Paul Le Flem

Paul Le Flem

Biografia
Naixement	(fr) Marie Paul Achille Auguste Le Flem 18 març 1881 Radon (França)
Mort	31 juliol 1984 (103 anys) Tréguier (Bretanya)
Sepultura	Le Vieux-Marché
Formació	Conservatoire de Paris Schola Cantorum de París Facultat d'Art de París - licence
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, militar, musicòleg, compositor, crític musical
Ocupador	Schola Cantorum de París
Membre de	Jabadao (en) (1904–1904) Seiz Breur
Gènere	Òpera, simfonia i música clàssica
Professors	Charles-Marie Widor
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis
Medalla Militar

Paul Le Flem (Lézardrieux, Costes del Nord, 1881 - Tréguier, 31 de juliol de 1984) fou un compositor bretó. Orfe als 12 anys, estudià al liceu de Brest i el 1899 va obtenir una beca per a estudiar al Conservatori de París, alhora que estudiava filosofia a la Sorbonne amb Henri Bergson. El 1902 anà a treballar com a professor a Moscou i va aprendre rus. El 1903 es va inscriure a la Schola Cantorum amb els professors Vincent d'Indy i Albert Roussel. De 1905 a 1913 va compondre la seva primera simfonia, una Fantasia per a piano i orquestra, i una òpera amb influència del folklore bretó i Claude Debussy.

La guerra va posar fi temporalment a les seves activitats de composició, i després de la guerra es va dedicar a la crítica i la música coral. De 1923 a 1939 succeí Roussel com a professor de contrapunt, i entre els seus deixebles cal destacar Erik Satie, Knudage Rilsager i André Jolivet, i de 1921 a 1937 dirigí la revista de crítica musical Comœdia, on defensà el talen d'Igor Stravinski i Darius Milhaud, al mateix temps donà lliçons a diversos alumnes entre els quals hi havia el que després seria compositor, el turc Ahmet Adnan Saygun, el mexicà Ignacio Fernández Esperón. Era una intel·ligència viva i esperit obert, va defensar els treballs que atreien la seva atenció, fins i tot si no era del seu gust. Alhora, formà part del moviment artístic bretó Seiz Breur.

El 1938, va començar a compondre una vegada més. Va compondre les obres vocals (Morvenn le Gaélique i Hommage à Rameau), una obra atonal, el Concertstück pour violon et orchestre (1964), una 3a Symphonie (1971), une 4t Symphonie (1975), La Maudite, òpera no representada, i els Préludes pour orchestre (inacabats, 1976), abans que finalment va ser forçat a renunciar a la composició el 1976, a l'edat de 95, a causa de la ceguesa.

Bibliografia

• Vie et œuvre de Paul Le Flem (Université de Lyon II, 1998). Philippe Gonin.

Enllaços externs

• Paul Le Flem a compositeursbretons.com Arxivat 2011-10-03 a Wayback Machine.