Peprilus triacanthus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peprilus triacanthus
Il·lustració del 1901
Il·lustració del 1901
Il·lustració d'una larva de 15 mm de longitud (c. 1918)
Il·lustració d'una larva de 15 mm de longitud (c. 1918)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Stromateoidei
Família: Stromateidae
Gènere: Peprilus
(Cuvier, 1829)[1]
Espècie: P. triacanthus
Nom binomial
Peprilus triacanthus
(Peck, 1804)[2][3]
Sinònims
  • Poronotus triacanthus (Peck, 1804)
  • Stromateus triacanthus (Peck, 1804)[3]
Poronotus triacanthus

Peprilus triacanthus és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromateids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El seu cos (ovalat, una mica allargat i força comprimit) fa 30 cm de llargària màxima[6] (encara que la seua mida més normal és de 20)[7] i és color blau clar al dors, argentat a la part inferior i amb nombroses taques fosques irregulars als costats dels peixos vius (s'esvaeixen quan és mort). Bases de les aletes dorsal i anal força allargades (si fa no fa, són de la mateixa longitud), amb els radis anteriors elevats i amb ambdues aletes precedides per 3 espines curtes i febles. Aleta caudal força bifurcada. Aletes pectorals allargades (més que la longitud total del cap) i punxegudes. Absència d'aletes pelvianes. Sense aleta adiposa. Presenta una sèrie de 17-25 porus al llarg de la meitat anterior del cos per sota de l'aleta dorsal. Línia lateral alta, contínua i resseguint el perfil dorsal. Escates petites i amb presència també a les galtes. 17-20 vèrtebres caudals. Musell curt i rom. La mandíbula inferior es projecta una mica més enllà de la superior. Boca petita i amb l'extrem del maxil·lar sense arribar a la vora anterior dels ulls. Dents mandibulars molt petites, en una sola fila i, en el cas de les de la mandíbula superior, aplanades i amb 3 cúspides. Ulls de grandària mitjana i envoltats d'una petita àrea de teixit adipós.[8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És externa i els progenitors no tenen cura ni dels ous ni dels alevins.[10] El sac vitel·lí és absorbit quan fa aproximadament 2,5 mm de longitud i les aletes són completament formades quan en fa 15.[11][12][13][14][15]

Alimentació i depredadors[modifica | modifica el codi]

Els adults es nodreixen principalment de meduses,[16] calamars, quetògnats, crustacis i cucs.[17] El seu nivell tròfic és de 3,97.[18] És depredat pel tauró nassut (Carcharhinus altimus), el tauró gris (Carcharhinus plumbeus),[19] el tauró de nit (Carcharhinus signatus), la tintorera (Prionace glauca), el solraig (Isurus oxyrinchus),[20] Lophius americanus, el lluç platejat (Merluccius bilinearis),[21][22] el llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), Odontaspis taurus, el tallahams (Pomatomus saltatrix),[23] Raja eglanteria, el corball reial (Cynoscion regalis), Acanthocybium solandri,[24] Stenotomus chrysops, el peix martell (Sphyrna zygaena), Squatina dumeril, Mustelus canis, el peix espasa (Xiphias gladius)[25] i la tonyina (Thunnus thynnus).[26][27][28]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigües salabroses,[16] bentopelàgic (entre 15 i 420 m de fondària,[17] normalmente fins als 55),[8] oceanòdrom[29] i de clima subtropical (54°N-22°N), el qual forma grans moles sobre la plataforma continental (llevat dels mesos d'hivern en què descendeix a aigües més fondes) de l'Atlàntic[6][30][31] occidental: des de l'est de Terranova i el golf de Sant Llorenç (el Canadà)[17][32][33][34][35][36] fins a Palm Beach (l'est de Florida, els Estats Units),[6][37][38][39][40][41] Cuba[42][43][44][45] i el golf de Mèxic,[7][46][47] incloent-hi la badia de Chesapeake[48][49][50][51] i el golf de Maine[52][53][54][55][56][57] És absent de les Bermudes i del mar Carib.[16][3][9][58] Els juvenils es troben, generalment, sota algues flotants i entre meduses.[59]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans;[9] el seu índex de vulnerabilitat és baix (19 de 100);[60] es comercialitza fresc, fumat i congelat (la major part de les captures són congelades amb destinació al Japó)[9] i es menja fregit, a la graella i al forn.[61]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier, G., 1829. Le Regne Animal, distribué d'apres son organisation, pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée. Edition 2. Regne Animal (ed. 2), vol. 2. i-xv + 1-406.
  2. Peck, W. D., 1804. Description of four remarkable fishes, taken near the Piscataqua in New Hampshire. Mem. Am. Acad. Arts Sci., vol. 2 (pt 2): 46-57, Pl. 2.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. Encyclopedia of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p. Pàg. 267.
  7. 7,0 7,1 Vergara, R., 1978. Stromateidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (fishing area 31). Vol. 5. FAO, Roma. pag. var.
  8. 8,0 8,1 Haedrich, R. L., 2003. Stromateidae. Butterfishes (harvestfishes). Pàgs. 1879-1884. A: K. E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 670-671.
  11. Scotton, L. N., R. E. Smith, N. S. Smith, K. S. Price i D. P. de Sylva, 1973. Pictorial guide to fish larvae of Delaware Bay: with information and bibliographies useful for the study of fish larvae. Delaware Bay Report Series. Vol. 7. College of Marine Studies, Universitat de Delaware. 205 p. Pàgs. 152-153.
  12. Colton, J. B. Jr. i R. R. Marak, 1969. Guide for identifying the common planktonic fish eggs and larvae of continental shelf waters, Cape Sable to Bloc Island. U.S. Bur. Commer. Fish. Biol. Lab. Ref. 69-9. 43 p. Pàg. 30.
  13. Martin, F. D. i G. E. Drewry, 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of egg, larval and juvenile stages. Vol. VI. Stromateidae through Ogcocephalidae. Fish. Wildl. Serv. US Dept. Int. FWS/OBS-78/-12:416 p.
  14. Myers, R. A., J. Bridson i N. J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  15. Pauly, D. i R. S. V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  16. 16,0 16,1 16,2 Smith, C. L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p. Pàgs. 659-660.
  17. 17,0 17,1 17,2 Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p. Pàg. 60.
  18. Sea Around Us (anglès)
  19. Stillwell, C. E. i N. E. Kohler, 1993. Food habits of the sandbar shark Carcharhinus plumbeus off the U.S. northeast coast, with estimates of daily ration. Fish. Bull. 91:138-150. Pàg. 141.
  20. Stillwell, C. E. i N. E. Kohler, 1982. Food, feeding habits, and estimates of daily ration of the shortfin mako (Isurus oxyrinchus) in the Northwest Atlantic. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 39(3):407-414.
  21. Bowman, R. E., 1984. Food of silver hake, Merluccius bilinearis. Fish. Bull. 82(1):21-35. Pàg. 24.
  22. Hesler, T. E., F. P. Almeida i D. E. Waldron, 1995. Biology and fisheries of north-west Atlantic hake (silver hake: M. bilinearis). p. 203-237. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p. Pàg. 221.
  23. Buckel, J. A., M. J. Fogarty i D. O. Conover, 1999. Foraging habits of bluefish, Pomatomus saltatrix, on the U.S. east coast continental shelf. Fish. Bull. 97:758-775. Pàg. 762.
  24. Manooch, C. S. III i W. T. Hogarth, 1981. Stomach contents and giant trematodes from wahoo, Acanthocybium solanderi, collected along the south Atlantic and coasts of the United States. Bull. Mar. Sci. 33(2):227-238. Pàg. 230.
  25. Scott, W. B. i S. N. Tibbo, 1968. Food and feeding habits of swordfish, Xiphias gladius, in the western north Atlantic. J. Fish. Res. Board Can. 25(5):903-919. Pàg. 906.
  26. Organisms Preying on Peprilus triacanthus - FishBase (anglès)
  27. Bowman, R. E., C. E. Stillwell, W. L. Michaels i M. D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  28. Oviatt, C. A. i P. M. Kremer, 1977. Predation on the ctenophore, Mnemiopsis leidyi, by butterfish, Peprilus triacanthus, in Narragansett Bay, Rhode Ilsand. Chesap. Sci. 18:236-240.
  29. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  30. Murawski, S. i G. Waring, 1979. A population assessment of butterfish, Peprilus triacanthus, in the Northwest Atlantic Ocean. Trans. Am. Fish. Soc. 108:427-439.
  31. Waring, G. T. i E.D. Anderson, 1983. Status of the northwestern Atlantic butterfish stock 1983. NEFSC Lab. Ref. Doc. 81-41.
  32. Leim, A. H. i W. B. Scott, 1966. Fishes of the Atlantic coast of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. (155):485 p. Pàg. 332.
  33. Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  34. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p. Pàgs. 475-476.
  35. List of Marine Fishes for Canada - FishBase (anglès)
  36. McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus, núm. 64: 1-310.
  37. O'Brien, L., J. Burnett i R. K. Mayo, 1993. Maturation of nineteen species of finfish off the northeast coast of the United States, 1985-1990. NOAA Tech. Rep. NMFS 113, 66 p.
  38. Wilber, D. H., D. G. Clarke, M. H. Burlas, H. Ruben i R. J. Will, 2003. Spatial and temporal variability in surf zone fish assemblages on the coast of northern New Jersey. Estuar. Coast. Shelf Sci. 56(2):291-304. Pàg. 296.
  39. Wilk, S. J., W. W. Morse i D. E. Ralph, 1978. Length-weight relationships of fishes collected in the New York Bight. Bull. New Jersey Acad. Sci. 23(2):58-64.
  40. List of Marine Fishes for USA (contiguous states) - FishBase (anglès)
  41. Smith, C. L., 1986. The inland fishes of New York State. New York State Department of Environmental Conservation, Albany. i-xi + 1-522, Pls. 1-8.
  42. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. P. 55-70. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  43. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. P. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds). Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253 p. Pàg. 55.
  44. Claro, R. i J. P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. p. 321-402. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología, Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  45. List of Marine Fishes for Cuba - FishBase (anglès)
  46. Dawson, C. E., 1965. Length-weight relationships of some Gulf of Mexico fishes. Trans. Am. Fish. Soc. 94:279-280.
  47. Species in Gulf of Mexico - FishBase (anglès)
  48. Murdy, E. O. i J. A. Musick, 2013. Field guide to fishes of the Chesapeake Bay. JHU Press, 360 p. Pàgs. 154-155.
  49. Du Paul, W. D. i J. D. McEachran, 1973. Age and growth of butterfish, Peprilus traicanthus, in the Lower York river. Chesapeake Sci. 14(3):205-207.
  50. Species in Chesapeake Bay - FishBase (anglès)
  51. Murdy, E. O., R. S. Birdsong i J. A. Musick, 1997. Fishes of Chesapeake Bay. Smithsonian Institution Press. 1997: v-xi + 1-324, Pls. 1-49.
  52. Species in Gulf of Maine - FishBase (anglès)
  53. Bigelow, H. B. i W. C. Schroeder, 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fish. Bull. 53:1-577.
  54. Collette, B. B. i G. Klein-MacPhee (eds.), 2002. Bigelow and Schroeder’s fishes of the Gulf of Maine. Tercera edició. Caldwell, Nova Jersey: Blackburn Press, 577 p.: ill.; 27 cm. Pàg. 542.
  55. Nelson, J. S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units. Pàg. 178.
  56. Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174. Pàg. 57.
  57. Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p. Pàg. 65.
  58. GBIF (anglès)
  59. Mansueti, R., 1963. Symbiotic behavior between small fishes and jellyfishes, with new data on that between the stromateid, Peprilus alepidotus, and the scyphomedusa Chrysaora quinquecirrha. Copeia 1963(1):40-80.
  60. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  61. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p. Pàg. 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1987. Report of the Second NEFC Stock Assessment Workshop (second saw). Woods Hole Ref. Doc. 86-09. 114 p.
  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipí, els Estats Units.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • Carpenter, K., 1994. List of FAO names in the yearbook found inconsistent with FIRM's Species Identification and Data Programme publications and other primary sources. pers. comm. FIDI-FIRM List, FAO, Roma. Pàg. 18.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Gray, I. E., 1954. Comparative study of the gill area of marine fishes. Biol. Bull. Mar. Biol. Lab. Woods Hole 107:219-225.
  • Hartman, K. J. i S. B. Brandt, 1995. Trophic resource partitioning, diets, and growth of sympatric estuarine predators. Trans. Am. Fish. Soc. 124(4):520-537. Pàg. 522.
  • Hinegardner, R. i D. E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • Horn, M. H., 1970. Systematics and biology of the stromateid fishes of the genus Peprilus. Bull. Mus. Comp. Zool. 140:165-262.
  • Hughes, G. M. i M. Morgan, 1973. The structure of fish gills in relation to their respiratory function. Biol. Revs. 48(3):419-475.
  • Lannan, C. N., J. L. Batholomew i J. L. Fryer, 1999. Chlamydial infections of fish: Epitheliocystis. p. 255-267. A: P. T. K. Woo i D. W. Bruno (eds.). Fish Diseases and Disorders. Vol. 3: Viral, bacterial and fungal infections. CABI Int'l. Pàg. 261.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units. Pàg. 5.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 18.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 85.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peprilus triacanthus Modifica l'enllaç a Wikidata