Otto Rühle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Otto Rühle (Großvoigtsberg, Saxònia, 23 d'octubre de 1874 - Mèxic, 24 de juny de 1943) fou un escriptor i militant comunista d'esquerra alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va unir al Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) el 1900 i en va ser elegit diputat el 1912. El 1914 va fer part de la minoria que s'oposava al gir de la direcció del SPD cap a aprovar la guerra. Va votar al costat de Karl Liebknecht, el 20 de març de 1915, contra els crèdits de guerra al Reichstag el 1915 i va ser un membre de la Lliga Espartaquista fins el 1917. Amb Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg fundà el periòdic Die Internationale que va sortir l'abril de 1915 i va ser immediatament prohibit per la censura imperial. Els militants de l'esquerra del SPD, que es reclamaven internacionalistes i contraris a la Primera Guerra Mundial, editaren les Lletres d'Espartac i fundaren la Lliga Espartaquista de la qual Otto Rühle en va ser membre. Va liderar l'agrupació IKD (Comunistes Internacionals d'Alemanya) a Dresde. Finalment els opositors a la guerra foren exclosos del SPD i constituïren el Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD, del qual els espartaquistes n'eren una part minoritària.

El novembre de 1918 esclata la revolució alemanya en la qual hi prenen part activa els espartaquistes. Rühle va ser fundador del Consell d'Obrers i Soldats de Dresde. El desembre la Lliga Espartaquista s'ajuntà amb altres grups per formar el Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Rühle va ser delegat al congrés i formà part de la majoria favorable al boicot a les eleccions a l'Assemblea Constituent, a diferència de la posició expressada per Rosa Luxemburg o Johann Knieff, entre altres.

Després de la repressió de la revolució i l'assassinat dels principals dirigents del KPD (Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht i Leo Jogiches) el partit procedí a l'exclusió de l'ala esquerra antiparlamentària en la qual s'integrava Rühle. Els exclosos formaren el Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD).

El text de Rühle La revolució no és un assumpte de partit (1920), ja expressava la línia antiburocràtica que mantenia dins del KAPD i es convertí en un dels representants del comunisme de consells. Després seria expulsat del KAPD. Participà a la creació de l'AAUE (organitzacions que volien ser partit i sindicat alhora) el 1921.

Es va veure obligat a emprendre el camí de l'exili degut al nazisme. El 1937, Rühle va formar part de la Comissió Dewey per investigar els càrrecs fets contra Trotski en els Judicis de Moscou. Morí a Mèxic el 1943.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Otto Rühle, La revolució no és un assumpte de partit (1920)*.
  • Otto Rühle, Delegació a Rússia (1920) (es tracta de la delegació del KAPD al 2on congrés de l'IC on Rühle s'oposà a l'adhesió).
  • Otto Rühle, Karl Marx (1928).
  • Otto Rühle, La Crisi mundial o cap al capitalisme d'estat. (1932).
  • Otto Rühle, Feixisme bru, feixisme roig (1939).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]