Orde Olímpic
Olympic Order  | |||
| |||
| Tipus | orde | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | Contribucions especialment distingides al Moviment Olímpic en reconeixement al valor de l'esforç com a mèrit per a la causa del esport. | ||
| Vigència | maig 1975 - | ||
| Data | 25 de juliol de 1975 | ||
|
→ | |||
| Estat | Comitè Olímpic Internacional | ||
| Guanys en premis | Condecoració civil | ||
| Conferit per | Comitè Olímpic Internacional | ||
| Format per | |||
L'Orde Olímpic és una condecoració de caràcter civil, el guardó més important dels concedits pel Moviment Olímpic. Va ser creada en el mes de maig de 1975 pel Comitè Olímpic Internacional (COI) com a distinció successora del Certificat Olímpic. Aquesta orde en un primer moment va tenir tres categories (or, plata i bronze) encara que des de l'any 1984 la modalitat de bronze va caure en desús. S'atorga per contribucions especialment distingides al Moviment Olímpic, és a dir, en reconeixement al valor de l'esforç com a mèrit per a la causa de l'esport. També de forma habitual, com a mostra de cortesia, el COI lliura l'Orde Olímpica al responsable nacional de l'organització dels Jocs Olímpics en la cerimònia de clausura d'aquests.
La insígnia de l'Orde Olímpic, realitzada en el metall corresponent a la seva categoria, consisteix en un collaret dividit en dues meitats amb la forma d'una corona d'olivera kotinos en la seva part frontal i compost de baules a manera de cadena en la posterior. A la part central del collaret hi apareixen situats els cinc anells, principal símbol del Moviment Olímpic, motiu central del seu bandera. Al costat del collaret es lliura una insígnia de petita grandària per ser col·locada en la solapa, coneguda com a miniatura, realitzada en or, plata i bronze, segons correspongui. Nadia Comaneci, ha estat l'únic atleta a rebre l'Orde Olímpic dues vegades (1984, 2004), a més de ser la persona guardonada més jove.
Guardonats
[modifica]- 1976: Paul Anspach (Bronze), Jesse Owens, Antonio dos Reis Carneiro (Bronze)[1]
- 1979: Marcel Leclef (Bronze)[2]
- 1980: Almicare Rotta[2]
- 1981: Herbert Kunze
- 1982: Joan Pau II (Or),[3] Károly Kárpáti
- 1983: Ulrich Wehling, Galina Kulakova, Manfred Ewald, Aleksandr Medved, Esther Roth-Shahamorov,[4] Indira Gandhi,[5] Branko Mikulić (Or), Nadia Comaneci[6]
- 1984: Peter Ueberroth, Giancarlo Brusati, Milan Ercegan, Primo Nebiolo, Günther Sabetzki, Horst Dassler, Helene Ahrweiler[7]
- 1985: Anton Sailer, Erich Honecker, Nicolae Ceauşescu, Günther Sabetzki, Toni Sailer, Hanji Aoki, Borislav Stanković (segon en 2005), el rei Joan Carles I d'Espanya (Or)[8]
- 1987: Leon Štukelj, el rei Bhumibol de Tailàndia (Or), Kenan Evren (Or), John Brown, Alberto Juantorena, Jean-Claude Killy, Zdzisław Krzyszkowiak, Rudolf Hellmann[9]
- 1988: Manfred von Brauchitsch, Katarina Witt, Frank King (Or), Ralph Klein, Reiner Klimke, Jerzy Kukuczka (Plata), el príncep Ranier III de Mònaco (Or), Antonio Mariscal, Josef Neckermann, Jasdev Singh, Taieb Houichi, Ante Lambasa, Wolf Lyberg, Frederick Ruegsegger,[10] Aladár Gerevich, Mustapha Larfaoui, Arne B. Mollén[11]
- 1989: Larisa Latynina
- 1990: Giulio Andreotti (Or), Lee Kun-hee, Jonathan Janson, Rudolf Kárpáti, Reizo Koike, Naoto Tajima, Ivan Patzaichin, Lamine Diack, Arnoldo Devonish[12]
- 1992: Ludovit Komadel (Plata), Jesús Alfonso Elizondo Nájera (Plata)
- 1993: Willi Daume, Jacques Blanc, Anna Sinilkina, Ted Stevens,[13] Jordi Pujol i Soley, Dražen Petrović (a títol póstum),[14] Borís Ieltsin, president de Rússia (Or)[15]
- 1994: Gerhard Heiberg, Richard von Weizsäcker, president d'Alemanya (Or), Nelson Mandela[16]
- 1995: Miguel Indurain[17]
- 1996: Billy Payne
- 1997: Hendrika Mastenbroek, Roy Jones Jr. (vs Park Si Hun Jocs Olímpics 1988)
- 1998: Frédy Girardet, Chung Ju-yung, el gran duc Joan de Luxemburg[18]
- 1999: Frederic Prieto i Caballé,[19] Aleksandr Tíkhonov, Steffi Graf,[20] Antonio Spallino,[21] Bertrand Piccard, Brian Jones[22]
- 2000: Res Brügger, Alberto Tomba,[23] David Coleman, Adolf Ogi (Or),[24] John Coates (Or),[25] Alida van den Bos[26]
- 2001: Vegeu llista posterior
- 2002: Mitt Romney, Peter Blake (A títol póstum), Shirley de la Hunty,[27] Wayne Gretzky, Miroslav Subrt, Walter Bush Jr., Shoichi Tomita,[28] Flor Isava-Fonseca, Ashwini Kumar,[29] David Wallechinsky[30]
- 2003: John Williams,[31] Adolf Ogi,[32] Jean Durry[33]
- 2004: Matthias Kleinert, Gianna Angelopoulos-Daskalaki, Francoise Zweifel,[34] Johannes Rau, presidente de Alemania (Oro),[35] Nadia Comăneci[36]
- 2006: Hans Wilhelm Gäb, Valentino Castellani
- 2008: Liu Qi (Or), He Zhenliang, Liu Jingmin, Deng Pufang, Chen Zhili[37]
- 2009: Thor Nilsen[38]
- 2010: S. R. Nathan (Or),[39] Lee Hsien Loong (Or),[40] Jack Poole (Or; a títol pòstum), John Furlong (Or),[41] Ng Eng Hen, Teo Chee Hean, Vivian Balakrishnan[42]
- 2011: Fernando Lima Bello, Kip Keino[43]
- 2012: Eiichi Kawatei,[44] David Stern, Sebastian Coe
- 2013: El rei Guillem Alexandre dels Països Baixos (Or), Jacques Rogge (Or), Felip príncep d'Astúries (Or),[45] Papa Francesc (Or),[46]
- data desconeguda: Manfred Germar, Klaus Kotter i Vilnis Baltins.
2001
[modifica]- Albert Scharf (a la seu del COI a Lausana, 8 de gener de 2001)[47]
- Enrique Sanz (a la seu del COI, 8 de juny de 2001)[48]
Executius olímpics, durant la CXII Sessió Plenària del COI, Moscou, 12 de julioñ de 2001:[49]
- Richard Bunn, Regne Unit
- René Burkhalter, Suïssa
- Arnold Green, Estònia
- Félix Savón, Cuba
- Eric Walter, Suïssa, periodista esportiu, antic membre del Comitè de Premsa i la Comissió de Ràdio i Televisió del COI.
Esportistess, en una cerimònia celebrada al Museu Olímpic, Lausana, 21 de juliol de 2001:[50]
- Myriam Bédard (biatleta), Canadà
- David Douillet (judoca), França
- Krisztina Egerszegi (nedadora), Hongria
- Cathy Freeman (atleta), Austràlia
- Kazuyoshi Funaki (saltador d'esquí), Japó
- Alexander Karelin (lluitador), Rússia
- Marco Marin (esgrimidor), Itàlia
- Haile Gebrselassie (atleta), Etiòpia
- Naim Süleymanoğlu (halteròfil), Turquia
- Pirmin Zurbriggen (esquiador alpí), Suïssa
L'antic president del COI Joan Antoni Samaranch també va rebre l'Orde Olímpic, en la seva modalitat d'or, durant la seva CXII Sessió Plenària, celebrada a la ciutat de Moscou.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde Olímpic
- ↑ «Olympic awards.». Olympic Review. COI [Lausana, Suiza], 107-108, 9-1976, pàg. 505–506. Arxivat de l'original el 2010-08-09 [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Olympic awards obtained (Olympic Review No. 206)». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Speech given by J.A. Samaranch, President of the IOC, before awarding the Gold Medal of the Olympic Order to Pope John Paul II». The LA84 Foundation, 08-05-2011 [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ Olympic Order (23.ª Sessió COI)
- ↑ «Opening of the 86th Session (Olympic Review Nº. 186)». Arxivat de l'original el 2010-12-07. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Olympic Awards presented at the 87th IOC Session (Olympic Review Nº. 197)». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Olympic Order (Olympic Review Nº. 204)». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Chronology of the Candidature (Official Report of the Games of the XXV Olympiad Barcelona 1992)». Arxivat de l'original el 2012-08-15. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ Olympic Order (92.ª Sesión COI)
- ↑ Olympic Order (93.ª IOC Sesión COI)
- ↑ «Olympic Order (94th IOC Session)». Arxivat de l'original el 2010-08-09. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ Olympic Order (96th IOC Session in Tokyo)
- ↑ Olympic Order (101st IOC Session)
- ↑ «Olympic Order (Olympic Review No. 313)». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ Gold Olympic Order for Yeltsin (Olympic Review No. 303)
- ↑ Presidential Visit to Southern Africa (Olympic Review Nº 326) (En inglés)
- ↑ Orden Olímpica para Miguel Indurain. El País (21/12/1995).
- ↑ «First Islamic woman named to Int'l Olympic Committee». Kyodo News, 06-12-1999 [Consulta: 8 juliol 2015]. Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ Tardà i Coma, 2021, p. 383-385.
- ↑ «IOC awards Olympic Order to Steffi Graf». COI, 06-12-1999 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Panathlon International - News Flash (Olympic Review - October-November 1999)». Arxivat de l'original el 2010-08-09. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Around the world - News Flash (Olympic Review - June-July 1999)». Arxivat de l'original el 2010-08-09. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «The IOC awards the Olympic Order to Alberto Tomba». COI, 05-04-2000 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Gold Olympic Order awarded to Adolf Ogi». COI, 13-12-2000 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Closing Ceremony (Sydney 2000)». Arxivat de l'original el 2010-12-07. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Alida van den Bos vereerd met olympische onderscheiding». Algemeen Dagblad, 14-09-2000 [Consulta: 19 desembre 2011]. )
- ↑ «Olympic Order Awarded to Shirley Strickland-de la Hunty». IOC, 06-08-2002 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Olympic Order Awarded to Hockey Celebrities». COI, 19-02-2002.
- ↑ «Day 1 - 114th IOC Session in Mexico City». COI, 28-11-2002 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Olympic Orders Presentation». ICO, 10-02-2002 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «IOC awards the Olympic Order to John Williams». COI, 01-05-2003 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Olympic Order awarded to Adolf Ogi». COI, 19-06-2003 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «The IOC Awards the Olympic Order to Mr Jean Durry». COI, 10-04-2003 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Olympic Order for Francoise Zweifel». COI, 29-10-2004 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «German President visits the Olympic Museum». COI, 11-03-2004 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «A new trophy for Nadia Comaneci». COI, 29-03-2004 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Thank You Beijing!». COI, 25-08-2008 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «Nilsen nets Olympic honour». FISA, 04-06-2009 [Consulta: 19 desembre 2011]. Arxivat 2010-01-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Singapore President Receives Gold Olympic Order». The Official Website of the Singapore 2010 Youth Olympic Games, 14-08-2010 [Consulta: 26 agost 2010].
- ↑ «S'pore presented with special Olympic flag». Channel NewsAsia, 13-08-2010 [Consulta: 8 juliol 2015]. Arxivat 2012-07-28 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ John Huet «Thank You And Merci Vancouver!». COI, 01-03-2010 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ Mustafa Shafawi «Eight Singaporeans presented Olympic Order in Silver». Channel NewsAsia, 26-08-2010 [Consulta: 8 juliol 2015]. Arxivat 2010-11-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-11-01. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Curtain comes down on 123rd IOC Session». COI, 09-07-2011 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «FISU mourns loss of Eiichi Kawatei». International University Sports Federation, 06-08-2013 [Consulta: 31 agost 2013]. Arxivat 2013-08-19 a Wayback Machine.
- ↑ «Spanish sport still shines after failed Olympic bid, Crown Prince says». La Prensa, 18-12-2013 [Consulta: 8 juliol 2015]. Arxivat 2014-04-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-04-26. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «IOC President has private audience with Pope Francis». IOC [Consulta: 22 novembre 2013].
- ↑ «The IOC awards the Olympic Order to Prof. Albert Scharf». COI, 08-01-2001 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «The IOC awards the Olympic Order to Enrique Sanz». COI, 08-06-2001 [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ «112th IOC Session highlights». Arxivat de l'original el 2007-06-22. [Consulta: 8 juliol 2015].
- ↑ «Olympic Order awarded to outstanding athletes». COI, 19-06-2001 [Consulta: 19 desembre 2011].
Bibliografia
[modifica]- Tardà i Coma, Joan. Gent de Cornellà de Llobregat. L'Avenç de Cornellà, 2021 (Llibres de l'Avenç de Cornellà, 23). ISBN 978-84-09-30320-5.