Paul Le Flem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul Le Flem
Paul Le Flem.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
Radon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 1984 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Tréguier (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Schola Cantorum de París
Facultat d'Art de París - licence Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, militar, musicòleg, compositor, crític musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSchola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Jabadao (en) Tradueix (1904–1904) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica i Seiz Breur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles-Marie Widor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 0d0d0b47-82b8-4dd3-ad67-381d8e6c1972 IMSLP: Category:Le_Flem,_Paul Modifica el valor a Wikidata

Paul Le Flem (Lézardrieux, Costes del Nord, 1881 - Tréguier, 31 de juliol de 1984) fou un compositor bretó. Orfe als 12 anys, estudià al liceu de Brest i el 1899 va obtenir una beca per a estudiar al Conservatori de París, alhora que estudiava filosofia a la Sorbonne amb Henri Bergson. EL 1902 anà a treballar com a professor a Moscou i va aprendre rus. El 1903 es va inscriure a la Schola Cantorum amb els professors Vincent d'Indy i Albert Roussel. De 1905 a 1913 va compondre la seva primera simfonia, una Fantasia per a piano i orquestra, i una òpera amb influència del folklore bretó i Claude Debussy.[1]

La guerra va posar fi temporalment a les seves activitats de composició, i després de la guerra es va dedicar a la crítica i la música coral. De 1923 a 1939 succeí Roussel com a professor de contrapunt, i entre els seus deixebles cal destacar Erik Satie, Knudage Rilsager i André Jolivet, i de 1921 a 1937 dirigí la revista de crítica musical Comœdia, on defensà el talen d'Igor Stravinski i Darius Milhaud, al mateix temps donà lliçons a diversos alumnes entre els quals hi havia el que després seria compositor, el turc Ahmet Adnan Saygun, el mexicà Ignacio Fernández Esperón. Era una intel·ligència viva i esperit obert, va defensar els treballs que atreien la seva atenció, fins i tot si no era del seu gust. Alhora, formà part del moviment artístic bretó Seiz Breur.

El 1938, va començar a compondre una vegada més. Va compondre les obres vocals (Morvenn le Gaélique i Hommage à Rameau), una obra atonal, el Concertstück pour violon et orchestre (1964), una 3a Symphonie (1971), une 4t Symphonie (1975), La Maudite, òpera no representada, i els Préludes pour orchestre (inacabats, 1976), abans que finalment va ser forçat a renunciar a la composició el 1976, a l'edat de 95, a causa de la ceguesa.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Vie et œuvre de Paul Le Flem (Université de Lyon II, 1998). Philippe Gonin.
  1. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Le Flem