PLANET-C

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialPLANET-C
Akatsuki spacecraft model.png Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i sonda planetària Modifica el valor a Wikidata
COSPAR ID2010-020D Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT36576 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Massa
517,6 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data20 maig 2010
Lloccomplex Yoshinobu, Tanegashima Space Center Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentH-IIA Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Akatsuki_JAXA Modifica el valor a Wikidata

PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus. Va ser llançada a bord d'un coet H-IIA 202 el 20 de maig de 2010,[1] i no va poder entrar en òrbita al voltant de Venus el 6 de desembre de 2010. Després d'estar en òrbita al voltant del Sol durant cinc anys, els enginyers van situar-lo amb èxit en una òrbita el·líptica venusiana alternativa el 7 de desembre de 2015 utilitzant els retrocoets de control d'actitud durant 20 minuts.[2][3][4][5]

Mitjançant l'ús de cinc càmeres diferents que treballen a diverses longituds d'ona, la sonda Akatsuki estudia l'estratificació de l'atmosfera, la dinàmica atmosfèrica i la física dels núvols.[6][7] Els astrònoms que treballaven en la missió van informar la detecció d'una possible ona de gravetat (no s'ha de confondre amb les ones gravitacionals) a l'atmosfera de Venus el desembre de 2015.[8] Les investigacions també inclouen l'observació de la superfície usant una càmera infraroja i experiments per a determinar el vulcanisme actual en la superfície i la presència de llamps.

El pressupost per a aquesta missió és de 130.000 milions de iens (110 milions de dòlars nord-americans) per al satèl·lit i 120.000 milions de iens (100 milions de dòlars nord-americans) per al llançament.

Disseny[modifica]

La massa total de la sonda és de 640 kg, inclosos 320 kg de propelent i 34 kg d'instruments científics. Els seus panells solars li proporcionen prop de 1200 W d'energia en òrbita de Venus.

La càrrega científica de la sonda consisteix en un aparell d'imatge ultraviolada (UVI), una càmera d'ona llarga infraroja (LIR), una càmera d'1-μm (IR1), una càmera de 2-μm (IR2) i un experiment de ràdio (RS).

Les investigacions és la creació del mapa de la superfície usant una càmera infraroja i diversos experiments per determinar el possible vulcanisme existent en la superfície del planeta, així com la presència i freqüència de raigs i altres fenòmens elèctrics a l'atmosfera de Venus.

Desenvolupament de la sonda[modifica]

El disseny conceptual del projecte es va iniciar el 2002, passant a partir de 2004 a una fase d'estudi del mateix. El pressupost per a aquesta missió és de ¥130.000 milions de ienés (110 milions de dòlars nord-americans) per al satèl·lit i ¥120.000 milions de iens (100 milions de dòlars nord-americans) per al llançament.

Durant l'any 2007 van ser avaluats els dissenys i models tèrmics i mecànics previstos.[9] Després d'això, entre novembre de 2007 i març de 2008, diverses parts de la sonda van ser modificades substancialment,[10] després de la qual cosa la sonda va passar a la fase final del procés de muntatge de cara al seu llançament.

A l'octubre de 2009 es va triar el nom oficial de la sonda una vegada fos llançada, "Akatsuki"[11] i en cooperació amb l'organització del Any Internacional de l'Astronomia 2009, es va iniciar la campanya "AKATSUKI Message Campaign",[12] recollint missatges que van ser incorporats a la sonda, a fi de donar a conèixer al gran públic els objectius de la missió.

Desenvolupament de la missió[modifica]

Interpretació artística de l'Akatsuki

El seu llançament estava previst pel 17 de maig de 2010, però va ser retardat diversos dies a causa de problemes meteorològics.[13] Finalment la sonda va ser llançada, juntament amb la vela solar IKAROS,[14] el 20 de maig de 2010 a les 21:58:22 UTC (21 de maig a les 6:58 JST) des del Yoshinobu 1 del Centre Espacial de Tanegashima.

Primer intent d'inserció orbital[modifica]

Després de la seva arribada a la rodalia del planeta gairebé set mesos després d'haver estat llançada, el dimarts 7 de desembre de 2010 la sonda no va aconseguir situar-se en òrbita del planeta, així que va entrar en òrbita solar. L'error, explicat per l'agència japonesa, va consistir que la sonda, que es trobava en aquells dies a 550 km de la superfície de Venus, no va desaccelerar prou per entrar en l'òrbita del planeta; calia mantenir actiu durant 12 minuts el motor de la sonda per així poder frenar-la i col·locar-la en l'òrbita del planeta, però el procés va fallar per raons desconegudes.[15] L'endemà la JAXA va anunciar que donava la missió per perduda,[16] si ben posteriorment va desenvolupar plans per intentar una segona inserció orbital quan la sonda tornés a passar per les proximitats de Venus, entre 2015 i 2017, per a això la sonda va ser posada en estat d'hibernació, atès que la vida útil de la mateixa inicialment prevista era de 4 anys i mig.[17]

Segon intent d'inserció orbital[modifica]

Animació mostrant la trajectòria de la sonda Akatsuki des del 21 de maig de 2010 al 31 de desembre de 2016.
Akatsuki; Venus; Terra; Sol;

Es van dur a terme ajustos en l'òrbita de la sonda el 7 i el 14 de setembre de 2011,[18] obtenint menys acceleració de la prevista, a causa de la possible fallada d'algun dels motors. Es van realitzar tres noves maniobres orbitals al novembre de 2011, després del que es mantenia la possibilitat d'un segon intent d'inserció orbital entre 2015 i 2017.[19]

La nau va aconseguir la seva posició més allunyada de Venus a l'octubre de 2013, aproximant-se lentament al planeta des d'aquesta data.[20] A l'abril de 2014 la sonda Akatsuki seguia funcionant, malgrat haver excedit la seva prevista vida útil en un 30%, mantenint l'agència espacial japonesa els seus plans de reintentar situar-la en l'òrbita venusiana.[21] D'acord amb un informe publicat per la JAXA al febrer de 2015, es podria intentar dur a terme la inserció orbital al desembre de 2015.[22] Després de realitzar l'última sèrie de maniobres a l'agost de 2015, es va programar la trobada de la sonda amb Venus pel 7 de desembre de 2015.[23] El segon intent va resultar reeixit, situant-se la sonda en òrbita de Venus, segons van informar els enginyers de la JAXA el 9 de desembre, en una òrbita el·líptica amb un apoastre a 440.000 km de Venus, i un periastre a 400 km de la superfície del planeta, amb un període orbital de 13 dies i 14 hores.[24]

Estat actual de la missió[modifica]

Traçat del recorregut de la sonda (en groc).

L'endemà passat de la inserció orbital, els controladors van verificar el bon funcionament de tres de les càmeres (UVI, LIR i IR1).[24][25][26] Després d'un encès dels coets de la sonda el 26 de març, l'òrbita va quedar fixada a 330.000 km amb un període orbital d'entre 9 i 13 dies.[26] La missió, la durada de la qual va ser prevista en dos anys, es va iniciar formalment a mitjan maig.[27]

Poc després de la inserció, els instruments de la nau van registrar una "forma d'arc en l'atmosfera que s'estén 6.000 milles, gairebé de pol a pol"; els científics del projecte van descriure aquest arc com una "ona de gravetat" en els vents del planeta sobre Aphrodite Terra, "una regió muntanyenca de la grandària d'Àfrica que s'eleva fins a tres milles de la superfície".[8][28] La missió ha recopilat dades en totes les bandes espectrals rellevants des d'ultraviolada llunyà (FUV) a longituds d'ona de microones.[29]

Les imatges de l'orbitador Akatsuki van revelar alguna cosa similar a una corrent en jet a la regió dels núvols baixos i mitjans de l'atmosfera de Venus, que s'estén a entre 45 i 60 quilòmetres d'altitud. La velocitat del vent es veu maximitzada prop de l'equador. Al setembre de 2017, els científics de la JAXA van denominar a aquest fenomen "jet equatorial venusià".[30]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Chris Bergin. «AXA H-IIA carrying Akatsuki and IKAROS launches at second attempt». NASASpaceFlight, 20-05-2010. [Consulta: 19 novembre 2010].
  2. «Akatsuki probe enters orbit around Venus». [Consulta: 7 desembre 2015].
  3. «Japanese probe fires rockets to steer into orbit at Venus». [Consulta: 7 desembre 2015].
  4. «Live from Sagamihara: Akatsuki Orbit Insertion – Second Try». [Consulta: 7 desembre 2015].
  5. Wenz, John. «Japan's Long Lost Venus Probe May Boom Back to Life». Popular Mechanics, 21-09-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  6. Nakamura, N. «Overview of Venus orbiter, Akatsuki». Earth, Planets and Space, 63, 5, maig 2011, pàg. 443–457. Bibcode: 2011EP&S...63..443N. DOI: 10.5047/eps.2011.02.009. ISSN: 1880-5981.
  7. «Exploring the Venusian Atmosphere – AKATSUKI/PLANET-C». [Consulta: 5 desembre 2015].
  8. 8,0 8,1 Chang, Kenneth «Venus Smiled, With a Mysterious Wave Across Its Atmosphere». The New York Times, 16-01-2017 [Consulta: 17 gener 2017]. Including link to Tetsuya Fukuhara et al., "Large stationary gravity wave in the atmosphere of Venus" (preview/subscription), Nature Geoscience via NYTimes link, 16 January 2017.
  9. ISAS/JAXA: Present Status of Planet-C in 2007, gener de 2007
  10. Present Status of Japanese Venus Climate Orbiter, maig de 2008
  11. Venus Climate Orbiter "PLANET-C" Nicknamed "AKATSUKI", web de la JAXA
  12. "We will deliver your message to the bright star Venus" - AKATSUKI Message Campaign, web de la JAXA
  13. Japó posposa el llançament d'una sonda a Venus per inclemències climàtiques, article en El Mundo, 18 de maig de 2010
  14. Un veler a l'espai, article en El País, 21 de maig de 2010
  15. G1, Fracassa missão japonesa de levar sonda espacial à òrbita de Vênus (08/12/2010 04h34)
  16. Japó fracassa en el seu intent de col·locar una sonda en l'òrbita de Venus, article en El Mundo, 8 de desembre de 2010
  17. «Japanese Venus Probe Misses Orbit». Aviation Week & Space Technology.
  18. «Venus Climate Orbiter "AKATSUKI" (PLANET_C): Topics». JAXA, 01-11-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  19. «AKATSUKI orbit control at perihelion». JAXA, 01-11-2011. [Consulta: 3 desembre 2011].
  20. «「あかつき」の旅 (2013年特別公開向け資料)» (en japonès). PLANET-C Team/JAXA, 26-08-2013. [Consulta: 8 juny 2014].
  21. «ISASメールマガジン 第500号 炎の中から蘇る金星探査機「あかつき」» (en japonès). ISAS/JAXA, 14-04-2014. [Consulta: 8 juny 2014].
  22. «Japanese craft to get second chance after missing Venus in 2010». , 07-02-2015.
  23. «AKATSUKI: Orbit successfully controlled». PLANET-C Team/JAXA, 05-08-2015. [Consulta: 10 setembre 2015].
  24. 24,0 24,1 «Venus Climate Orbiter "AKATSUKI" Inserted Into Venus' Orbit». JAXA, 09-12-2015.
  25. «AKATSUKI successfully inserted into Venus' orbit». JAXA, 09-12-2015 [Consulta: 13 desembre 2015].
  26. 26,0 26,1 «Japanese probe fires thrusters in second bid to enter Venus orbit». The Japan Times, 07-12-2015 [Consulta: 7 desembre 2015].
  27. Clark, Steven «Japanese orbiter officially begins science mission at Venus». Spaceflight Now, 17-05-2016.
  28. Tetsuya Fukuhara et al., "Large stationary gravity wave in the atmosphere of Venus" (preview/subscription), Nature Geoscience, 16 de gener de 2017.
  29. Overview of useful spectral regions for Venus: An update to encourage observations complementary to the Akatsuki mission. Icarus. Volum 288, 15 de maig de 2017, pàgines 235–239.
  30. «Venus: Jet-setting atmosphere». Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA), 05-09-2017. [Consulta: 26 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: PLANET-C