Pàrion

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPàrion
TipusKöy, jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBiga (Çanakkale) (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 40° 25′ N, 27° 04′ E / 40.42°N,27.07°E / 40.42; 27.07Coord.: 40° 25′ N, 27° 04′ E / 40.42°N,27.07°E / 40.42; 27.07

Pàrion (en llatí Parium, en grec antic Πάριον) era una ciutat de Mísia a la costa de l'Hel·lespont, a l'oest de Priapos, al districte anomenat Adràstia, nom d'una ciutat que hi va existir.

Segons Estrabó va ser una colònia grega de Milet, Eritrea i Paros, però Pausànias només esmenta com a colonitzadors als eritreus. La tradició diu que va rebre el seu nom de Parium o Parios, un fill de Jàson.[1]

Plini el Vell diu que Homer va donar el nom d'Adràstia a Pàrion, però s'equivoca, ja que encara que va existir una ciutat amb aquell nom entre Priapos i Pàrion, va ser destruïda, i amb les seves restes es va edificar Pàrion una mica més lluny.

El seu port era millor que el de Priapos, i per això va augmentar el seu comerç i la seva prosperitat. A l'època d'August, es va convertir en una colònia romana segons les monedes i inscripcions. Tenia un altar que es va construir amb les restes d'un temple oracular de l'antiga ciutat d'Adràstia, construït per l'arquitecte Hermocreó que es descriu com a molt notable per la seva bellesa i ornamentació. Estrabó i Plini el Vell esmenten com a curiositat una família de la ciutat, els Ofiogenes (Ὀφιογενεῖς), que, igual que els libis psylli, tenien la facultat de curar als que havien estat picats per una serp simplement tocant a la persona. Heròdot, Xenofont, Claudi Ptolemeu i Apià, també mencionen la ciutat.

Coneguda igualment com a Kamares (grec: Καμάρες) en l'edat mitjana, podria ser la mateixa ciutat que apareix amb el nom de «Camares» en les fonts medievals catalanes.[2]

Correspon a la moderna vila de Kemer (província de Çanakkale) i queden restes de la muralla i un aqüeducte. El nom «Kamares» derivaria dels edificis subterranis (καμάραι, kamare) que encara s'hi troben.[3]

Referències[modifica]

  1. The Routledge Handbook of The People and Places of Ancient Western Asia. Per Trevor Bryce
  2. Ànguelov, 2019, p. 90.
  3. Smith, William (ed.). «Parium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 8 abril 2021].

Bibliografia[modifica]