celtes (ja sigui els druides o els bards) perquè se suposava que donava accés a secrets profunds. Així, per exemple, fins i tot el nom de les lletres no és donat directament, si no amb una sèrie de kennings (coneixement o endevinalles) que dona a l'estudiant accés a aquest coneixement. Els kennings s'organitzen en Bríatharogam ('Ogam paraula') dels quals es coneixen tres exemples. Els "kenings" es donen en l'original irlandés, amb glossa catalana. A l'esquerra es dona, primer, la lletra que se suposa que hi correspon i, després, el nom. Aquests noms en la majoria són noms d'arbres.

Les cinc lletres del final de l'alfabet són les forfeda o lletres addicionals, desenvolupades molt posteriorment.

Lletra			Significat	Bríatharogam Morainn mac Moín	Bríatharogam Maic ind Óc	Bríatharogam Con Culainn
ᚁ	B	Beithe	Bedoll	féochos foltchain peu marcit amb pèl fi	glaisem cnis la pell més grisa	maise malach bellesa de la cella
ᚂ	L	Luis	Flama/herba	lí súla lluentor de l'ull	carae cethrae amic del bestiar	lúth cethrae aliment del bestiar
ᚃ	F	Fern	Vern	airenach fían avantguarda de guerrers	comét lachta contenidor de llet	dín cridi protecció del cor
ᚄ	S	Sail	Salze	lí ambi pal·lidesa d'algú sense vida	lúth bech aliment d'abelles	tosach mela començament de la mel
ᚅ	N	Nin	Freixe	costud síde establiment de la pau	bág ban vanaglòria de dones	bág maise vanaglòria de la bellesa
ᚆ	H	Úath	Albespí	condál cúan munió de gossades	bánad gnúise pal·lidesa de cares	ansam aidche més difícil a la nit
ᚇ	D	Dair	Roure	ardam dosae l'arbre més alt	grés sotaír habilitat de l'artesà	slechtam sotaíre l'artesania més ben decorada
ᚈ	T	Tinne	Grèvol	trian roith un terç de la roda	smiur gúaile el moll del carbó	trian n-airm un terç d'una arma
ᚉ	C	Coll	Avellaner	caíniu fedaib l'arbre més bell	carae blóesc amic de les nous	milsem fedo l'arbre més dolç
ᚊ	Q	Cert	Pomer	clithar baiscill refugi d'un [llunàtic?]	bríg anduini substància d'algú insignificant	dígu fethail borrissol de la roba
ᚋ	M	Muin	Vinya	tressam fedmae el més fort en l'esforç	árusc n-airlig proverbi de la matança	conar gotha camí de la veu
ᚌ	G	Gort	Heura	milsiu féraib la pastura més dolça	ined erc un lloc adient per a les vaques	sásad ile aliment de multituds
ᚍ	GG	Gétal	Ginesta/falguera	lúth llego aliment de sangonera	étiud midach roba dels metges	tosach n-échto començament de la matança
ᚎ	Z	Straif	Aranyoner	tressam rúamnai el colorant més fort	mórad rún augment de secrets	saigid nél cerca de núvols
ᚏ	R	Ruis	Saüc	tindem rucci el rubor més fort	rúamnae drech enrogiment de cares	bruth fergae brillantor de la ràbia
ᚐ	A	Ailm	Avet?/Pi?	ardam íachta la queixa més forta	tosach frecrai començament de resposta	tosach garmae començament de l'avís
ᚑ	O	Onn	Freixe/Gatosa	congnaid ech qui fereix els cavalls	féthem sotaíre artesania més fina	lúth fían [eina] de bandes de guerrers
ᚒ	U	Úr	Bruc	úaraib adbaib en cases fredes	sílad cland propagació de les plantes	forbbaid ambí sudari d'algú sense vida
ᚓ	E	Edad	Àlber blanc	érgnaid fid arbre amb enteniment	commaín carat canvi d'amics	bráthair bethi (?) germà del bedoll (?)
ᚔ	I	Idad	Teix	sinem fedo l'arbre més vell	caínem sen l'ancià més bell	lúth lobair (?) energia del malalt (?)
ᚕ	EA	Ébad	?	snámchaín feda la lletra que neda bé	cosc lobair [advertiment?] del malalt	caínem éco el peix més bell
ᚖ	OI	Óir	Or?/Boneter?	sruithem aicde substància venerable	lí crotha esplendor de la forma
ᚗ	UI	Uillenn	Colze?/Xuclamel?	túthmar fid arbre olorós	cubat oll gran colze/avantbraç
ᚘ	IO	Iphín	Espina?/Agrassó?	milsem fedo arbre més dolç	amram mlais sabor magnífic
ᚙ	AE	Emancholl	Avellana bessona?	lúad sáethaig queixa del malalt	mol galraig queixa del malalt

Vegeu també

Referències

↑ «Teacher finds stone with ancient ogham writing from Ireland in Coventry garden» (en anglès). The Guardian, 8maig 2024. [Consulta: agost 2024].

Fonts

Robert Graves:The White Goddess, Faber & Faber, Londres, 1948. (Diverses edicions castellanes: Aliança Editorial: "La deessa blanca").
McManus, Damian. 1991. A guide to Ogham. (Maynooth Monograph; 4) Maynooth: An Sagart. ISBN 1 870684 17 6; ISSN 0890-8806 (en anglés).
Robert Macalister.- Secret Languages of Ireland.
Celtic Linguistics, 1700-1850 (2000). London; New York: Routledge. 8 volums que inclouen 15 textos originalment publicats entre 1706 i 1844 (en anglés).

[1] «Teacher finds stone with ancient ogham writing from Ireland in Coventry garden» (en anglès). The Guardian, 8maig 2024. [Consulta: agost 2024].

[1]