Paul Le Flem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul Le Flem
Paul Le Flem.JPG
modifica
Biografia
Naixement18 març 1881 modifica
Radon (França) modifica
Mort31 juliol 1984 modifica (103 anys)
Tréguier (Bretanya) modifica
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Schola Cantorum de Paris (en) Tradueix
Facultat d'Art de París . licence modifica
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, musicòleg, militar i crític musical modifica
OcupadorSchola Cantorum de Paris (en) Tradueix modifica
GènereÒpera i simfonia modifica
MovimentMúsica clàssica i Seiz Breur (en) Tradueix modifica
ProfessorsCharles-Marie Widor modifica
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial modifica
Cronologia
persona centenària modifica
Premis

Musicbrainz: 0d0d0b47-82b8-4dd3-ad67-381d8e6c1972 IMSLP: Category:Le_Flem,_Paul Modifica els identificadors a Wikidata

Paul Le Flem (Lézardrieux, Costes del Nord, 1881 - Tréguier, 31 de juliol de 1984) fou un compositor bretó. Orfe als 12 anys, estudià al liceu de Brest i el 1899 va obtenir una beca per a estudiar al Conservatori de París, alhora que estudiava filosofia a la Sorbonne amb Henri Bergson. EL 1902 anà a treballar com a professor a Moscou i va aprendre rus. El 1903 es va inscriure a la Schola Cantorum amb els professors Vincent d'Indy i Albert Roussel. De 1905 a 1913 va compondre la seva primera simfonia, una Fantasia per a piano i orquestra, i una òpera amb influència del folklore bretó i Claude Debussy.

La guerra va posar fi temporalment a les seves activitats de composició, i després de la guerra es va dedicar a la crítica i la música coral. De 1923 a 1939 succeí Roussel com a professor de contrapunt, i entre els seus deixebles cal destacar Erik Satie, Knudage Rilsager i André Jolivet, i de 1921 a 1937 dirigí la revista de crítica musical Comœdia, on defensà el talen d'Igor Stravinski i Darius Milhaud, al mateix temps donà lliçons a diversos alumnes entre els quals hi havia el que després seria compositor, el turc Ahmet Adnan Saygun, el mexicà Ignacio Fernández Esperón. Era una intel·ligència viva i esperit obert, va defensar els treballs que atreien la seva atenció, fins i tot si no era del seu gust. Alhora, formà part del moviment artístic bretó Seiz Breur.

El 1938, va començar a compondre una vegada més. Va compondre les obres vocals (Morvenn le Gaélique i Hommage à Rameau), una obra atonal, el Concertstück pour violon et orchestre (1964), una 3a Symphonie (1971), une 4t Symphonie (1975), La Maudite, òpera no representada, i els Préludes pour orchestre (inacabats, 1976), abans que finalment va ser forçat a renunciar a la composició en 1976, a l'edat de 95, a causa de la ceguesa.

Bibliografia[modifica]

  • Vie et œuvre de Paul Le Flem (Université de Lyon II, 1998). Philippe Gonin.


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Le Flem