Papallona reina
.svg){kind=icon}
.jpg)
La papallona reina (Papilio machaon)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels papiliònids (Papilionidae) present als Països Catalans.[3] Rep també els noms comuns de macaó, reina de la ruda, i salve regina.[1]
Etimologia
[modifica]Aquesta espècie rep el nom de Macàon (grec antic: Μαχάων, romanitzat: Makháōn), una figura de la mitologia grega. Ell era un fill d'Asclepi en les obres d'Homer.[4]
Taxonomia
[modifica]El Macàon (Papilio machaon) va ser nomenat per Carl Linneu a la 10a edició de Systema Naturae el 1758, juntament amb gairebé 200 altres espècies de papallones. Més tard, Pierre André Latreille la va designar com a espècie tipus del gènere Papilio.[5]
Subespècies
[modifica]Hi ha 41 subespècies reconegudes, que inclouen:[6]
- P. m. aliaska Scudder, 1869 (Península de Txukot, Alaska fins al nord de la Colúmbia Britànica)
- P. m. annae Gistel, 1857
- P. m. archias Fruhstorfer, 1907 (sud de Sichuan)
- P. m. asiaticus Ménétriés, 1855
- P. m. baijangensis Huang & Murayama, 1992 (Xina: Xinjiang)
- P. m. bairdii Edwards, 1866 (Califòrnia, a l'est fins a Colorado, Nou Mèxic i Wyoming, potser fins al nord de Mèxic)[7][8]
- P. m. birmanicus Rothschild, 1908 (sud dels Estats Shan)
- P. m. britannicus (Seitz, 1907) (Gran Bretanya)
- P. m. brucei Edwards, 1893 (Alberta, Saskatchewan fins a Nebraska, Utah)
- P. m. centralis Staudinger, 1886 (Turan, oest de Tian-Shan, Ghissar, Darvaz, Alai, oest de Pamir)
- P. m. chinensis Verity, 1905 (Sichuan)
- P. m. gorganus Fruhstorfer, 1922 (sud d'Europa, Ural, Caucas Major)
- P. m. hippocrates C. & R. Felder, 1864 (Japó)
- P. m. hudsonianus Clark, 1932 (Alberta fins a Quebec)
- P. m. kamtschadalus Alphéraky, 1897 (Kamtxatka)
- P. m. kiyonobu Morita, 1997 (Tibet)
- P. m. kunkalaschani Eller, 1939 (oest de Sichuan)
- P. m. ladakensis Moore, 1884 (est de Pamir)
- P. m. lapponica Verity, 1911 (nord d'Europa)
- P. m. machaon (Europa Central)
- P. m. mauretanica Verity, 1905 (Nord d'Àfrica)
- P. m. maxima gen.aest. angulata Verity, 1911
- P. m. melitensis Eller, 1936 (Malta)
- P. m. montanus Alphéraky, 1897 (oest de Sichuan, sud-oest de Gansu, est de Qinghai, nord-oest de Yunnan)
- P. m. muetingi Seyer, 1976 (sud d'Aràbia, Emirats Àrabs Units)
- P. m. neochinensis Sheljuzhko, 1913 (Ta-tsien-lu)
- P. m. oregonius Edwards, 1876 (sud de la Colúmbia Britànica fins a Oregon, Idaho)
- P. m. oreinus Sheljuzhko, 1919 (Tian-Shan)
- P. m. orientis Verity, 1911 (Altai, Sayan, Transbaikalia, nord d'Amur, Extrem Orient)
- P. m. pikei Sperling, 1987 (Quebec, Colúmbia Britànica)
- P. m. sachalinensis Matsumura, 1911 (Sakhalin)
- P. m. schapiroi Seyer, 1976 (sud d'Ussuri)
- P. m. septentrionalis Verity, 1911 (Kurils)
- P. m. sikkimensis Moore, 1884 (Tibet)
- P. m. suroia Tytler, 1939 (Manipur, Assam, nord-est de l'Índia)
- P. m. sylvina Hemming, 1933 (Taiwan)
- P. m. syriacus Verity, 1908 (Caucas Menor, Armènia, Muntanyes Talysh)
- P. m. taliensis Eller, 1939 (nord de Yunnan)
- P. m. ussuriensis Sheljuzhko, 1910 (sud d'Amur, nord i centre d'Ussuri)
- P. m. verityi Fruhstorfer, 1907 (nord de Birmània, Estats Shan, sud de Yunnan)
- P. m. weidenhofferi Seyer, 1976 (Kopet-Dagh)
L'espècie Papilio machaon gorganus és fortament migratòria a Europa i es pot trobar en gairebé tots els hàbitats. Al Regne Unit, P. m. britannicus és una subespècie endèmica, però ocasionalment individus de la subespècie continental P. m. gorganus es reprodueixen temporalment a la costa sud. La subespècie P. m. britannicus es diferencia de la continental per estar més marcada en negre. Les Illes de Malta acullen una altra subespècie endèmica, P. m. melitensis.
P. m. britannicus
P. m. gorganus
P. m. syriacus
A Turquia
Distribució
[modifica]_(6779562070).jpg)
El Macàon (Papilio machaon) té una distribució molt àmplia que abasta tota la regió Paleàrtica, des de Rússia, la Xina i el Japó (incloent-hi l'Himàlaia i Taiwan), i s'estén fins a Alaska, el Canadà i els Estats Units. Per tant, no es limita al Vell Món, malgrat el nom comú en anglès.
Àrea Geogràfica
[modifica]- Àsia: Es troba al sud fins a Aràbia Saudita, Oman, les muntanyes altes del Iemen, el Líban, l'Iran i l'Israel. Al sud d'Àsia, viu al Pakistan, el Caixmir, el nord de l'Índia (Sikkim, Assam i Arunachal Pradesh), el Nepal, el Bhutan i el nord de Myanmar.[6]
- Europa: Està molt estès. Al Regne Unit, però, la subespècie resident (P. m. britannicus) es limita a unes poques àrees de les Norfolk Broads a l'East Anglia. És la papallona resident més gran del Regne Unit, essent només superada en mida per la monarca (Danaus plexippus), que és un visitant accidental molt rar.[9]
Estat de Conservació i Protecció
[modifica]Com que P. machaon és una espècie molt estesa a Euràsia i sovint comuna, no es considera amenaçada a nivell global.[6] No obstant això, està catalogada com a "vulnerable" als Llibres Vermells de Corea del Sud i Àustria, i al Llibre Vermell de l'antiga Unió Soviètica.[6] A Armènia, la població es considera estable i s'avalua com a Preocupació Menor (Least Concern).[10]
L'espècie i les seves subespècies gaudeixen de protecció legal en diversos països: P. machaon machaon està protegida per llei en sis províncies d'Àustria, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia. L'espècie està protegida al Regne Unit. La subespècie verityi està protegida a l'Índia.[6] A més, P. machaon va ser votada com la Papallona Nacional d'Estònia a finals de 2017 i nomenada Papallona de l'Any per al 2018 en aquest país.[11]
Morfologia
[modifica]És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papiliònids.
El dimorfisme sexual és subtil: les femelles tendeixen a ser més grans i presenten l'abdomen més arrodonit que els mascles.[12]
La generació estival (anomenada f. aestivus) sol ser de color més clar i de major mida que la primera generació primaveral.[13]
Història natural
[modifica]Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.
Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.
Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen.
♂
♂ △
♀
_Papilio_machaon_-_Chęciny_(Mazovie)_-_Poland_-_male_dorsal.jpg)
_Papilio_machaon_-_Chęciny_(Mazovie)_-_Poland_-_male_ventral.jpg)
Ecologia
[modifica]
La Papilio machaon té un vol fort i ràpid, però s'atura sovint per planejar sobre herbes florides i beure nèctar. Freqüenta les praderies alpines i els vessants dels turons, i els mascles practiquen l' Aplec de Cims o Hill-topping (Els mascles exhibeixen el comportament conegut com a encimbellament (hill-topping), on es congreguen dalt de turons i carenes per establir territoris i competir per les femelles que hi passen, optimitzant així la cerca de parella.[14][15] A cotes més baixes, també se'l pot veure visitant jardins.
A diferència d'altres macaons que s'especialitzen en Rutaceae, aquesta espècie s'alimenta principalment de plantes de la família Umbelliferae (apiàcies). Les femelles ponen els ous individualment. La subespècie britànica (P. m. britannicus) utilitza normalment només el julivert de llop (també conegut com a fonoll de pantà) com a planta nutrícia.
A Europa, Àsia i Amèrica del Nord l'alimentació és més variada, incloent-hi una àmplia gamma d'umbel·líferes com la pastanaga salvatge (Daucus carota), l'angèlica salvatge (Angelica sylvestris), el fonoll (Foeniculum vulgare) i els brancsinos (Heracleum). A les illes de Malta l'eruga s'alimenta de plantes com la ruda (Ruta chalepensis) a més d'umbelliferae com el fonoll.
Al Caixmir, viu en praderies alpines de l'Himàlaia des dels 610 m (2.000 peus) fins als 4.877 m (16.000 peus) als Himàlaies de Garhwal. A l'Índia, a Himachal Pradesh, es troba només per sobre dels 1.219 m (4.000 peus) i a Sikkim només per sobre dels 2.438 m (8.000 peus).
A cotes baixes, aquestes papallones volen de març a setembre; a cotes més altes, l'activitat es restringeix a les curtes estacions d'estiu.
La subespècie britànica (P. m. britannicus) és menys mòbil que la seva homòloga continental europea i es manté dins, o molt a prop, del seu hàbitat de pantà.[15]
Cicle de Vida
[modifica]La Papilio machaon sol tenir dues o tres generacions (cries) l'any, tot i que en zones septentrionals pot ser univoltina (una sola generació). Els màxims d'abundància a la Península Ibèrica es registren habitualment a l'abril-maig (primera generació) i al setembre-octubre (darrera generació).[16] En alguns llocs, com el Regne Unit, alguns exemplars fan la pupació i emergeixen el mateix any, mentre que altres passen l'hivern com a pupes abans d'emergir l'any següent, una situació coneguda com a bivoltina parcial. Les pupes presenten un color variable per camuflar-se, sent verdes les crisàlides de l'estiu i grisàcies o marrons-pardes les que hivernen.[17]
L'eruga passa la primera part de la seva vida amb l'aparença d'un excrement d'ocell , una defensa efectiva contra els predadors.[15] A mesura que creix, l'eruga es torna verda amb marques negres i taronges.
Té un mecanisme de defensa contra els predadors anomenat osmeteri, que consisteix en unes projeccions carnoses i retràctils darrere del cap. Aquestes projeccions poden alliberar una olor fètida si l'eruga és molestada, cosa que dissuadeix els insectes, però no els ocells.[15]
.jpg)
Cria
[modifica]Els macaons (Papilio machaon) es poden criar fàcilment en captivitat. Es poden atraure les papallones perquè ponguin ous al jardí mantenint-hi una bona quantitat de plantes alimentàries per a les erugues. La ruda comuna és molt adequada per a això.
Un cop s'hagin recollit els ous o les erugues joves, es poden mantenir en un recipient amb forats a la tapa per a la circulació de l'aire. Es pot tenir més d'una eruga al mateix recipient, ja que no s'ataquen entre elles. Les erugues poden ser alimentades amb qualsevol de les seves plantes nutrícies. El fonoll és una de les més fàcils de trobar a la natura, tot i que cal tenir cura amb el fonoll, així com amb l'anet, perquè les erugues no menjaran les tiges dures i llenyoses; només necessiten les fulles tendres. També se les pot alimentar amb ruda o julivert de llop. Alimentar-les amb plantes inadequades les portarà a morir d'inanició.
Les erugues són menjadores molt ràpides; passen el temps menjant o descansant abans de tornar a menjar.
Quan assoleixen una mida suficient, les erugues s'adheriran a qualsevol estructura disponible amb fils de seda i romandran quietes fins que es converteixen en pupa. Aquest procés triga al voltant d'un dia. Un cop en l'etapa de pupa, es poden retirar amb molta cura del recipient i col·locar-les en un lloc càlid. El temps que triga la papallona a formar-se i emergir depèn de la temperatura: Si es manté a temperatures càlides d'estiu, trigarà al voltant d'una o dues setmanes. Si la temperatura és més baixa, podria trigar fins a diversos mesos (hibernació) fins que senti que el clima és prou càlid per emergir. Les pupes no s'han de mantenir sobre una superfície impermeable. Quan l'adult (imago) eclou, allibera una mica de líquid; si la superfície no l'absorbeix, la papallona podria quedar-se molla i ser incapaç de volar. És aconsellable utilitzar paper absorbent (com el paper de cuina).
Galeria
[modifica]
Imago o adult
.jpg)
Referències
[modifica]- 1 2 «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Museu de Ciències Naturals de Granollers». [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ Michael A. Salmon, Peter Marren & Basil Harley. «The Swallowtail – Papilio machaon Linnaeus». A: The Aurelian legacy: British butterflies and their collectors. University of California Press, 2000, p. 252–254. ISBN 978-0-520-22963-1.
- ↑ E. D. Edwards, J. Newland & L. Regan. «Papilionoidea: Papilionidae. Swallowtails». A: Lepidoptera: Hesperioidea, Papilionoidea. CSIRO Publishing, 2001, p. 409–443 (Volume 31 of Zoological Catalogue of Australia). ISBN 978-0-643-06700-4.
- 1 2 3 4 5 Collins, N. Mark; Morris, Michael G. «Papilio (Papilio) machaon Linnaeus, 1758». A: Threatened Swallowtail Butterflies of the World: The IUCN Red Data Book. Gland & Cambridge: IUCN, 1985, p. 93–94. ISBN 978-2-88032-603-6.
- ↑ BugGuide
- ↑ Baird’s Swallowtail (Baird’s Swallowtail, Papilio machaon bairdii) - female, pbase.com
- ↑ «Swallowtail (Papilio machaon)». BBC. Arxivat de l'original el January 15, 2009. [Consulta: 24 setembre 2010].
- ↑ Butterfly Conservation Armenia. «The State of Papilio machaon (Linnaeus, 1758) in Armenia». Butterfly Conservation Armenia. TSE NGO. [Consulta: 9 juny 2018].
- ↑ Pappel, Piret. «Saage tuttavaks: Eesti rahvusliblikas on pääsusaba!» (en estonià). Õhtuleht, 09-01-2018. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ Toni Arrizabalaga Blanch. «Papallones del Delta: Papilio machaon», 19-09-2011. [Consulta: 15 octubre 2025].
- ↑ «Papilio machaon Linnaeus, 1758 - Asturnatura». Asturnatura. [Consulta: 15 octubre 2025].
- ↑ «Papallona reina (Papilio machaon) - Catalan Butterfly Monitoring Scheme». Catalan BMS. [Consulta: 15 octubre 2025].
- 1 2 3 4 Adrian Hoskins. «Swallowtail. Papilio machaon Linnaeus, 1758». Butterflies of Europe. Arxivat de l'original el August 19, 2008. [Consulta: 24 setembre 2010].
- ↑ «Papilio machaon Linnaeus, 1758». Turisme Natural (Govern de les Illes Balears). [Consulta: 15 octubre 2025].
- ↑ «Papilio machaon Linnaeus, 1758 - Asturnatura». Asturnatura. [Consulta: 15 octubre 2025].
- ↑
Caterpillar Morphs Into Beautiful Swallowtail Butterfly a YouTube, The Dodo, June 13, 2022; (Video about the development of Papilio machaon ab. bardii (Baird’s Swallowtail) from egg, caterpillar and puppet to butterlfy, threatening posture can be seen at 0:44)
- Bibliografia
- Tom Tolman, Richard Lewington: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas, Franckh-Kosmos Verlags-GmbH & Co, Stuttgart 1998, ISBN 3-440-07573-7 (alemany)
- Hans-Josef Weidemann: Tagfalter: beobachten, bestimmen, Naturbuch-Verlag Augsburg 1995, ISBN 3-894-40115-X (alemany)
Enllaços externs
[modifica]
- Lepiforum.de (alemany)
- Moths and Butterflies of Europe and North Africa (anglès)
- www.schmetterling-raupe.de (alemany)