Phyllodoce caerulea
.jpg)  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Tribu | Phyllodoceae |
| Gènere | Phyllodoce |
| Espècie | Phyllodoce caerulea Bab., 1843 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Andromeda caerulea |
Phyllodoce caerulea, és una espècie de la família de les ericàcies que recorda a un petit bruc. És un arbust perennifoli, amb flors petites, porpres, campanulades. És nativa de les regions boreals de l'hemisferi nord, a Europa, Amèrica i Àsia, però amb grans llacunes en la distribució, torna a aparèixer de forma escadussera als Pirineus Centrals.[1]
Descripció[modifica]
És un arbust nan, que pot mesurar entre 5 i 15 centímetres d'alçada, excepcionalment fins a 25 cm. Les seves fulles perennes, més o menys linears, fan 4-10 mm de llarg i 1.7 a 3.6 mm d'amplada i neixen d'un pecíol d'1 mil·límetre; estan disposades alternativament. Les flors neixen en raïms de 2-6, cada flor és de 8-12 mm de llarg, amb una corol·la composta per cinc pètals fusionats que comencen sent de color porpra, però s'esvaeixen a un rosa blavós.[1]
Ecologia i distribució[modifica]
Malgrat ser una espècie pròpia de les regions boreals, ha estat trobada en algunes muntanyes més al sud, a les Illes Britàniques, els Urals o els Pirineus Centrals on viu com una relíquia de l'època glacial, quan les espècies nòrdiques van emigrar cap a latituds inferiors. A la península Ibèrica viu en matollars de l'alta muntanya, a l'estatge alpí, al voltant dels 2500 m d'altitud, junt amb altres representants de les ericàcies com el neret, el nabiu o el nabiu uliginós.[2]
Als Pirineus viu en algunes poques poblacions a l'Arieja i l'Alta Garona. Les flores de referència de la península Ibèrica o els Països Catalans no recullen la presència d'aquesta espècie que va ser citada per primer cop l'any 1995 a la Vall d'Aran. També s'ha trobat a la zona de Benasc, al Pirineu aragonès.[3]
Degut a la seva raresa a Catalunya ha estat inclosa en el catàleg de flora amenaçada, en la categoria "en perill d'extinció"[4]
Taxonomia[modifica]
Phyllodoce caerulea va ser descrita per primera vegada per Carl von Linné a la seva Species Plantarum de 1753, com una espècie del gènere Andromeda. Va ser transferida al gènere Phyllodoce per Cardale Babington en el seu Manual de botànica britànica de 1843.
Phyllodoce: És un nom derivat de la mitologia grega, Filòdoce era una de les nereides, les filla de Nereu i de Doris.
caerulea: és un epítet llatí que significa "de color blau fosc".[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Clive A. Stace. «Phyllodoce Salisb. – Blue Heath». A: New Flora of the British Isles (en anglès). 3rd. Cambridge University Press, 2010, p. 526. ISBN 978-0-521-70772-5.
- ↑ «Atlas de la Flora de los Pirineos» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ Luis VILLAR PÉREZ & José Vicente FERRÁNDEZ PALACIO. «PHYLLODOCE CAERULEA (L.) BAB. (ERICACEAE) EN EL VALLE DE ARAN» (en castellà). ANALES JARDÍN BOTÁNICO DE MADRID, 53(2) 1995, 53(2), 1995, pàg. 284-285.
- ↑ «RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». https://portaljuridic.gencat.cat/ca/.+[Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2024].