Palau Marimon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Cronologia | ||||
| 1880 | renovació, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Portal de l'Àngel, 3-5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52307 | |||
| Id. Barcelona | 836 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Marquesat de Cerdanyola Marquesat de Caldes de Montbui | |||
El Palau Marimon és un edifici situat a l'Avinguda del Portal de l'Àngel, 3-5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
És un palau urbà que s'articula al voltant d'un pati interior i el fa un bon exemple de construcció civil del segle xvii. Aquest pati conserva una llotja toscana sobre grans arcs rebaixats, a la que s'accedeix des del carrer travessant un vestíbul de voltes rebaixades que comunica amb el carrer a través d'un portal d'arc escarser, les portes del qual conserven unes picaportes situades a l'alçada d'un genet a cavall. La resta de la façana de la planta baixa compta amb quatre obertures rectangulars més, tot i que la de la dreta del tot és doble, amb marc motllurat. La part superior compta amb pis principal i dos pisos més, amb set obertures amb balcó per cadascuna. Els finestrals del principal tenen marcs motllurats i frontons rebaixats d'estil clàssic. El balcó del segon pis es recolza sobre petites mènsules en forma de voluta i els finestrals, tant d'aquesta com del tercer pis, compten amb marc motllurat. El coronament té una balustrada al terrat.[2]
El saló fou decorat amb amb un sostre i sobreportes d'estil Lluís XV, obra del pintor Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[3][4] mentre que la biblioteca i el despatx estaven vestits amb l'austeritat de les peces espanyoles conventuals. També comptà amb la presència d'un oratori o capella personal, signe de prestigi en les residències aristocràtiques.[2]
Història[modifica]
Aquest palau va pertànyer a la família Marimon, marquesos de Cerdanyola.[2] Posteriorment, fou adquirit pel metge barceloní Joan Sanllehy i Metges (1821-1900),[5][6][7][8] que el 1880 va encarregar-ne la reforma i ampliació sobre la finca veïna a l'arquitecte Josep Oriol Mestres.[9] Aquest en va refer els balcons, dotant els del principal de frontons, i hi va afegir la balustrada del coronament.[2]
El seu fill Domènec Joan Sanllehy i Alrich (1847-1911) es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de Montbui, títol que heretà el seu fill gran, l'historiador Carles Sanllehy i Girona (1882-1973).[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Palau Marimon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Palau Marimon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Victorià Codina i Langlin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes» p. 46, 20-01-1889.
- ↑ «Juan Sanllehy Metges». geneanet. Antonio Aguayo Ferreira.
- ↑ «Joan Sanllehy i Metges». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 «Joan Sanllehy i Metges». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona.
- ↑ «Permís de Juan Sanllehy per rebaixar la vorera front a casa seva a la plaça de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 169. AHCB, 1875-1876.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1233 I, 207 J i 809 J.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Marimon |
- «Palau Marimon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.