Ortocentre 
del triangle

, intersecció de les tres altures

,

i

S'anomena ortocentre el punt on es troben les tres altures (o les seves prolongacions) d'un triangle. El terme prové del grec ορθο (orto), recte, en referència a l'angle format entre les bases i les altures. L'ortocentre jau a la recta d'Euler ensems amb el circumcentre i el baricentre del triangle.
L'ortocentre

del triangle

és el circumcentre del triangle doble

Vegem que les tres altures d'un triangle es tallen, efectivament, en un punt.Ho deduirem del fet que les tres mediatrius d'un triangle es tallen en un punt, el circumcentre:
A partir del triangle
, construim el triangle
tot tirant rectes paral·leles als costats del triangle
pels respectius vèrtexs oposats. Aleshores, els quadrilàters
,
i
són paral·lelograms perquè tenen costats paral·lels dos a dos. Per tant,
i els punts
,
i
són, respectivament, els punts mitjans dels costats
,
i
del triangle
. D'altra banda, com que les altures
,
i
del triangle
són respectivament perpendiculars als costats
,
i
, també ho són a les seves paral·leles, és a dir als costats
,
i
del triangle
respectivament, just en els seus punts mitjans. En conseqüència,
,
i
són les mediatrius del triangle
, que és tallen en el seu circumcentre, és a dir, en el punt
Posició segons el tipus de triangle[modifica]
Si el triangle és acutangle, totes les altures són a l'interior del triangle i, per tant, també hi és l'ortocentre. Si el triangle és obtusangle, hi ha dues altures, les corresponents als costats de l'angle obtús, fora del triangle i, en conseqüència, l'ortocentre és fora del triangle. En un triangle rectangle, però, cada catet és l'altura corresponent a l'altre catet, cosa que fa que l'ortocentre coincideixi amb el vèrtex de l'angle recte.
Posicions de l'ortocentre H, segons si el triangle és acutangle, rectangle o obtusangle
Angles iguals, triangles semblants i quadrilàters cíclics determinats per les altures[modifica]
Angles iguals, triangles semblants i quadrilàters cíclics determinats per les altures en un triangle acutangle i en un triangle obtusangle
En els triangles
, un acutangle i l'altre obtusangle, els punts
,
i
són els respectius peus de les altures
,
i
en els costats
,
i
(o prolongacions, en el cas del triangle obtusangle).
Angles iguals i triangles semblants[modifica]
Considerem els triangles rectangles
i
. Com que ambdós comparteixen l'angle agut
, els altres dos respectius angles aguts d'aquests dos triangles són iguals:
, els triangles
i
són triangles semblants
Fem el mateix amb els triangles rectangles
i
. Ambdós, també, comparteixen l'angle agut
i, per tant, els altres dos respectius angles aguts d'aquests dos triangles són iguals:
, i els triangles
i
són semblants.
Igualment, els triangles rectangles
i
comparteixen l'angle agut
. Aleshores, els altres dos respectius angles aguts d'aquests dos triangles són iguals:
, els triangles
i
són semblants.
Quadrilàters cíclics[modifica]
En el triangle acutangle
, els quadrilàters
,
i
contenen, cadascun d'ells, una parella de vèrtexs oposats que són els peus de dues altures del triangle. Per tant, en aquests vèrtexs, l'angle és recte i la suma dels angles de vèrtexs oposats fa
i, en conseqüència, aquests tres quadrilàters són quadrilàters cíclics.
A més, la igualtat dels angles
fa que el quadrilàter
també sigui cíclic, com ho són
i
per les igualtats respectives
i
.
En el triangle obtusangle
, els quadrilàters cíclics són
,
,
,
,
i
.
Les altures com a cevianes[modifica]
Les altures d'un triangle són línies cevianes. De les semblances de triangles rectangles
,
i
, se'n dedueixen aquestes proporcions:
Aleshores,
i, segons el teorema de Ceva, les tres altures es tallen en un punt: l'ortocentre del triangle.
Quadrilàters cíclics i existència de l'ortocentre[modifica]
Demostració de l'existència de l'ortocentre amb quadrilàters cíclics en un triangle acutangle i en un triangle obtusangle
L'examen d'alguns dels quadrilàters cíclics que es formen en tirar les altures d'un triangle proporciona encara una altra demostració de l'existència de l'ortocentre. Siguin els triangles
, l'un acutangle i l'altre obtusangle, amb al punt
com a intersecció de les dues altures
i
Per veure que el punt
és l'ortocentre a cada triangle, cal demostrar que la recta que passa pel vèrtex
, pel punt
i que talla al costat
en el punt
, és perpendicular al costat
en aquest punt
i que, per tant, conté la tercera altura del triangle.
En el triangle acutangle[modifica]
Els triangles rectangles
i
comparteixen l'angle
i, per tant, els seus altres respectius angles aguts són iguals:
. Això fa que el quadrilàter
sigui cíclic i, aleshores,
, de manera que
.
D'altra banda, en el quadrilàter
, els vèrtexs oposats
i
són, respectivament, els peus de les altures
i
i ho són d'angles rectes, la suma dels quals és
. Per tant, aquest quadrilàter és cíclic i
.
Finalment, en el triangle rectangle
tenim:
i en el triangle
resulta
i
. En conseqüència, el triangle
és un triangle rectangle en el vèrtex
, l'angle
és recte,
és la tercera altura del triangle
i el punt
n'és l'ortocentre.
En el triangle obtusangle[modifica]
Els triangles rectangles
i
comparteixen l'angle suplementari de l'angle
. Aleshores, els seus altres respectius angles aguts són iguals:
. Per tant, el quadrilàter
és cíclic i
, o sigui que
.
A més, en el quadrilàter
, els vèrtexs oposats
i
són, respectivament, els peus de les altures
i
i ho són d'angles rectes, la suma dels quals és
. Aquest quadrilàter és, doncs, cíclic i
.
Per acabar, en el triangle rectangle
s'esdevé que
i en el triangle
tenim que
i
. Per tant, el triangle
és un triangle rectangle en el vèrtex
, l'angle
és recte,
és la tercera altura del triangle
i el punt
n'és l'ortocentre.
El triangle òrtic[modifica]
Triangles òrtics en un triangle acutangle i en un triangle obtusangle
Per a un triangle no rectangle, el triangle que té com a vèrtexs els peus de les seves tres altures s'anomena el triangle òrtic del primer. En un triangle rectangle, els catets són dues de les altures i els dos peus respectius coincideixen en el vèrtex de l'angle recte i, per tant, no hi ha triangle òrtic per a triangles rectangles. Les propietats del triangle òrtic divergeixen per a triangles acutangles i triangles obtusangles.
Triangles acutangles[modifica]
En el triangle acutangle
#ja s'ha vist que els quadrilàters
,
i
són quadrilàters cíclics. Aleshores,
i, per tant,
. En conseqüència, l'altura
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
De la mateixa manera, amb els quadrilàters cíclics
,
i
es demostra que
i que l'altura
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
Igualment, del fet que els quadrilàters
,
i
són cíclics es dedueix que
, i que l'altura
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
Finalment, els costats del triangle
són perpendiculars a les seves altures i, per tant, a les bisectrius del triangle òrtic, del qual en son bisectrius exteriors.
Resulta:
Les altures d'un triangle acutangle són les bisectrius del seu triangle òrtic i l'ortocentre n'és l'incentre. Els costats del triangle són les bisectrius exteriors del triangle òrtic i els vèrtexs en són els tres exincentres.
|
Triangles obtusangles[modifica]
En el triangle obtusangle
#ja s'ha vist que els quadrilàters
,
i
són quadrilàters cíclics. Aleshores,
i, per tant,
. En conseqüència, l'altura
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
També, de l'examen dels quadrilàters cíclics
,
i
es dedueix que
i que el costat
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
Igualment, com que els quadrilàters
,
i
són cíclics resulta que
, i que elcostat
del triangle
és la bisectriu corresponent al vèrtex
del triangle òrtic
.
Finalment, les altures
i
del triangle
són perpendiculars, respectivament, als costats
i
i, per tant, a dues de les bisectrius del triangle òrtic, del qual en son bisectrius exteriors.
Tot plegat fa que:
Les altures corresponents als costats de l'angle obtús d'un triangle obtusangle són dues bisectrius exteriors del seu triangle òrtic, la tercera altura és la bisectriu corresponent al tercer vèrtex del triangle òrtic i l'ortocentre n'és un exincentre. El vèrtex de l'angle obtús del triangle n'és l'incentre.
|
- Coxeter, Harold Scott MacDonald; Greitzer, Samuel L. Geometry Revisited (en anglès). Washington D. C. (USA): Mathematical Association of America, 1972. ISBN ISBN-0-88385-619-0.
- Puig Adam, Pedro. Curso de Geometría Métrica (en castellà). Madrid: Biblioteca Matemática, 1972.
|
---|
Tipus | | |
---|
Centres | |
---|
Rectes | |
---|
Teoremes | |
---|