Pàrion
| Tipus | Köy, jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Biga (Çanakkale) (Turquia) | |||
| ||||
Pàrion (en llatí Parium, en grec antic Πάριον) era una ciutat de Mísia a la costa de l'Hel·lespont, a l'oest de Priapos, al districte anomenat Adràstia, nom d'una ciutat que hi va existir.
Segons Estrabó va ser una colònia grega de Milet, Eritrea i Paros, però Pausànias només esmenta com a colonitzadors als eritreus. La tradició diu que va rebre el seu nom de Parium o Parios, un fill de Jàson.[1]
Plini el Vell diu que Homer va donar el nom d'Adràstia a Pàrion, però s'equivoca, ja que encara que va existir una ciutat amb aquell nom entre Priapos i Pàrion, va ser destruïda, i amb les seves restes es va edificar Pàrion una mica més lluny.
El seu port era millor que el de Priapos, i per això va augmentar el seu comerç i la seva prosperitat. A l'època d'August, es va convertir en una colònia romana segons les monedes i inscripcions. Tenia un altar que es va construir amb les restes d'un temple oracular de l'antiga ciutat d'Adràstia, construït per l'arquitecte Hermocreó que es descriu com a molt notable per la seva bellesa i ornamentació. Estrabó i Plini el Vell esmenten com a curiositat una família de la ciutat, els Ofiogenes (Ὀφιογενεῖς), que, igual que els libis psylli, tenien la facultat de curar als que havien estat picats per una serp simplement tocant a la persona. Heròdot, Xenofont, Claudi Ptolemeu i Apià, també mencionen la ciutat.
Coneguda igualment com a Kamares (grec: Καμάρες) en l'edat mitjana, podria ser la mateixa ciutat que apareix amb el nom de «Camares» en les fonts medievals catalanes.[2]
Correspon a la moderna vila de Kemer (província de Çanakkale) i queden restes de la muralla i un aqüeducte. El nom «Kamares» derivaria dels edificis subterranis (καμάραι, kamare) que encara s'hi troben.[3]
Referències[modifica]
- ↑ The Routledge Handbook of The People and Places of Ancient Western Asia. Per Trevor Bryce
- ↑ Ànguelov, 2019, p. 90.
- ↑ Smith, William (ed.). «Parium». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 8 abril 2021].
Bibliografia[modifica]
- Ànguelov, D. The Byzantine Hellene: The Life of Emperor Theodore Laskaris and Byzantium in the Thirteenth Century (en anglès). Cambridge University Press, 2019. ISBN 9781108480710.