Pere Collaso i Gil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Collaso i Gil
Biografia
Naixement17 octubre 1813 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1887 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de juliol de 1871 – 24 de gener de 1872
CircumscripcióBarcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878
CircumscripcióBarcelona
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
1886 – 1887
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Panteó de Pere Collaso i Gil al Cementiri de Montjuïc

Pere Collaso i Gil (l'Havana, 17 d'octubre de 1813Barcelona, 5 de gener de 1887) fou un empresari i polític català, pare de Josep Collaso i Gil. Fou diputat i senador a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Era fill de Bernardo Collaso i Varela, gallec de Malpica de Bergantiños i de la catalana Antònia Gil i Julià, establerts a Cuba i pertanyents a una família de pilots de vaixells. Vers el 1840 es va establir a Barcelona, on esdevingué un important propietari immobiliari. Casat amb la seva cosina Rosa Gil i Martínez varen ser pares de Josep Collaso i Gil, també Senador a Espanya.

Milità al Partit Progressista, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, i formà part de la Junta de Barcelona durant la revolució de 1868. Més tard formà part del comitè de recepció del nou rei Amadeu I. Fou elegit diputat de la diputació de Barcelona el 1868-1870, 1871 i 1874-1875, així com diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1871 i senador el 1872. Contrari a la república, ingressà al Partit Constitucional.

Després de la restauració borbònica fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1876. També fou senador per la província de Barcelona el 1881-1884 i senador vitalici des de 1887. A les Corts defensà els interessos dels propietaris immobiliaris de Barcelona durant la discussió del traçat del ferrocarril per la ciutat de Barcelona. Fou novament diputat provincial el 1882-1886. Ingressà al Partit Liberal Fusionista i donà suport Práxedes Mateo Sagasta quan es produí l'escissió de la Izquierda Dinástica. Alhora, també fou membre de Foment de la Producció Espanyola, de la Unió Barcelonina de les Classes Productores de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i el 1880 fou nomenat president de la secció de comerç de l'Ateneu Barcelonès.

Referències[modifica]