Vés al contingut

Pere I d'Alençon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere I d'Alençon

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre Ier d'Alençon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1251 Modifica el valor a Wikidata
Atlit Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1284 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Salern (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent dels Cordeliers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJeanne de Blois-Châtillon (1272 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís IX de França Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnès de França i de Provença
Isabel de França i de Provença
Blanca de França i de Provença
Margarida de França
Blanca de França
Felip III de França
Robert de França i de Provença
Lluís de França
Joan de França
Joan Tristany de França Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283[1] a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.

Biografia

[modifica]
Tomba dels seus fills, Lluís i Felip, inhumats a l'abadia de Royaumont[2]

Va néixer durant la setena croada a la fortalesa templera de Castell-Pelegrí, on la seva mare Margarida de Provença es va quedar al marge dels combats, després d'haver donat a llum un primer fill a Egipte. Va viure a París, fins al 1268, any on el març[3] el seu pare li va donar en assignació i com a paria el comtat d'Alençon i el de Perche, així com les senyories de Mortagne-au-Perche i de Bellême.

Va acompanyar al seu pare a Tunis en el moment de la vuitena croada (1270), però aquesta expedició va esdevenir un fiasco, basant-se en l'epidèmia de disenteria que delma l'exèrcit dels croats. El seu pare, així com el seu germà gran Joan Tristà sucumbiren a la malaltia.

De tornada a França, es va casar el 1272 amb Joana de Châtillon (vers 1254-† 1291) (amb la que s'havia promès el febrer de 1263), qui li va aportar les terres de Blois, Chartres i Guisa. La parella va tenir dos fills que moriren a curta edat:

  • Lluís (1276-1277);
  • Felip (1278-1279).

El 1282, després de les Vespres Sicilianes, va anar al Regne de Nàpols per portar socors al seu oncle patern Carles I d'Anjou. Va combatre per compte de Carles, però va morir a Salern el 6 d'abril de 1283. El seu cos fou portat als Franciscans de París, on fou inhumat, i el seu cor portat a l'església dels dominicans (Convent dels Jacobins). Després de la seva mort, sense fills supervivents, la seva herència d'Alençon va tornar a la corona; la seva vídua no es va tornar a casar i va vendre el 1286 el comtat de Chartres a Felip IV de França. Blois i Guisa van passar llavors a un cosí, de la família de Châtillon.

escut de Pere abans (fins a 1270): d'atzur sembrat de flors de lliri d'or amb bordura de gules carregada de besants d'argent.
escut (des de 1270): d'atzur sembrat de flors de lliris d'or amb bordura de gules, abans de Joan Tristà de Valois, agafat pel seu germà Pere a la mort de Joan Tristà.[4]

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II August de França (1165-1223)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VIII de França (1187-1226)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Hainaut (1170-1190)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís IX de França (1214-1270)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VIII de Castella (1155-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Blanca de Castella (vers 1188-1252)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Leonor d'Anglaterra (1161-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere I d'Alençon (1255-1283)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II de Provença (vers 1180-1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer V de Provença (1198-1245)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Sabran († després de 1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Provença (vers 1221-1295)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs I de Savoia (1177-1233)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Savoia (1198-1266)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Ginebra († el 1257)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes

[modifica]
  1. ↑ [1]Arxivat 2014-01-16 a Wayback Machine. La mort de Pere, comte d'Alençon (1283), fill de Sant Lluís, a la memòria capetiana, a [{{format ref}} http://www.refdoc.fr/ Refdoc
  2. ↑ Calcària esculpida. Originals al Museu de Cluny des de 1887 Tomba de Lluís i Felip, fills del comte d'Alençon
  3. ↑ Diccionari de la noblesa[Enllaç no actiu] per François-Alexandre de La Chenaye-Aubert, Vol. 1, segona éd., 1770, pàg. 158
  4. ↑ Armorial des Capétiens

Referències

[modifica]
  • Veure a propòsit del seu naixement, P.-V. Claverie, « Un nouvel éclairage sur le financement de la première croisade de saint Louis », Mélanges de l'École Française de Rome. Moyen Âge, CXIII (2001), pàgs. 621-635

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I d'Alençon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_I_d%27Alençon&oldid=34189377»