Pere Canturri Montanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Canturri Montanya
Biografia
Naixement 1935
Andorra Andorra la Vella (Andorra)
Mort 2015
Andorra Andorra la Vella (Andorra)
Coat of arms of Andorra.svg  Raonador del Ciutadà del Principat d'Andorra
2004 – 2011
Coat of arms of Andorra.svg  Ministre de Cultura del Principat d'Andorra
1994 – 1998
Coat of arms of Andorra.svg  Ministre d' Afers Socials del Principat d'Andorra
1994 – 1997
Former Coat of Arms of Andorra la Vella.svg  Conseller del Comú d'Andorra la Vella
1980 – 1988
Nacionalitat Andorra
Activitat
Ocupació Historiador, escriptor, docent i polític
Família
Cònjuge Rosita Campos i Abella
Modifica les dades a Wikidata

Pere Canturri Montanya (Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015) fou un historiador, escriptor, polític i docent andorrà.

Biografia[modifica]

Nascut a Andorra la Vella el 1935, fill de Pere Canturri i Tomàs de Cal Germà de Sant Julià de Lòria i de Maria Montanya i Bernaus de Cal Calones d'Andorra la Vella, era el primer dels quatre germans al qual seguien el Josep, el Joan i el Miquel Àngel.[1]

Canturri es diplomà en Magisteri a l'Escola Normal de Lleida l'any 1956, llicenciant-se posteriorment en Història per la UNED durant els anys 70. A Lleida hi va conèixer la mare dels seus fills, Rosita Campos i Abella, amb la que es va casar el 1960, i amb la qual va tenir dos fills, Pere i Miquel. Canturri va exercir de mestre a Arinsal entre 1956 i el 1959, contractat primer pel Quart d'Arinsal i després per l'Estat Espanyol.[2] Aquell mateix any va entrar al Consell General com a comptable.[1]

L’any 1960 va descobrir el jaciment prehistòric a la Balma de la Margineda, i va crear els Serveis d’Arqueologia del Consell General, dels quals en va ser el director. Entre 1960 i 1963 va ser el secretari de la Junta de Cultura i del 1963 al 1977, secretari del Departament de Qüestions Socials.[2] Paral·lelament, l’any 1962, a petició del síndic Julià Reig, va impulsar els Campaments del Consell General seguint la filosofia del moviment escolta.[1] Van ser els primers campaments mixtes i es van organitzar cada estiu fins a l’any 1972. Entre 1977 i 1985, Canturri va treballar pel Patrimoni Artístic Nacional fent recerca sobre la prehistòria i l’edat mitjana d’Andorra. A més, va participar en el descobriment de diversos gravats prehistòrics, com el de la Roca de les Bruixes de Prats (1962), de les pintures romàniques de La Cortinada i Nagol (1968 i 1991), i va dirigir la restauració dels monuments, com Sant Serni de Nagol (1981-1983) i Sant Romà de les Bons (1978-1979), i de la Farga Rossell (1997) i de la Casa Museu d’Areny-Plandolit (1985-1994), de la qual en va ser director entre 1985 i 1994.[1]

Més enllà de la cultura, Canturri també va exercir diversos càrrecs polítics: conseller del Comú d’Andorra la Vella (1980-88), Ministre d’Afers Socials i Cultura (1994-97) i Ministre de Cultura del Govern del Principat d'Andorra (1997-8) i Raonador del ciutadà (2004-2011).[2] També va ser membre de l’Académie du Languedoc i de la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra, del Patronat de la Fundació Caixabank, soci d’honor del Centre de la Cultura Catalana i va rebre el Premi Àgora Cultural l’any 2010.[2]

Va morir el 27 de novembre del 2015. El seu funeral tingué lloc el dissabte 28 de novembre, a l'Església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.[3][4][5]

Llegat[modifica]

El 27 de setembre del 2017, el Centre d’Estudis Històrics i Polítics, una secció de l'Institut d'Estudis Andorrans, anuncià la creació de la beca d'investigació Pere Canturri de recerca històrica, per a estudiants universitaris o graduats recents que vulguin aprofundir en temàtiques de caràcter andorrà.[6][7]

Obres[modifica]

  • 1977: La consòrcia de casats d'Andorra la Vella. Andorra : Pere Canturri Montanya
  • 1981: Monedes trobades a Andorra usades entre els Segles XII i XIX. Andorra : Pere Canturri Montanya
  • 1989: Fires, mercats i encants d'Andorra. [Andorra] : Pere Canturri Montanya
  • 1989: Arrels andorranes V : fires i festes. Andorra : [s.n.]
  • 1989: El Fener : història d'un poble desaparegut. [Andorra : Pere Canturri Montanya]
  • 1991: Els colomers i palomeres andorrans. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes
  • 1991: La moneda a Andorra. Andorra : Banc Agrícol i Comercial d'Andorra
  • 1993: Sants de la nostra devoció a Andorra. [Andorra] : Associació Velles Cases Andorranes
  • 1993: Andorra : fites històriques. [Andorra : els autors]
  • 1994: Els noms de casa andorrans. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes (ISBN 99920-1-106-8)
  • 1995: El misteri de les anelles i argolles d'Andorra. Andorra : Associació Velles Cases Andorranes (ISBN 99920-1-136-X)
  • 1996: La dama blanca. Andorra : Centre de la Cultura Catalana (ISBN 99920-1-153-X)
  • 2015: L'Andorra de Pere Canturri: compilació de l'obra escrita. Andorra : Editorial Andorra (ISBN 978-​99920-​53-​73-​7)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Canturri, el mestre historiador» (en català). El Periòdic d'Andorra, 02-06-2011. [Consulta: 29 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pol i Solé, Antoni «Pere Canturri, el mestre historiador». Àgora Cultural, núm. 18, desembre 2011, p. 14-15.
  3. «Andorra acomiada aquest diumenge el prolífic i rellevant historiador Pere Canturri» (en català). AltaVeu, 29-02-2016. [Consulta: 29 febrer 2016].
  4. «Mor Pere Canturri Montanya» (en català). BonDia, 27-11-2015. [Consulta: 29 febrer 2016].
  5. Martí Torres, Cristina «Al Pere Canturri». Ex-libris, Casa Bauró, 19, 2016, pàg. 9-12.
  6. E.J.M. «Recerca a l'Andorrana» (en català). El Periòdic d'Andorra, 29-09-2017.
  7. «Beca de 4.000 euros per a qui vulgui investigar sobre la història d'Andorra» (en català). Ara.ad, 28-09-2017.

Enllaços externs[modifica]