Paul Morand
 Paul Morand, (1925) (1925)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Paul Émile Charles Ferdinand Morand 13 març 1888 8è districte de París (França) |
| Mort | 23 juliol 1976 (88 anys) 15è districte de París (França) |
| Sepultura | Trieste |
| 18è Seient 11 de l'Acadèmia Francesa | |
| 24 octubre 1968 – 23 juliol 1976 ← Maurice Garçon – Alain Peyrefitte → | |
Ambassador of France to Switzerland (en)  | |
| 1944 – 1945 ← François Bard (en) – Henri Hoppenot → | |
| Ambassador of France to Romania (en) | |
| 1942 – 1944 ← Jacques Truelle (en) – Roger Sarret → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | École Libre des Sciences Politiques Liceu Chaptal Collège Jules-Ferry (Paris, France) (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Ocupador | Éditions Gallimard, editor Le Figaro, editor |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1968–1976)
|
| Gènere | Assaig, novel·la |
| Moviment | Hussards (en) |
| Participà en | |
| 1940 | Col·laboracionisme a França |
| Obra | |
Obres destacables Ouvert la Nuit (1924); L'Homme Pressé (1941); Hécate et ses chiens (1954); Venises (1971)
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Hélène Morand (en) |
| Pare | Eugène Morand |
Premis | |
      | |
Paul Morand (París, 13 de març de 1888 - 24 de juliol de 1976) va ser un diplomàtic, novel·lista, dramaturg i poeta francès, considerat de «style moderne». Va ser membre de l'Acadèmia francesa.
Graduat de l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Ciències Po). Durant el període de preguerra, va escriure molts llibres curts que van destacar per l'elegància del seu estil,Va ser membre de l'Acadèmia francesa.
Va ser un graduat de l'Institut d'Estudis Polítics de París (més conegut com a Ciències Po). Durant el període de preguerra, va escriure molts llibres curts que van destacar per l'elegància del seu estil, concisió narrativa, i per l'observació de l'autor dels països que va visitar adit amb els seus punts de vista de la classe mitjana.
La reputació de Morand ha estat lligada a la seva actitud durant la Segona Guerra Mundial, per la seva col·laboració amb el Règim de Vichy i va ser un vocal antisemita. Quan va acabar la guerra, Morand va servir com a ambaixador a Berna, però el seu càrrec va ser revocat i es va exiliar a Suïssa.[1]
Llibres[modifica]
- Fouquet ou Le Soleil offusqué, éditions Gallimard, París, 1961.
- Ouvert la nuit (1922)
- Fermé la nuit (1923)
- L'Europe galante
- Bucarest(1935)
- L'Homme pressé (1940)
- Venises (1970)
- Journal inutile (mémoires, en 2 volúmenes, 2002)
- Rien que la terre,
- Magie noire (1927),
- Paris-Tombouctou,
- New York (1929),
- Champions du monde (1930),
- Papiers d'identité (1930),
- Air indien,
- Londres,
- Rococó,
- La Route des Indes,
- L'heure qu'il est, chroniques de cet infatigable voyageur.
- Le Dernier Jour de l'Inquisition,
- Le Flagellant de Séville,
- Le Coucou et le Roitelet,
- L'Eau sous les ponts,
- Hécate et ses chiens,
- La Folle amoureuse,
- Fin de siècle,(1957)
- Nouvelles d'une vie,
- Les Écarts amoureux
Referències[modifica]
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Morand |