Pau Llorens Serrano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Llorens Serrano
Fira del Llibre 2013 02 (8717361066).jpg
Llorens, signant a la Fira del Llibre de València.
Biografia
Naixement 19 de juny de 1967 (1967-06-19) (52 anys)
Alcoi (l'Alcoià)
Activitat
Ocupació Animador, director de cinema, guionista i productor de cinema
Premis
Premis Goya
Goya al millor curtmetratge d'animació
1995 - Caracol, col, col
2005 - L'enigma del xic croqueta

Lloc web Potens Plastianimation
Modifica les dades a Wikidata

Pau Llorens Serrano (Alcoi, l'Alcoià, 19 de juny del 1967) és un animador valencià especialitzat en la tècnica stop-motion.[1]

Trajectòria[modifica]

Pau Llorens va estudiar Belles Arts a la Universitat de València entre 1986 i 1990,[2] per a dedicar-se al cinema d'animació.[3] Començà la seua carrera amb el curtmetratge De sol a sol (1989) i Gastropotens (1990), però no va ser fins l'entrena de Gastropotens II. Mutación tóxica (1994) que va començar el seu ascens. Va ser escollit el millor curtmetratge nacional per Canal+ i obté el premi del públic de la V Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià.[4] En esta primera etapa compagina la direcció amb el món del còmic, publicant a diversos fanzines, i des de 1990, a la revista Camacuc,[2] on entra després de guanyar un concurs en 1989.[2]

L'èxit li va arribar amb Caracol, col, col (1995), el qual va rebre el Premi Goya al millor curtmetratge d'animació.[1] Entre 1998 i 1999 va rodar un llargmetratge emprant la mateixa tècnica, Juego de niños.[5] La seua activitat es va estendre també a la realització de videoclips musicals, sèries d'animació per a televisió i espots publicitaris, entre les quals destaca Los García, la campanya d'introducció de l'euro a Espanya.[6]

L'any 2001 va crear el seu propi estudi d'animació i producció, Potens Plastianimation.[7] El seu curt L'enigma del xic croqueta, de trenta minuts, va obtindre de nou el Goya al millor curtmetratge d'animació el 2004 i el premi a millor curtmetratge en 35 mm i millor música a la XXV Mostra de València.[8] L'any següent va ser homenatjat al certamen Animadrid.[9]

El 2009 va realitzar el curtmetratge d'animació El Ultimátum Evolutivo amb plastilina, utilitzant stop-motion, per a l'organització no governamental per al desenvolupament Setem-País Valencià, per conscienciar a les persones sobre els avantatges del comerç just i consum responsable dels recursos.[10] Hi representa el personatge Professor Setemius que analitza en clau d'humor el dilema entre l'Homo Consumus i l'Homo Responsabilus.[11]

El 2013 exposa[12] part de la seva obra al MUVIM de València dins l'exposició col·lectiva Stop Motion Don't Stop.[13]

Filmografia[modifica]

Filmografia:[8]

Curtmetratges[modifica]

  • 1987 - Un mundo hambriento
  • 1987 - Ronck y su rítmica rutina
  • 1989 - De sol a sol
  • 1990 - Gastropotens
  • 1991 - Noticias fuerrrtes
  • 1992 - La niña está llorando
  • 1994 - Gastropotens II. Mutación tóxica
  • 1995 - Caracol, col, col
  • 1996 - Furia genética
  • 2004 - L'enigma del xic croqueta
  • 2005 - Chokopulpitos
  • 2007 - La maldición de los Hombres Triángulo
  • 2007 - Molecular Zombi[14] (amb Tritón Media)
  • 2009 - El Ultimátum Evolutivo[11]

Sèries de televisió[modifica]

  • 1996 - Pérez y Donato
  • 1999 - Doc Franky (infantil)

Llargmetratges[modifica]

  • 1999 - Juego de niños

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Entrevista a Pablo Llorens» (en castellà). Animaldía, 03-07-2007 [Consulta: 10 desembre 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 Gimeno (1992), pp. 409.
  3. Larrauri, Eva «"La animación es un trabajo de fe"» (en castellà). El País, 07-04-2011 [Consulta: 10 desembre 2011].
  4. Pedro Lopez Garcia: p. 193
  5. Díaz, Manuel «Entrevista a Pablo Llorens» (en castellà). Freek! Magazine, 01-11-2006 [Consulta: 10 desembre 2011].
  6. «El cineasta más animado» (en castellà). Cinemanía, 136, 2006, pàg. 26. ISSN: 1135-5840 [Consulta: 10 desembre 2011].
  7. «El cine "plastianimado" de Pablo Llorens» (en castellà). L'Atalante: revista de estudios cinematográficos. Bernia Mitjans Altarriba, 10, 2010, pàg. 21-25. ISSN: 1885-3730 [Consulta: 10 desembre 2011].
  8. 8,0 8,1 Pedro Lopez Garcia: p. 194
  9. «Animadrid revisa la obra de Pablo Llorens» (en castellà). Hoy Cinema, 09-08-2006 [Consulta: 10 desembre 2011].
  10. «Els ninots de plastilina de Pablo Llorens donen un 'Ultimátum Evolutivo' que insta al consum responsable» (en castellà). Las Provincias, 31-10-2009 [Consulta: 10 desembre 2011].
  11. 11,0 11,1 «Els ninots de plastilina de Pablo Llorens donen un 'Ultimátum Evolutivo' que insta al consum responsable». Europa Press. VilaWeb, 30-10-2009 [Consulta: 10 desembre 2011].
  12. Exposició Stop Motion Don't Stop, diari Levante de 13 d'abril de 2013«El MuVIM abre sus puertas al cine de animación con plastilina - Levante-EMV».
  13. Exposició al MUVIM, diari ABC 17 d'abril de 2013«El MuVIM crea su propia animación para promocionar «Stop motion»La muestra sobre Varela se amplía con un retrato de Isolda Esplá - ABC.es».
  14. Torres Pujol, 2013.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]