Sant Esteve d'Andorra la Vella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Esteve d'Andorra la Vella
Església de Sant Esteve (Andorra la Vella) - 2.jpg
Epònim Esteve màrtir
Dades
Tipus església
Part de Andorra la Vella
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch, reconstrucció
Cronologia
segle XI – segle XIIconstrucció
1940 reconstrucció, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
dècada del 1960 reformes
Característiques
Estil arquitectònic neoromànic, arquitectura de granit
Ubicació geogràfica
EstatAndorra
ParròquiaAndorra la Vella
CiutatAndorra la Vella
Localització pl. del Príncep Benlloch
 42° 30′ 26″ N, 1° 31′ 18″ E / 42.5072°N,1.5217°E / 42.5072; 1.5217
BIC Andorra
Data 16/07/2003
Identificador Fitxa 62
Modifica les dades a Wikidata

L'església parroquial de Sant Esteve d'Andorra la Vella està al bell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originàriament romànica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions, les darreres i més importants el segle XX. És un monument declarat Bé d’interès cultural[1]

Arquitectura[modifica]

De l'obra original es conserva l'absis semicircular romànic (segle XIII), el més gran d'Andorra, i l'arrencada dels murs de la nau. A la part exterior, l'absis presenta una decoració feta amb un fris de dents de serra i amb arcuacions i bandes llombardes. El campanar, de planta quadrada, és una esvelta torre de tres pisos, sense decoració. Altres elements arquitectònics a destacar són el pis superior del campanar i l'antiga porta dels peus del temple (actual entrada lateral) que van ser reconstruïdes l'any 1940 segons projectes de l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch.

A l'interior es poden admirar diferents retaules barrocs, alguns d'ells de molt bona qualitat, com el de Sant Joan Baptista o el de Santa Llúcia. Són també remarcables la biga policromada romànica, que degué suportar un baldaquí, l'anomenat Quadre de les Ànimes, obra de Joan Casanovas, i diferents peces d'orfebreria.

Pintures murals al MNACC

Pintures[modifica]

Antigament hi havia també unes interessants pintures murals romàniques al fresc de temàtica apocalíptica, avui disperses, així com les d'una absidiola lateral que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Aquestes pintures es deuen a la mà del Mestre d'Andorra, que les va realitzar la segona meitat del segle XII.

En l'absidiola hi ha dues escenes referents a sant Joan Baptista, una de les quals és l'aparició de l'àngel a Zacaries. A l'exterior de l'arc, un personatge que omple tres gerres d'aigua sembla que es pot relacionar amb les noces de Canà. La simbologia sacramental de l'aigua, implícita en aquestes imatges, podria indicar que aquest petit absis contenia les fonts baptismals. Les altres pintures que s'exposen formaven part de la decoració de l'absis central. A diferència d'altres casos, s'hi representen escenes al·lusives a la Passió.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve d'Andorra la Vella Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sant Esteve d'Andorra la Vella». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].

Vegeu també[modifica]