Otto Kuusinen
Otto Ville (Wilhelm) Kuusinen (Отто Вильгельмович Куусинен) (Laukaa, Finlàndia, 1881 – 17 de maig de 1964, Moscou) fou un polític, historiador i poeta finlandès, que participà en la Guerra Civil Finlandesa en el bàndol comunista i després hagué de marxar a la Unió Soviètica.
Biografia[modifica]
El 1906 va enderrocar el secretari del Partit Social Demòcrata de Finlàndia. Fou membre del parlament finlandès entre 1908 i 1913. Després que la república socialista que va fundar fos derrotada en la guerra civil de 1918, Kuusinen va escapar a Moscou i va ajudar a formar el Partit Comunista Finlandès. En la Unió Soviètica, va continuar el seu treball com a líder prominent de la Internacional Comunista. A Finlàndia una facció més moderada dels socialdemòcrates sota el lideratge de Väinö Tanner fou reconeguda novament; mentrestant Kuusinen i els seus seguidors van començar a ser considerats responsables per l'opinió pública finlandesa del vessament de sang durant la guerra civil.
Durant la Gran Purga dels anys 30 a la Unió Soviètica, els finlandesos socialistes que havien escapat del seu país van ser executats, no obstant això Kuusinen no va ser tocat per l'ona de persecució estalinista, i això va deteriorar encara més la seva reputació a Finlàndia, ja que van ser molt pocs els finlandesos a la Unió Soviètica que no van ser jutjats. Quan l'Exèrcit Roig va iniciar la Guerra d'Hivern el 30 de novembre de 1939, Kuusinen va ser posat en el cap de la nova República Democràtica de Finlàndia, fundada en un intent de Stalin de fer parer legal la seva invasió. No obstant això, en veure's forçats els soviètics a renunciar a ocupar tota Finlàndia, el govern de Kuusinen va ser dissolt i aquest va ser convertit a secretari del Soviet Suprem de la República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa fins que el 1956 fou annexada a la Regió Autònoma que equival a l'actual República de Carèlia de la Federació Russa.
La col·laboració de Kuusinen amb els soviètics durant la guerra va segellar de forma definitiva la negativa opinió pública que li tenien els finlandeos, a més els mateixos socialistes del seu país li van donar l'esquena i ho van considerar un traïdor. No obstant això, el sentiment de Kuusinen cap al seu propi poble era semblant, declaracions de persones que ho van conèixer demostren que, des del seu exili el 1919, Kuusinen criticava contínuament el seu poble. Després de fugir a la Unió Soviètica per segona vegada, Kuusinen va esdevenir un oficial influent en l'administració estatal. Fou membre del Politburó, així com conseller ideològic de Stalin, a més va escriure diversos articles per a aquest, atribuint-se'ls amb el seu consentiment. Kuusinen va continuar treballant quan Nikita Khrusxov va arribar al poder. Va ser Secretari del Cómite Central de Partit Comunista Rus entre 1946 i 1953, i després entre 1957 i 1964. Kuusinen fou un dels editors dels Fonaments del Marxisme-Leninisme, considerat un dels escrits fonamentals en el Materialisme dialèctic i el Leninisme. En el Kremlin, Kuusinen era considerat un polític "liberal", i s'ha suggerit que va ser uns dels pioners de la perestroika.
Mentre editava un nou programa per al "desenvolupament ràpid de l'agricultura, la indústria i la tecnologia" Kuusinen va desenvolupar un concepte de la dictadura del proletariat, que va motivar el rebuig dels ideòlegs més conservadors. El 1958 Kuusinen fou elegit membre de l'Acadèmia Soviètica de Ciències.
Kuusinen va morir a Moscou el 17 de maig de 1964. Les seves cendres van ser enterrades en la Necròpoli situada en un mur del Kremlin de Moscou.
Kuusinen va ser nomenat Heroi del Treball Socialista i va rebre l'Orde de Lenin en quatre ocasions.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Kuusinen |
- Carta als proletariats finlandesos del règim de Kuusinen
- Diputats a l'Eduskunta
- Escriptors finlandesos del segle XIX
- Escriptors finlandesos del segle XX
- Persones de Carèlia Septentrional
- Herois del Treball Socialista
- Orde de Lenin
- Persones enterrades a la Necròpoli de la Muralla del Kremlin
- Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
- Membres del Comitè Executiu de la Internacional Comunista
- Alumnes de la Universitat de Hèlsinki
- Alumnes de l'Imperial Alexander University
- Morts a Moscou
- Persones de Finlàndia Central
- Guerra Civil finlandesa
- Escriptors soviètics