Pere Canturri Montanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Canturri Montanya
 Raonador del Ciutadà del Principat d'Andorra
Coat of arms of Andorra.svg
2004 – 2011
 Ministre de Cultura del Principat d'Andorra
Coat of arms of Andorra.svg
1994 – 1998
 Ministre d' Afers Socials del Principat d'Andorra
Coat of arms of Andorra.svg
1994 – 1997
 Conseller del Comú d'Andorra la Vella
Former Coat of Arms of Andorra la Vella.svg
1980 – 1988
Dades biogràfiques
Naixement 1935
Andorra Andorra la Vella (Andorra)
Mort 2015
Andorra Andorra la Vella (Andorra)
Nacionalitat Andorra
Activitat professional
Ocupació Historiador, escriptor, docent i polític
Dades familiars
Cònjuge Rosita Campos i Abella
Modifica dades a Wikidata

Pere Canturri Montanya (Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015) fou un historiador, escriptor, polític i docent andorrà.

Biografia[modifica]

Nascut a Andorra la Vella el 1935, fill de Pere Canturri i Tomàs de Cal Germà de Sant Julià de Lòria i de Maria Montanya i Bernaus de Cal Calones d'Andorra la Vella, era el primer dels quatre germans al qual seguien el Josep, el Joan i el Miquel Àngel.[1]

Canturri es diplomà en Magisteri a l'Escola Normal de Lleida l'any 1956, llicenciant-se posteriorment en Història per la UNED durant els anys 70. A Lleida hi va conèixer la mare dels seus fills, Rosita Campos i Abella, amb la que es va casar el 1960, i amb la qual va tenir dos fills, Pere i Miquel. Canturri va exercir de mestre a Arinsal entre 1956 i el 1959, contractat primer pel Quart d'Arinsal i després per l'Estat Espanyol.[2] Aquell mateix any va entrar al Consell General com a comptable.[1]

L’any 1960 va descobrir el jaciment prehistòric a la Balma de la Margineda, i va crear els Serveis d’Arqueologia del Consell General, dels quals en va ser el director. Entre 1960 i 1963 va ser el secretari de la Junta de Cultura i del 1963 al 1977, secretari del Departament de Qüestions Socials.[2] Paral·lelament, l’any 1962, a petició del síndic Julià Reig, va impulsar els Campaments del Consell General seguint la filosofia del moviment escolta.[1] Van ser els primers campaments mixtes i es van organitzar cada estiu fins a l’any 1972. Entre 1977 i 1985, Canturri va treballar pel Patrimoni Artístic Nacional fent recerca sobre la prehistòria i l’edat mitjana d’Andorra. A més, va participar en el descobriment de diversos gravats prehistòrics, com el de la Roca de les Bruixes de Prats (1962), de les pintures romàniques de La Cortinada i Nagol (1968 i 1991), i va dirigir la restauració dels monuments, com Sant Serni de Nagol (1981-1983) i Sant Romà de les Bons (1978-1979), i de la Farga Rossell (1997) i de la Casa Museu d’Areny-Plandolit (1985-1994), de la qual en va ser director entre 1985 i 1994.[1]

Més enllà de la cultura, Canturri també va exercir diversos càrrecs polítics: conseller del Comú d’Andorra la Vella (1980-88), Ministre d’Afers Socials i Cultura (1994-97) i Ministre de Cultura del Govern del Principat d'Andorra (1997-8) i Raonador del ciutadà (2004-2011).[2] També va ser membre de l’Académie du Languedoc i de la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra, del Patronat de la Fundació Caixabank, soci d’honor del Centre de la Cultura Catalana i va rebre el Premi Àgora Cultural l’any 2010.[2]

Va morir el 27 de novembre del 2015. El seu funeral tingué lloc el dissabte 28 de novembre, a l'Església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.[3][4][5]

Llegat[modifica]

El 27 de setembre del 2017, el Centre d’Estudis Històrics i Polítics, una secció de l'Institut d'Estudis Andorrans, anuncià la creació de la beca d'investigació Pere Canturri de recerca històrica, per a estudiants universitaris o graduats recents que vulguin aprofundir en temàtiques de caràcter andorrà.[6][7]

Obres[modifica]

  • 1977: La consòrcia de casats d'Andorra la Vella. Andorra : Pere Canturri Montanya
  • 1981: Monedes trobades a Andorra usades entre els Segles XII i XIX. Andorra : Pere Canturri Montanya
  • 1989: Fires, mercats i encants d'Andorra. [Andorra] : Pere Canturri Montanya
  • 1989: Arrels andorranes V : fires i festes. Andorra : [s.n.]
  • 1989: El Fener : història d'un poble desaparegut. [Andorra : Pere Canturri Montanya]
  • 1991: Els colomers i palomeres andorrans. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes
  • 1991: La moneda a Andorra. Andorra : Banc Agrícol i Comercial d'Andorra
  • 1993: Sants de la nostra devoció a Andorra. [Andorra] : Associació Velles Cases Andorranes
  • 1993: Andorra : fites històriques. [Andorra : els autors]
  • 1994: Els noms de casa andorrans. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes (ISBN 99920-1-106-8)
  • 1995: El misteri de les anelles i argolles d'Andorra. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes (ISBN 99920-1-136-X)
  • 1996: La dama blanca. Andorra : Centre de la Cultura Catalana (ISBN 99920-1-153-X)
  • 2015: L'Andorra de Pere Canturri: compilació de l'obra escrita. Andorra : Editorial Andorra (ISBN 978-​99920-​53-​73-​7)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Canturri, el mestre historiador» (en català). El Periòdic d'Andorra, 02-06-2011. [Consulta: 29 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pol i Solé, Antoni «Pere Canturri, el mestre historiador». Àgora Cultural, núm. 18, desembre 2011, p. 14-15.
  3. «Andorra acomiada aquest diumenge el prolífic i rellevant historiador Pere Canturri» (en català). AltaVeu, 29-02-2016. [Consulta: 29 febrer 2016].
  4. «Mor Pere Canturri Montanya» (en català). BonDia, 27-11-2015. [Consulta: 29 febrer 2016].
  5. Martí Torres, Cristina «Al Pere Canturri». Ex-libris, Casa Bauró, 19, 2016, pàg. 9-12.
  6. E.J.M. «Recerca a l'Andorrana» (en català). El Periòdic d'Andorra, 29-09-2017.
  7. «Beca de 4.000 euros per a qui vulgui investigar sobre la història d'Andorra» (en català). Ara.ad, 28-09-2017.

Enllaços externs[modifica]