Vés al contingut

Otto Fritz Meyerhof

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOtto Fritz Meyerhof
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Filadèlfia (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estrasburg
Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOtto Heinrich Warburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Kiel Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, professor universitari, psiquiatre, fisiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Christian Albrecht de Kiel
Universitat de Heidelberg
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enFisiologia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSevero Ochoa de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGeorge Geoffrey Meyerhof, Walter Meyerhof Modifica el valor a Wikidata
ParesFelix Meyerhof Modifica el valor a Wikidata  i Bettina Meyerhof Modifica el valor a Wikidata
Premis

Otto Fritz Meyerhof (Hannover, Alemanya, 1884 - Filadèlfia, EUA, 1951) fou un fisiòleg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1922.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 12 d'abril de 1884 a la ciutat alemanya de Hannover[3][4] en una família d'arrels jueves. Va estudiar medicina a les universitats de Friburg de Brisgòvia i Estrasburg i Heidelberg, on es graduà l'any 1909.

El 1912 va entrar a treballar a l'institut de Fisiologia i Biologia de Kiel, d'on fou nomenat professor el 1918, i posteriorment va esdevenir director de l'institut de Fisiologia i Biologia Wilhelm Kaiser de Berlín.

L'ascens del partit nazi va obligar-lo a emigrar a París,[5] i posteriorment als Estats Units, d'on va esdevenir professor de fisiologia a la Universitat de Filadèlfia. Va morir en aquesta ciutat de l'estat nord-americà de Pennsilvània el 6 d'octubre de 1951 a conseqüència d'un infart de miocardi.[6]

Recerca científica

[modifica]

Els seus treballs es van orientar preferentment en els processos químics que es verifiquen en la combustió de la glucosa present a l'organisme i en l'alliberament d'energia que es desprèn en tota contracció muscular. Meyerhof va comprovar que si la contracció muscular es produeix en presència d'oxigen la glucosa es transforma en àcid làctic i aquest, per la presència de l'oxigen en diòxid de carboni i aigua.

L'any 1922 fou guardonat, juntament amb els treballs paral·lels d'Archibald Vivian Hill, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els músculs, especialment per la generació de calor i la relació entre el consum d'oxigen i la seva transformació en àcid làctic.[7] També fou guardonat pel seu estudi de la glicòlisi.[8]

Referències

[modifica]
  1. Anon «Obituary: Otto Fritz Meyerhof». The Lancet, vol. 258, 6687, 1951, pàg. 790–792. DOI: 10.1016/S0140-6736(51)91682-0. PMID: 14874513.
  2. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1922». Nobel Prize. [Consulta: 11 gener 2011].
  3. Walter Selke and Christian Heppner, The family of the Nobel Prize recipient Otto Meyerhof in Hannover, in: Hannoversche Geschichtsblaetter 71 (2017), p.156-166; ISBN 978-3-86525-602-7
  4. «Uni Kiel – Otto Fritz Meyerhof». Uni-kiel.de. [Consulta: 26 juny 2017].
  5. Jean-Marc Chouraqui, Gilles Dorival, Colette Zytnicki, Enjeux d'Histoire, Jeux de Mémoire: les Usages du Passé Juif, Maisonneuve & Larose, 2006, p. 548 [1]
  6. «Dr. Meyerhof, Winner Of 1923 Nobel Prize». , 08-10-1951.
  7. Kresge, N.; Simoni, R. D.; Hill, R. L. «Otto Fritz Meyerhof and the elucidation of the glycolytic pathway». The Journal of Biological Chemistry, vol. 280, 4, 2005, pàg. e3. DOI: 10.1016/S0021-9258(20)76366-0. PMID: 15665335.
  8. Barnett JA «A history of research on yeasts 5: the fermentation pathway». Yeast, vol. 20, 6, 4-2003, pàg. 509–43. DOI: 10.1002/yea.986. PMID: 12722184.

Enllaços externs

[modifica]