Onoratoïta

Onoratoïta
Fórmula química	Sb₈Cl₂O11
Epònim	Ettore Onorato
Localitat tipus	mina Le Cetine di Cotorniano (Le Cetine Mine; Cetine Mine; Rosia), Chiusdino, Província de Siena, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.80
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.80
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.06
Dana	10.5.7.1
Heys	8.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,317Å; b = 11,269Å; c = 13,939Å; α = 79,29°; β = 76,29°; γ = 73°
Grup puntual	1 - pinacoide
Propietats òptiques	biaxial (-)
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-032
Any d'aprovació	1967
Símbol	Ono
Referències

L'onoratoïta és un mineral de la classe dels halurs.

Característiques

L'onoratoïta és un halur de fórmula química Sb₈Cl₂O₁₁. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'onoratoïta pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Le Cetine di Cotorniano, a la localitat de Chiusdino, a la província de Siena, a la Toscana, Itàlia. També ha estat descrita a la propera localitat de Poggio Peloso, a la província de Grosseto; a la mina San José, a la ciutat d'Oruro (Bolívia); i a la mina de plata Albert, a la província de Mpumalanga, a Sud-àfrica.