Rorisita
 Rorisita | |
|---|---|
| Fórmula química | CaFCl |
| Epònim | rosada  |
| Localitat tipus | Mina de carbó No. 45, Kopeisk, Chelyabinsk coal basin, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.25 |
| Dana | 9.2.11.2 |
| Heys | 8.4.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,89Å; c = 6,81Å; |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,668 nε = 1,635 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-015 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Rrs |
| Referències | [1] |
La rorisita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la matlockita. Rep el seu nom del llatí roris, rosada.
Característiques
[modifica]La rorisita és un halur de fórmula química CaFCl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És un mineral inestable a l'aire, deixant un residu de fluorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rorisita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina de carbó No. 45, a la localitat de Kopeisk, a l'óblast de Txeliàbinsk, al Districte Federal dels Urals (Rússia). També ha estat descrita en un altre indret proper, el dipòsit de molibdè i tungstè de Tyrnyauz, a la vall de Baksan, a la república Kabardino-Balkària. Només ha estat descrita en aquests dos indrets en tot el planeta.