Acadèmia de Ciències de Rússia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Acadèmia Soviètica de Ciències)
Infotaula d'organitzacióAcadèmia de Ciències de Rússia
Росси́йская акаде́мия нау́к

La nova seu de l'Acadèmia a Moscou, anomenada popularment el Cervell Daurat
Dades
Nom curtRAS Modifica el valor a Wikidata
Tipusacadèmia de ciències
editorial Modifica el valor a Wikidata
Indústriascience and technology in Russia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialrus
Forma jurídicaorganització governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Estat legalAcadèmia nacional
ReemplaçaAcadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Creació1724
FundadorPere I de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deComitè sobre Recerca Espacial
InterAcademy Partnership
Consell científic internacional
Unió Acadèmica Internacional Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Avinguda de Lenin 14, Moscou
PresidènciaGennady Krasnikov[1]
Filial
Propietari de
Format per
Altres
Identificador ISILRU-NoGPN Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webras.ru
Facebook: Российская-Академия-наук-225336294180800 Telegram: rasofficial Modifica el valor a Wikidata

L'Acadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (rus: Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercial[2] llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.

Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.

Hi ha tres tipus de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.[3]

El novembre de 2023, hi ha 833 acadèmics, 1097 membres corresponents, 447 membres estrangers. També hi ha 713 professors associats amb l'Acadèmia (163 d'ells ja són membres correspondents i 16 d'ells són acadèmics).

Premis[modifica]

L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:[4]

Història[modifica]

La Kunstkàmera, seu original de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg

Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran, inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic).[2][5] Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (rus: Петербургская Академия наук). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).

Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.

Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.

Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.

L'Acadèmia de Ciències de l'URSS[modifica]

El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.

L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.

Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi:

El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.

Període postsoviètic[modifica]

Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències,[2] heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.

Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin

Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències[modifica]

El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.[6] Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.[7] Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.[8]

Presidents de l'Acadèmia[modifica]

Van ser-ne presidents o directors:[9][10]

Premis Nobel d'acadèmics[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Gennady Krasnikov elected new President of the Russian Academy of Sciences». Novye Izvestia, 20-09-2022.
  2. 2,0 2,1 2,2 Informació general sobre l'acadèmia (en rus)
  3. Pertinença a l'Acadèmia (rus)
  4. Именные премии и медали
  5. Sagdeyev, R. Z.; Shtern, M. I.. «The Conquest of Outer Space in the USSR 1974». NASA. NASA Technical Reports Server. [Consulta: 13 setembre 2011].
  6. Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov (rus)
  7. Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski
  8. [1]
  9. Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història (rus) - en el lloc web oficial de l'Acadèmia
  10. Алексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era") (rus)
  11. 11,0 11,1 Robert E. Bradley, Ed Sandifer. Leonhard Euler: Life, Work and Legacy. Elsevier, 2007, p. 83–84. ISBN 0080471293. 
  12. Орлов Владимир Григорьевич
  13. Douglas, Alfred. How to Consult the I Ching, the Oracle of Change. Springer, 1971, p. 129. ISBN 3764375396. 
  14. ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович
  15. ДАШКОВА Екатерина Романовна

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia de Ciències de Rússia