Ien

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ien
Estat o territori Japó
Fracció 100 sen
Codi ISO 4217 JPY
Abreviació o símbol ¥ (o 円)
Monedes 1, 5, 10, 50, 100 i 500 iens
Bitllets 1.000, 2.000, 5.000
i 10.000 iens
Banc central Banc del Japó
Taxa de canvi
(11-09-2009)
1 EUR = 133,86 JPY
Canvi actual
JPY coin2.JPG
Monedes japoneses


El ien (en japonès 円, en) és la moneda de curs legal al Japó des de 1871 i una de les poques divises que s'utilitzen com a moneda de reserva al món (una de les principals juntament amb el dòlar americà i l'euro[1]). El símbol internacional llatinitzat és ¥, encara que al Japó s'utilitza el kanji 円, que és com s'escriu actualment el nom d'aquesta moneda en japonès (anteriorment s'utilitzava el kanji 圓). El codi ISO 4217 del ien és JPY.

Tradicionalment el ien s'ha dividit en 100 sen (錢) i 1.000 rin (厘), fraccions que des del 1954 ja no s'utilitzen.

Fou introduït pel govern Meiji el 1872 a semblança dels sistemes decimals comuns a Europa en aquella època, de manera que el ien va substituir el complicat sistema monetari del període Edo. També es va adoptar el costum occidental d'emmotllar la moneda i donar-li forma rodona (precisament el nom ien, que en japonès es pronuncia en, literalment significa "rodó"). Des del 1885 és emès pel Banc del Japó (日本銀行 Nihon Ginko).

Història[modifica | modifica el codi]

Introducció[modifica | modifica el codi]

 Una moneda d'un ien d'argent de 1872

El Ien va ser adaptat oficialment pel govern Meiji amb una llei signada el 10 de maig de 1871.[2] La nova moneda, en forma d'una moneda d'argent semblant al pes mexicà contemporani, entra en circulació de manera gradual a partir de juliol del 1871. El Ien substitueix el complex sistema monetari del període Edo, sobre la base del món. La Nova Llei de moneda de 1871 estableix l'adopció del sistema decimal de Iens (1,圆), sen (1⁄100, 錢) i rin (1⁄1000, 厘) amb les monedes de forma circular, com a Occident. El Ien és definit legalment com 0,78 unces Troy (24,26 g) d'argent pur, o 1,5 grams d'or pur. La mateixa quantitat d'argent té un valor aproximat de 1.181 Iens moderns,[3] mentre que la mateixa quantitat d'or té un valor aproximat de 4.715 iens.[4] A partir de la devaluació de la plata 1873, l'ien es va devaluar davant el dòlar dels Estats Units i el dòlar canadenc, ja que es van adherir a l'estàndard monetari de l'or, i l'any 1897 l'ien només valia 50 centaus nord-americans. Aquest any, Japó va adoptar l'estàndard monetari de l'or i d'aquí el valor de l'ien va passar a ser de la mencionada quantitat.[5] Cal esmentar que tant el sen com el rin van ser retirats de la circulació a finals de 1953.[6]

Fixació del valor del ien respecte al dòlar dels EUA[modifica | modifica el codi]

El ien va perdre la major part del seu valor durant i després de la Segona Guerra Mundial. Després d'un període d'inestabilitat, el 1949, el valor del ien va ser fixat, a 360¥ per 1US $ a través d'un pla dels Estats Units, que va ser part del Sistema de Bretton Woods, per estabilitzar els preus de l'economia japonesa. El tipus de canvi es va mantenir fix fins a 1971, quan EUA va abandonar el patró or, que havia estat un element clau del sistema de Bretton Woods, i va imposar un recàrrec del 10 per cent sobre lesimportacions, posant en marxa canvis que eventualment conduirien a tipus de canvi flotants en 1973. A data de 2011, l'ien s'ha tornat molt fort i la taxa de canvi és de 80 iens per dòlar.

Ien infravalorat[modifica | modifica el codi]

El 1971 el ien esdevingué una divisa infravalorada. Les exportacions japoneses van ser molt poc costoses als mercats internacionals, i les importacions procedents dels mercats estrangers eixien costoses pel Japó. Aquesta infravaloració es reflecteix en la balança per compte corrent, que havia anat evolucionant des dels dèficits de començaments del decenni de 1960 fins a un gran excedent de 5,8 milions de dòlars dels EUA el 1971 . La creença que el ien, i altres diverses divises importants es trobaven infravalorades, motivaren els EUA a prendre les mesures que portà a terme en 1971.

Flotació del Ien i les altres divises importants[modifica | modifica el codi]

Bitllet de 1.000 iens de la Sèrie D, amb el retrat d'en Natsume Sōseki.

Arran de la decisió dels EUA de devaluar el dòlar a l'estiu de 1971, el Govern japonès va acordar un nou tipus de canvi fix, com un dels punts de l'Acord Smithsonian, signat a finals de l'any. Aquest acord va fixar el tipus de canvi en 308 iens per 1 dòlar dels EUA. Tanmateix, les noves taxes fixes de l'Acord Smithsonian són difícils de mantenir front a l'oferta i les pressions de la demanda en el mercat de canvi de divises. A principis de 1973, els tipus de canvi fixos van ser abandonats, i les principals nacions del món van permetre la flotació de la moneda.

La intervenció del govern japonès en el mercat de divises[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1970, hi havia una gran preocupació entre el govern japonès i la gent de negocis davant un eventual augment en el valor del ien que podria alentir el creixement de les exportacions, fent menys competitius els productes japonesos, cosa que perjudicaria la base industrial. El govern, en conseqüència, va continuar intervenint fortament en la comercialització de divises (compra o venda de dòlars), fins i tot després de 1973, quan es va prendre la decisió de permetre al ien fluctuar. Així doncs, l'objectiu del govern nipó era el de mantenir la cotització del Ien, tot i que variable, dins d'uns límits de fluctuació que feren competitives les exportacions japoneses.

Malgrat la intervenció, les pressions del mercat causaren que el ien continuara apreciant son valor, arribant a un màxim temporal de 271 iens per 1 dòlar dels EUA el 1973, poc abans que l'impacte de la crisi del petroli de 1973 es fera sentir. L'augment dels costos d'importació de Petroli portà a depreciar el ien a un rang de 290 a 300¥ per dòlar entre 1974 i 1976. La reaparició d'un superàvit comercial va desembocar en un tipus de canvi de 211 ¥ per dòlar el 1978. L'enfortiment d'aquesta moneda s'inverteix de nou per la Segona crisi del petroli el 1979, fent que el ien caigués als 227 ¥ per dòlar en 1980.

El ien a començaments dels anys 1980[modifica | modifica el codi]

10.000 iens.

Durant la primera meitat de la dècada de 1980, el ien no augmenta de valor malgrat que el superàvit per compte corrent va créixer, i ho va fer ràpidament. De 221 ¥ per dòlar el 1981, el valor mitjà del ien es va veure reduït a 239 iens el 1985. L'augment en el superàvit en compte corrent va generar més demanda de iens en els mercats de divises, però aquest tipus de comerç relacionat amb la demanda de iens es va veure compensat per altres factors. Una gran diferència dels tipus d'interès respecte amb els Estats Units, que tenia per eixes dates unes taxes d'interès molt més altes que les del Japó, i la progressiva evolució de la desregulació, el fluxe internacional de capitals, donà lloc a una gran sortida neta de capitals del Japó. Aquest fluxe de capital va fer augmentar el subministrament de iens en els mercats de divises, pels inversors japonesos que van canviar els seus iens per altres monedes (principalment dòlars) per a invertir a l'estranger. Això manté el ien feble en relació amb el dòlar i fomenta el ràpid augment del superàvit comercial japonès, que va tenir lloc a la dècada de 1980.

Efecte del Plaza Accord[modifica | modifica el codi]

El 1985 va començar un canvi important. Les autoritats monetàries de les principals economies del món van signar un acord (el Plaza Accord) que afirmava que el dòlar estava sobrevalorat (i, per tant, el ien infravalorat). Aquest acord, i el desplaçament de l'oferta i les pressions de la demanda en els mercats, va portar a un ràpid augment en el valor del ien. De la seva mitjana de 239 iens per 1 dòlar dels EUA el 1985, el ien va pujar a un màxim de 128 ¥ per dólar el 1988, pràcticament duplicant el seu valor en relació amb el dòlar. Després de disminuir lleugerament en 1989 i 1990, la moneda japonesa va assolir un nou màxim de 123 ¥ a 1 dòlar dels EUA el desembre de 1992. L'abril de 1995, el ien va colpejar a un màxim de menys de 80 iens per dòlar, amb caràcter temporal que va fer a l'economia del Japó gairebé de la mida dels EUA.

Anys post-bombolla[modifica | modifica el codi]

Símbol del ien.

El preu del ien respecte al dólar es va veure reduït durant la bombolla dels preus dels actius japonesos i continuà fent-ho després, per arribar a un tipus de canvi de 134 ¥ per 1 dòlar dels EUA el febrer de 2002. La política de tipus d'interès zero del Banc de Japó, en la seua lluita contra la deflació, va desincentivar les inversions estrangeres en iens, fent que molts inversors que encara tenien iens els veneren, cercant monedes de major rendibilitat, i de retruc, fent que la cotització del ien baixara encara més. Es calcula que els inversors que feren servir Carry trades, prestant iens i recolzant monedes més renidbles, van aconseguir un 1 bilió de dòlars americans.[7] En febrer de 2007, The Economist va estimar que el ien es trobava subvalorat en un 15% respecte el dòlar, i un 40% respecte l'euro. Un any després, el febrer de 2008, el ien ja s'havia apreciat fins als 90 ien per dòlar americà.[8]

Monedes i bitllets[modifica | modifica el codi]

Les monedes van ser introduïdes el 1870. Hi havia monedes de plata de 5, 10, 20 i 50 sen i d'1 ien, i monedes d'or de 2, 5, 10 i 20 iens. Les monedes d'or d'1 ien van ser introduïdes el 1871, seguides per les monedes d'1 rin, ½, 1 i 2 sen de coure el 1873.

Les monedes de 5 sen de cuproníquel van ser introduïdes el 1889. El 1897, la moneda d'1 ien de plata va deixar d'existir i el la mida de les monedes d'or es va reduir en un 50%, amb l'emissió de monedes de 5, 10 i 20 iens. El 1920, es van introduir monedes de 10 sen de cuproníquel.

Les monedes de plata van deixar d'encunyar-se el 1938, i es van utilitzar d'altres metalls per encunyar les monedes d'1, 5 i 10 sen durant la Segona Guerra Mundial. Es van fer monedes de 5 i 10 iens de ceràmica en 1945 a causa de l'escassetat de metalls, però mai no van arribar a circular.

Després de la guerra, es van introduir monedes de llautó de 50 sen, 1 i 5 iens entre 1946 i 1948. El 1949, es va introduir l'actual moneda de 5 iens, seguida per la de 10 iens de bronze, encara en circulació el 1951.

Les monedes de menys d'1 ien es van declarar invàlides el 31 de desembre de 1953, després de l'entrada en vigor de la Llei de les Subdivisions Monetàries i l'Arrodoniment Fraccionari en els Pagaments.

El 1955, va ser introduïda l'actual moneda d'alumini d'1 ien, al costat de la moneda de 50 iens de níquel sense forat. El 1957, es van introduir monedes de 100 iens de plata, que van ser substituïdes el 1967 per l'actual de cuproníquel, juntament amb la de 50 iens amb un forat. El 1982, es van introduir les primeres monedes de 500 iens.[9]

En lloc de mostrar la data en l'Era comuna com la resta de nacions, les monedes japoneses mostren l'any de regnat de l'emperador. Per exemple, una moneda encunyada el 2009 portaria la data Heisei 21 (l'any 21 de regnat de l'emperador Akihito).[10]

En circulen monedes d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 iens i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 iens.

Monedes[modifica | modifica el codi]

  • 1 ien (alumini)
  • 5 iens (llautó)
  • 10 iens (bronze)
  • 50 iens (cuproníquel)
  • 100 iens (cuproníquel)
  • 500 iens (níquel-llautó: Cu 72%, Zn 20%, Ni 8%). La moneda de 500 iens és probablement la moneda de més valor que s'utilitza de forma habitual en el món. Pel seu alt valor (quasi equivalent a 4 euros) sol ser objecte de falsificació.


Monedes actualment en circulació [1]
Imatge Valor Paràmetres tècnics Descripció Data de primera encunyació
Diàmetre Densitat Massa Composició Costat Advers Revers
1 Ien ¥1 20 mm 1.2 mm 1 g 100% alumini Llis Arbre jove, títol estatal, valor Valor, any d'encunyació 1955
5 Ien ¥5 22 mm 1.5 mm 3.75 g 60–70% coure
30–40% zinc
Llis Espiga d'arròs, engranatge, aigua, valor Nom de l'estat, any d'encunyació 1949
10 Ien ¥10 23.5 mm 1.5 mm 4.5 g 95% coure
3–4% zinc
1–2% estany
Ratllat Temple Hōōdō, Byōdō-in, nom de l'estat, valor Fulla Perennifòlia, valor, any d'encunyació 1951
Llis 1959
50 Ien ¥50 21 mm 1.7 mm 4 g Cuproníquel
75% coure
25% níquel
Ratllat Crisantem, nom de l'estat, valor Valor, any d'encunyació 1967
100 Ien ¥100 22.6 mm 1.7 mm 4.8 g Cuproníquel
75% coure
25% níquel
Ratllat flor del cirerer, nom de l'estat, valor Valor, any d'encunyació 1967
500 Ien ¥500 26.5 mm 2 mm 7.2 g Cuproníquel
75% coure
25% níquel
Llis amb inscripció ("NIPPON ◆ 500 ◆ NIPPON ◆ 500 ◆") Paulownia, nom de l'estat, valor Valor, bambú, Mandarina, any d'encunyació 1982 (actualment, ja no es troba en circulació)
500 Ien 7 g 72% coure
20% zinc
8% níquel
Ondulat Valor, bambú, Mandarina, any d'encunyació 2000
Plantilla:Standard coin table notice

Bitllets[modifica | modifica el codi]

Bitllet de 2000 iens on apareix el Shureimon.

Taxes de canvi[modifica | modifica el codi]

Representació gràfica de la taula de divises
Composició monetària de les reserves oficials de divises
'95 '96 '97 '98 '99 '00 '01 '02 '03 '04 '05 '06 '07 '08
Dòlar EUA 59,0% 62,1% 65,2% 69,3% 70,9% 70,5% 70,7% 66,5% 65,8% 65,9% 66,4% 65,7% 64,1% 64,0%
Euro 17,9% 18,8% 19,8% 24,2% 25,3% 24,9% 24,3% 25,2% 26,3% 26,5%
Marc 15,8% 14,7% 14,5% 13,8%
Lliura esterlina 2,1% 2,7% 2,6% 2,7% 2,9% 2,8% 2,7% 2,9% 2,6% 3,3% 3,6% 4,2% 4,7% 4,1%
'Ien' 6,8% 6,7% 5,8% 6,2% 6,4% 6,3% 5,2% 4,5% 4,1% 3,9% 3,7% 3,2% 2,9% 3,3%
Franc francès 2,4% 1,8% 1,4% 1,6%
Franc suís 0,3% 0,2% 0,4% 0,3% 0,2% 0,3% 0,3% 0,4% 0,2% 0,2% 0,1% 0,2% 0,2% 0,1%
Altres monedes 13,6% 11,7% 10,2% 6,1% 1,6% 1,4% 1,2% 1,4% 1,9% 1,8% 1,9% 1,5% 1,8% 2,0%
Referències: 1995-1999, 2006-2008 FMI: Currency Composition of Official Foreign Exchange ReservesPDF (80 KB)
Sources: 1999-2005, BCE: The Accumulation of Foreign ReservesPDF (816 KB)           Vegeu aquesta plantilla       

Fonts documentals utilitzades per a la taula:


Tipus de canvi del ien amb el dòlar[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment el ien va sofrir una forta devaluació fins que es va estabilitzar en un canvi fix de 360 iens per dòlar (1949-1971). A partir d'aleshores té una taxa de canvi flotant, i en els darrers anys ha tingut una revaluació evident. Actualment la taxa de canvi és d'uns 90 iens per dòlar, o uns 118 iens per euro.

Any Mes
Gen Feb Mar Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des
1949–71 360 Tipus de canvi fixe
1972 308 Tipus de canvi fixe
1973 301,15 270,00 265,83 265,50 264,95 265,30 263,45 265,30 265,70 266,68 279,00 280,00
1974 299,00 287,60 276,00 279,75 281,90 284,10 297,80 302,70 298,50 299,85 300,10 300,95
1975 297,85 286,60 293,80 293,30 291,35 296,35 297,35 297,90 302,70 301,80 303,00 305,15
1976 303,70 302,25 299,70 299,40 299,95 297,40 293,40 288,76 287,30 293,70 296,45 293,00
1977 288,25 283,25 277,30 277,50 277,30 266,50 266,30 267,43 264,50 250,65 244,20 240,00
1978 241,74 238,83 223,40 223,90 223,15 204,50 190,80 190,00 189,15 176,05 197,80 195,10
1979 201,40 202,35 209,30 219,15 219,70 217,00 216,90 220,05 223,45 237,80 249,50 239,90
1980 238,80 249,80 249,70 238,30 224,40 218,15 226,85 219,20 212,00 211,75 216,75 203,60
1981 205,20 208,85 211,40 215,00 223,50 225,75 239,75 228,75 231,55 233,35 214,15 220,25
1982 228,45 235,20 248,30 236,30 243,70 255,55 256,65 259,60 269,40 277,40 253,45 235,30
1983 238,40 235,55 239,30 237,70 238,60 239,80 241,50 246,75 236,10 233,65 234,20 232,00
1984 234,74 233,28 224,75 226,30 231,63 237,45 245,45 241,70 245,40 245,30 246,50 251,58
1985 254,78 259,00 250,70 251,40 251,78 248,95 236,65 237,10 216,00 211,80 202,05 200,60
1986 192,65 180,45 179,65 168,10 172,05 163,95 154,15 156,05 153,63 161,45 162,20 160,10
1987 152,30 153,15 145,65 139,65 144,15 146,75 149,25 142,35 146,35 138,55 132,45 122,00
1988 127,18 128,12 124,50 124,82 124,80 132,20 132,53 134,97 134,30 125,00 121,85 125,90
1989 129,13 127,15 132,55 132,49 142,70 143,95 138,40 144,28 139,35 142,15 142,90 143,40
1990 144,40 148,52 157,65 159,08 151,75 152,85 147,50 144,50 137,95 129,35 132,75 135,40
1991 131,40 131,95 140,55 137,42 137,97 138,15 137,83 136,88 132,95 131,00 130,07 125,25
1992 125,78 129,33 133,05 133,38 128,33 125,55 127,30 123,42 119,25 123,35 124,75 124,65
1993 124,30 117,85 115,35 111,10 107,45 106,51 105,60 104,18 105,10 108,23 108,82 111,89
1994 109,55 104,30 102,80 102,38 104,38   98,95   99,93   99,57   98,59   97,37   98,98   99,83
1995   98,58   96,93   88,38   83,77   83,19   84,77   88,17   97,46   98,18 101,90 101,66 102,91
1996 106,92 104,58 106,49 104,29 108,37 109,88 107,13 108,40 111,45 113,27 113,44 115,98
1997 122,13 120,88 123,97 126,92 116,43 114,30 117,74 119,39 121,44 120,29 127,66 129,92
1998 127,34 126,72 133,39 131,95 138,72 139,95 143,79 141,52 135,72 116,09 123,83 115,20
1999 115,98 120,32 119,99 119,59 121,37 120,87 115,27 110,19 105,66 104,89 102,42 102,08
2000 106,90 110,27 105,29 106,44 107,30 105,40 109,52 106,43 107,75 108,81 111,07 114,90
2001 116,38 116,44 125,27 124,06 119,06 124,27 124,79 118,92 119,29 121,84 123,98 131,47
2002 132,94 133,89 132,71 127,97 123,96 119,22 119,82 117,97 121,79 122,48 122,44 119,37
2003 119,21 117,75 119,02 119,46 118,63 119,82 120,11 117,13 110,48 108,99 109,34 106,97
2004 105,88 109,08 103,95 110,44 109,56 108,69 111,67 109,86 110,92 105,87 103,17 103,78
2005 103,58 104,58 106,97 105,87 108,17 110,37 112,18 111,42 113,28 115,67 119,46 117,48
2006 117,18 116,35 117,47 114,32 111,85 114,66 114,47 117,23 117,91 118,01 117,23 115,57
2007 120,59 120,49 117,29 118,81 120,77 122,64 121,56 116,74 115,01 115,77 111,24 112,28
2008 107,60 107,18 100,83 102,41 104,11 106,86 106,76 109,24 106,71 100,20   95,01   90,28
2009  90.35  92.53  97.83  98.92  96.43  96.58  94.49  94.90  91.40  90.28  89.11  89.52
2010  91.26  90.28  90.56  93.43  91.79  90.89  87.67  85.44  84.31  81.80  82.43  83.38
2011  82.63  82.52  81.82  83.34  81.23  80.49  79.44  77.09  76.89  76.69    
Any Gen Feb Mar Abr Maig Juny Jul Ago Set Oct Nov Des
Mes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Triennial Central Bank Survey of Foreign Exchange and Derivatives Market Activity in 2007 – Final results
  2. A. Piatt Andrew, Quarterly Journal of Economics, "The End of the Mexican Dollar",18:3:321-356, 1904, p.345
  3. xe.com. «Equivalent of 0.78 troy ounce of silver in yen», 2006-09-07. [Consulta: 2006-09-07].
  4. xe.com. «Equivalent of 0.04822612 troy ounce of gold in yen», 2006-09-07. [Consulta: 2006-09-07].
  5. «Gold Standard» (en anglès). EH.net Encyclopedia, 2010. [Consulta: 22 de febrer de 2012].
  6. A law of the abolition of currencies in a small denomination and rounding off a fraction, July 15 1953 Law No.60 ( http://www.shugiin.go.jp/itdb_housei.nsf/html/houritsu/01619530715060.htm 小額通貨の整理及び支払金の端数計算に関する法律] , Shōgakutsūka no seiri oyobi shiharaikin no hasūkeisan ni kansuru hōritsu?))
  7. "What Keeps Bankers Awake at Night? The Economist (London). February 1, 2007.
  8. "The Cheap Yen is Dangergous," The Economist (London). February 8, 2007.
  9. Error en arxiuurl o arxiudata.Japan Mint. «Number of Coin Production (calendar year)». [Consulta: 7 de setembre de 2006].
  10. Japan Mint. «Designs of circulating coins».
  11. Currency Composition of Official Foreign Exchange ReservesNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  12. Review of the International Role of the Euro, Frankfurt
  13. "The Accumulation of Foreign Reserves", Occasional Paper Series, núm. 43.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ien