Pantà de Flix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pantà de Flix

Pantà de Flix 2014.jpg
El Pantà de Flix i obres de descontaminació

Localització
País Catalunya
Província Tarragona
Comarca Ribera d'Ebre
Conca hidrogràfica Ebre
Poblacions Flix i Riba-roja d'Ebre
Riu Ebre
Coordenades 41° 13′ 59.07″ N, 0° 32′ 49.85″ E / 41.2330750°N,0.5471806°E / 41.2330750; 0.5471806Coord.: 41° 13′ 59.07″ N, 0° 32′ 49.85″ E / 41.2330750°N,0.5471806°E / 41.2330750; 0.5471806
Dades generals
Ús Hidroelèctric
Característiques de la presa
Tipologia Gravetat, formigó
Alçada 26 m
Long. de coronació 400 m
Característiques de l'embassament
Capacitat 11 hm³
Superfície embas. 320 ha
Superfície conca 82.246 Km²

El pantà de Flix és un embassament del riu Ebre, creat per una presa al municipi de Flix, que s'estén pels termes de Flix i Riba-roja d'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre. La presa de Flix va ser inaugurada el 1948. El pantà té una gran zona degradada al seu litoral meridional.

Història[modifica | modifica el codi]

Prèviament a la construcció de la presa, a Flix hi havia un assut medieval d'origen sarraí. Estava construït amb pedra i creuava el riu Ebre diagonalment. Al llarg de la seva història es van desenvolupar diferents sistemes per permetre-hi el pas d'embarcacions. El més notable va ser un canal de navegació construït el 1858 en el marc d'un projecte per aconseguir la navegabilitat contínua entre Saragossa i Barcelona. Aquest canal desembocava en unes rescloses per superar la diferència entre els nivells d'aigua, algunes restes de les quals encara són observables. A la riba dreta hi havia una sínia de regadiu i un molí fariner, que més tard va esdevenir una petita central hidroelèctrica[1]

Contaminació[modifica | modifica el codi]

El pantà de Flix és un pantà molt contaminat pels vessaments químics produïts per l'empresa ERCROS (antiga Erquímia) durant el període del 15 de setembre de 1988 al 28 d'agost de 1993 (demostrat judicialment) i els anys anteriors a cap legislació ambiental. Tot això ha fet acumular entre 550.000 i 700.000 m3 de residus perillosos a la mateixa vora de l'embassament.[2] Després de diversos estudis, s'ha pogut constatar l'acumulació de fangs contaminats al pantà amb concentracions molt altes de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com el arsènic, cromi zinc) i de compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorofenils, DDT, etc.). A més, també s'han detectat uns nivells de radioactivitat elevats a causa de l'existència de radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l'urani.[3] En total, s'ha calculat que hi pot haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. D'aquest total, entre 100 i 180 tones corresponen a metalls pesants (de les quals 10-18 tones són de mercuri), entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats, i entre 70 i 100 tones a residus radioactius.[4]

Vista de les obres de descontaminació.

La muntanya de sediments contaminants i de metalls pesants propicià un ambiciós pla per extreure i tractar els residus tòxics.[5] El 2010 es va posar en marxa, amb la construcció d'una barrera per aïllar els llots tòxics de l'embassament[6]. A finals de 2013 ja s'havia extret i tractat un 20 % dels residus,[7] i al febrer de 2015 un 70%.[8]

Imatges addicionals[modifica | modifica el codi]

Pantà de Flix el 2009. Al fons, la fàbrica i els sediments contaminats.  

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]